CRISI IRAQUIANA

Creix la tensió a l'Iraq després de l'incendi del consolat iranià a Najaf

Almenys 28 persones han mort a tot el país en els enfrontaments entre manifestants i policia

zentauroepp51063906 irak protestas191128102558

zentauroepp51063906 irak protestas191128102558 / Ameer Al Mohammedaw dpa

1
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

L’Iraq ha viscut aquest dijous la seva jornada de protestes més sagnant des que l’1 d’octubre passat comencés una onada de manifestacions diàries que ha aconseguit paralitzar el país completament i posar enperillun govern molt debilitat i amb una crisi de legitimitat enorme.

Només aquest dijous, han mort 28 manifestants –24 a Nasiriya i 4 a Bagdad.Tots, segons fonts mèdiques, han mort a causa de la violència policial. Per dispersar els manifestants, els agents han utilitzat munició real, com ja està passant des que van començar les protestes.

En total, els morts des de l’1 d’octubre són gairebé 350. La cosa, no obstant, pot anar a pitjor: molts analistes preveuen una recrudescència de la repressió policial davant de les protestes a partir, sobretot, d’assetjar i després cremar el consolat iranià a la ciutat iraquiana de Najaf, una de les localitats més santes i de pelegrinatge per a tots els musulmans xiïtes del món. És aquí, de fet, on viul’aiatol·là iraquià, Ali al-Sistani.

El setge al consolat iranià va ocórrer a la matinada de dimecres a dijous. «El govern iraquià és el responsable de la seguretat de les missions i els diplomàtics a l’Iraq. Teheran condemna enèrgicament l’atac, i demanda del Govern iraquià una resposta ferma als agressors», ha dit aquest dijous el portaveu del govern de l’Iran, Abbàs Mousavi, que ha explicat que cap treballador del recinte va resultar ferit. Bagdad ha condemnat també l’atac.

«Tallar-los les mans»

I, després, ha començat la contraofensiva. A la recrudescència de les actuacions policials, el govern iraquià hi ha sumat l’anunci de la creació de diversos consells militars a les ciutats del país, que ha denominat «cèl·lules de crisi».Aquests consells, a partir de ja mateix, prendran el control delsserveis de seguretat i militars de les diferents províncies iraquianes.

N’hi ha més: les Forces de Mobilització Popular (FMP), una organització paramilitar xiïta propera al Govern iraquià i a l’Iran, han dit aquest dijous que si els manifestants segueixen amenaçant la ciutat santa de Najaf, on viu Sistani, la violència s’intensificarà. «Tallarem les mans a qualsevol que intenti acostar-se a Sistani», ha dit un comandant de les FMP, Abu Mahdi al Muhandis.

Notícies relacionades

Aquesta onada de manifestacions, a més de clamar contra la influència que exerceix l’Iran sobre l’Iraq, també demana el canvi a un sistema de govern menys sectari i més democràtic a Bagdad.

Les protestes, que van començar com una forma de canalitzarl’enuig social per uns serveis públics que no funcionen i una corrupció sistèmica desenfrenada, han acabat per sacsejar els fonaments d’un sistema, el polític iraquià, que es va imposar amb calçador després de la invasió nord-americana del 2003.

Temes:

Iraq