Llum verda de l'Eurocambra a la comissió Von der Leyen

La nova Comissió Europea que dirigirà Ursula von der Leyen ja té llum verda per prendre possessió del càrrec aquest1 de desembre. El ple del Parlament Europeu ha aprovat el nou equip de 26 comissaris, que acompanyarà l’alemanya durant els pròxims cinc anys, amb una majoria molt més confortable –461 vots a favor, 157 en contra i 89 abstencions– de la que ella mateixa va obtenir el juliol passat quan va ser aixecada a la presidència per tot just nou vots.

El nou Executiu, que neix sostingut pelPartit Popular Europeu (PPE), el grup delsSocialistes i Demòcrates (S&D) i elsliberals de Renew, es posarà a caminar amb un mes de retard respecte al calendari inicial previst –l’1 de novembre– i una cadira buida. És la que deixarà el Regne Unit –si no hi ha nous ajornaments d’última hora abandonarà la UE el 31 de gener– el govern de la qual ha decidit no enviar cap candidat a comissari al·legant la seva impossibilitat per estar en precampanya electoral. 

Una «situació extraordinària» que ha generat en les últimes setmanes molts dubtes entre els serveis jurídics de les diferents institucions europees i que han quedat espaioses per mitjà de diverses cartes entre Londres i Brussel·les i un procediment d’infracció contra el Regne Unit amb què la Comissió Europea espera cobrir-se les espatlles davant de potencials denúncies de ciutadans o empreses davant del Tribunal de Justícia de la UE per les decisions que pugui adoptar una escola de 27 comissaris quan la Unió Europea encara està foramda per 28 estats membres.

Obstacles superats

Més enllà del problema britànic, el que ha obligat a retardar l’entrada en funcionament del nou equip han sigut els obstacles que s’ha trobat Von der Leyen des de setembre per formar el seu equip i la decisió de l’Eurocambra de tombar tres dels aspirants proposats França, Hongria i Romania per conflictes d’interès. De tots tres, la de més pes va ser la francesa Sylvie Goulard, investigada pel suposat pagament amb fons europeus a assistents que no exercien tasques relacionades amb l’Eurocambra.

Superada aquesta sotragada, Von der Leyen s’ha vist obligada a realitzar altres concessions en les últimes setmanes per evitar fugues entre els socialistes i els liberals. Ha modificat el títol de la polèmica cartera del grec Margaritis Schinas, que passarà de «protegir» a «promoure l’estil de vida europeu», també ha inclòs la pesca en les competències del lituà Virginijus Sinkevicius, inicialment desaparegudes en combat, i ha afegit els «drets socials» a les del luxemburguès Nicholas Schmit, designat comissari d’ocupació. 

A més, també ha afegit la protecció de dades a la cartera del francès Thierry Breton, comissari de mercat interior i indústria de la defensa, ha modificat el títol de la búlgara Mariya Gabriel per sumar a les seves responsabilitats d’innovació i joventut també l’educació i la cultura i ha traslladat la responsabilitat de la igualtat i els drets humans en mans de la txeca Vera Jourova.

Sense plena paritat

El que no ha aconseguit la conservadora alemanya és formar una escola absolutament paritària, tal com va prometre el juliol passat, ja que el nou equip comptarà amb 15 homes i 12 dones. «És un equip en el qual hi ha gairebé les mateixes dones que homes. Només estem a un de la igualtat total de gènere, i això és reflex que hem avançat bastant tot i que queda molt camí per avançar», ha explicat la presidenta durant el debat celebrat a l’Eurocambra. Von der Leyen ha anunciat, no obstant, que tots els gabinets seran paritaris i que quan acabi el seu mandat hi haurà igualtat de gènere a tots els nivells el que canviarà la cara de la Comissió. 

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Amb el camí ja aclarit, Von der Leyen podrà començar des d’aquest diumenge desenvolupar les seves grans prioritats per als pròxims cinc anys: la protecció del clima, la digitalització de la Unió Europea així com completar la unió econòmica i monetària per garantir una Europa més resistent i competitiva. Són alguns dels eixos que ha desenvolupat durant el debat en què ha presentat el seu nou equip i les tasques que tindran a càrrec. 

«Si fem bé la nosatra feina, l’Europa del 2050 serà el primer continent neutre en carboni, una potència digital, l’economia que millor ho farà a l’hora de garantir l’equilibri entre el mercat i l’aspecte social i estarà al capdavant en la resolució de conflictes en l’àmbit mundial. La tasca no serà fàcil, però ho podem aconseguir. Inspirem-nos en l’esperit que va acabar amb el Mur de Berlín i el teló d’acer», ha reivindicat durant el debat previ a la votació que ha tirat endavant malgrat el rebuig rotund de l’esquerra unitària europea, de la ultradreta, incloent-hi la formació espanyola Vox, i l’abstenció delsVerds.