canvis a la UE

Una presidenta, tres lloctinents i un cap de la diplomàcia europea per dirigir el club

El nou Executiu comunitari pivotarà sobre tres vicepresidències, una per cada un dels tres grans grups polítics, a les quals se sumarà la vicepresidència de Josep Borrell com a cap de la diplomàcia europea

zentauroepp51111630 strasbourg  france   27 11 2019   commissioner josep borrell191127220849

zentauroepp51111630 strasbourg france 27 11 2019 commissioner josep borrell191127220849 / PATRICK SEEGER

6
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez

El socialista holandès Frans Timmermans, la liberal danesa Margrethe Vestager i el conservador letó Valdis Domvrovskis ja coneixen els llargs passadissos de Berlaymont, la seu de l’Executiu comunitari a Brussel·les. A les seves entranyes han treballat aquests últims cinc anys i continuaran fent-ho com a lloctinents de l’alemanya Ursula von der Leyen que els ha designat vicepresidents executius en el seu nou organigrama.

Cada un representa una de les famílies polítiques que van aixecar l’alemanya i cada un serà responsable de dirigir i posar en pràctica tres dels grans eixos en els quals pivotarà el treball de la nova Comissió: la transició ecològica i el pacte verd, la digitalització del Continent i la culminació de la unió bancària i la unió econòmica i monetària per blindar la Unió Europea de futures crisis.

Una alemanya per dirigir la nova Europa

El desembarcament d’Ursula von der Leyen a Brussel·les es va produir per sorpresa. El seu nom no figurava en cap de les quinieles prèvies ni havia participat en el procés dels ‘spitzenkandidaten’ promogut pel Parlament Europeu per imposar un dels candidats principals de les eleccions europees. Tot i així, va ser l’elegida pels caps d’Estat i de Govern de la UE per pilotar la nau de la nova Comissió Europea. Un barco al qual traslladarà els seus papers i efectes personals des d’aquest mateix dissabte, segons ha confirmat ella mateixa davant del ple, i en el qual té, a més, la intenció de fixar la seva residència en una espècie de minipis de 25 metres quadrats situat al costat del seu despatx. Una decisió que va generar certa polèmica tot i que ha acabat per dissipar-se. 

Casada i mare de set fills, va néixer a Brussel·les on va residir els seus primers anys i on ha tornat per ocupar l’alt càrrec més disputat: la presidència de la Comissió Europea que ha ocupat el luxemburguès Jean-Claude Juncker. Exministra de Defensa d’Alemanya, va arribar a la política relativament tard, el 2005, de la mà d’Angela Merkel per ocupar la cartera d’assumptes familiars. Al seu país va defensar la introducció d’un salari mínim, limitar les restriccions per afavorir l’arribada de treballadors estrangers i una quota de dones en les empreses. 

Un socialista holandès per vetllar pel  ''Green deal'‘

 'Frans Timmermans va fer campanya en les passades eleccions europees com a ‘spitzenkandidaten’ dels socialdemòcrates europeus a la presidència de l’Executiu comunitari. Tot i que el seu nom va ser sobre la taula finspràcticament els últims compassos de la negociació entre els líders europeus, la negativa del Partit Popular Europeu i la dura oposició dels països de Visegrad, contraris al polític holandès pel seu paper en els procediments d’infracció oberts contra Hongria o Polònia per la vulneració de l’Estat de dret, van tombar les seves possibilitats. 

Polític amb molta experiència (ha sigut ministre d’Exteriors dels Països baixos i responsable d’Assumptes Europeus) i poliglot (parla holandès, anglès, francès, italià, alemany i rus), durant els últims cinc anys ha sigut el braç dret del democristià Jean-Claude Juncker, al qual ha arribat a substituir al capdavant de l’Executiu comunitari en funcions quan el luxemburguès ha hagut de passar per la sala d’operacions.

