TENSIÓ ENTRE PEQUÍN I WASHINGTON

Tèbia resposta de Pequín a Trump per salvar l'acord comercial

Pequín respon així a la llei aprovada per Trump en recolzament de l'excolònia britànica

També augmentaran les sancions contra oenagés nord-americanes

hong-kong

hong-kong / DALE DE LA REY (AFP)

3
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas

La llei firmada per Donald Trump sobre Hong KongDonald Trump la setmana passada va col·locarPequín davant un dilema shakesperià: l’anhelada pau comercial o la defensa de la seva sacrosanta sobirania nacional. L’ha resolt aquest dilluns amb unes sancions més simbòliques que tangibles. Amb la seva resposta n’hi ha prou per escenificar la seva ira i serà molt tolerable per a Washington. El concepte de «salvar la cara» no és un assumpte menor en la cultura xinesa.

Pequín ha prohibit el pas de vaixells i avions de guerra nord-americans per Hong Kong. No és una novetat. A l’agost ja va rebutjar que atraqués un vaixell amb míssils després de les primeres acusacions de «brutalitat policial» i al setembre passat tampoc s’ho havia permès a un vaixell amfibi per les crítiques nord-americanes a la compra d’armament rus. Cap cas va ser interpretat per Washington com un ‘casus belli’.

També ha promès sancions per a mitja dotzena d’oenagés. «Hi havia un munt d’evidències que proven que aquestes oenagés han donat suport a forces antixineses per crear el caos a Hong Kong i les han animat a cometre actes criminals violents i activitats separatistes», ha aclarit aquest matí la portaveu del Ministeri d’Exteriors, Hua Chunying, en la seva periòdica cita amb els mitjans. «Tenen una gran responsabilitat en el caos a Hong Kong i mereixen ser sancionades», ha afegit.

Llistat eclèctic

Aquestes organitzacions ja estan prohibides a la Xina continental i la portaveu no ha detallat en què consistiran les sancions. És un llistat eclèctic. Inclou elHuman Rights Watch, probablement l’organització de drets humans més irreprotxable, sòlida i imparcial, tossuda denunciant de qualsevol barbàrie sense atendre el signe del govern. I figura també la tèrbola National Endowment for Democracy, una organització fundada en temps de Ronald Reagan que reben fons oficials per desestabilitzar governs hostils. «Molt del que fem és el que 25 anys enrere feia en secret la CIA», va admetre el seu cofundador, Alan Weinstein.

La Xina ha reiterat que fosques forces estrangeres estan al darrere de les protestes i ha exigit que no es fiquin en els seus assumptes. Líders del moviment com Joshua Wong han sigut rebuts per diplomàtics nord-americans i alguns dels més prestigiosos falcons republicans s’han passejat per l’excolònia per recolzar els manifestants. També la presidenta taiwanesa, Tsai Ing-wen, ha reiterat la seva afinitat a unes protestes que li han permès recuperar-se a les enquestes. El suport de l’exterior a les protestes és tan cert com el sedimentat disgust social que les va catalitzar.

Marxa d’agraïment

Notícies relacionades

La Llei de Drets Humans i Democràcia de Hong Kong, rubricada la setmana passada per Trump, permetrà que els Estats Units avaluïn periòdicament l’autonomia de Hong Kong i cancel·li el tracte econòmic deferent si jutja que Pequín ha violat el model «un país, dos sistemes». El moviment antigovernamental va agrair el gest aquest cap de setmana amb una marxa, centenars de banderes nord-americanes i sentits cants del seu himne. Trump també va firmar una segona acta que prohibeix la venda a Hong Kong de munició per a control de masses com ara gas lacrimogen, esprai pebre, bales de goma i pistoles paralitzants. La mesura, que neix en les denúncies de presumpta brutalitat policial, només ha aconseguit que l’excolònia compri el material a la Xina.

El conflicte hongkonguès ha retardatl’acord comercial quan Pequín i Washington ja treien el xampany. Trump no tneia alternatives perquè la llei va ser aprovada per majoria aclaparadora al Congrés i al Senat i el seu veto hauria sigut revocat per les cambres. La va firmar remarcant el seu respecte envers el seu homòleg, Xi Jinping. El 15 de desembre entraran en vigor els nous aranzels si no hi ha l’armistici pel mig: Washington gravarà les exportacions xineses per un valor de 156.000 milions de dòlars i Pequín castigarà les nord-americanes fins als 75.000 milions de dòlars.