La seva tasca principal com a primer vicepresident de la Comissió Europea serà preparar el terreny per convertir Europa en el primer continent climàticament neutre el 2050, persuadir els governs de la UE de comprometre’s amb una reducció de les emissions de CO2del 55% per al 2030, posar en marxa un nou fons –denominat ‘Just Transition Fund’– destinat a recolzar regions i treballadors –especialment del sector del carbó– a adaptar-se a la nova era d’energies netes i estendre l’àmbit d'aplicació del sistema de comerç d’emissions per incloure noves formes de transport com el marítim.

Una liberal danesa responsable del repte digital

El primer que va ferMargrethe Vestagerfa cinc anys quan va aterrar a Brussel·les com a comissària de Competència va ser enviar un plec de càrrecs al gegant de les telecomunicacions Google. Una decisió que va ser vista com una declaració d’intencions sobre com afrontava un dels llocs amb més pes polític real al si de la Comissió Europea i que han fet que sigui coneguda com «el flagell de les multinacionals». Fins al punt que el president dels Estats Units, Donald Trump, va arribar a retreure les seves milionàries multes a les empreses de Silicon valley al seu cap, Jean-Claude Juncker, durant una cimera del G7 al Canadà: «La seva senyora dels impostos realment odia els Estats Units», li va etzibar. Setmanes després la liberal danesa va recórrer a la seva fina ironia per tornar-li el cop. «He fet la meva pròpia verificació sobre la primera part de la frase. Treballo amb impostos i soc dona així que és 100% correcte» però «m’agraden molt els Estats Units», va afegir.

Filla de pastors luterans, mare de tres filles i dona d’un professor de matemàtiques, va estudiar ciències polítiques i economia i va començar a treballar en l’administració pública danesa. La seva carrera va començar a tenir èxit el 1998 quan amb 29 anys va ser nomenada ministra d’educació i d’Afers Eclesiàstics. Des d’aleshores no ha parat d’escalar.

Ha sigut diputada, líder del Partit Social Liberal danès, ministra d’Interior i d’Economia, un lloc que la va convertir en indispensable en la política danesa durant diversos governs de coalició, que la va fer coneguda en tot el continent europeu i que li ha valgut el sobrenom de Margrethe III de Dinamarca. Amant de les xarxes socials –té compte a Facebook, Twitter i Linkedin– la seva pròxima gran tasca, a més de continuar vetllant per la lliure competència, serà preparar la UE per a la nova era digital.

Un falcó letó per ocupar-se de l’economia

La designació del conservador letó Valdis Dombrovskis, de 48 anys, com a tercer vicepresident executiu va caure com una gerra d’aigua freda a les files socialistes que aspiraven a repartir-se dues vicepresidències executives únicament amb els liberals. Exprimer ministre de Letònia durant gairebé un lustre, entre el 2009 i el 2014, va dimitir del lloc després de l’ensorrament d’un centre comercial en què van morir 54 persones.

Notícies relacionades

Ha sigut eurodiputat i vicepresident durant l’última legislatura responsable de l’euro, el diàleg social i de serveis financers en els últims anys. La seva tasca serà coordinar i supervisar la feina dels comissaris de l’àrea econòmica i intentar repetir la bona entesa que ha mantingut el francès Pierre Moscovici amb l’italià Paolo Gentiloni, el nou responsable d’Afers Econòmics al Col·legi de Comissaris. 

Un experimentat polític espanyol per a la diplomàcia europea

El socialista espanyol Josep Borrell, de 72 anys i un gran coneixedor de les institucions europees –va ser president del Parlament Europeu entre el 2004 i el 2007–, dimitirà aquest mateix divendres com a ministre d’Exteriors en funcions per començar a exercir des d’aquest 1 de desembre com a alt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la UE. Un càrrec en què reemplaçarà la també socialista Federica Mogherini i per al qual va ser escollit pels líders europeus en una llarga i complicada cimera celebrada al juliol. A més de cap de la diplomàcia europea també ocuparà una de les vuit vicepresidències de l’Executiu comunitari. Es tracta d’un dels comissaris amb més experiència política que acompanyaran Von der Leyen els pròxims cinc anys.