CRISI A L'ORIENT MITJÀ

L'ONU denuncia «dotzenes de civils» morts a l'Iran

Teheran agreuja la repressió davant de l'augment de les protestes contra la pujada d'impostos en la gasolina

zentauroepp50938263 iranian protesters gather around a burning motorcycle during191117202625

zentauroepp50938263 iranian protesters gather around a burning motorcycle during191117202625

2
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

Les Nacions Unides i Amnistia Internacional han denunciat aquest dimarts la mort de desenes de persones durant les protestes dels últims dies a l’Iran contra l’alça dels impostos als carburants. El Govern de Teheran, en canvi, ha admès només dos morts, dels quals ha dit que no eren manifestants sinó sabotejadors i ha acusat que al seu darrere hi havuaestrangers  pagats pels enemics de l’Iran. Bàsicament es refereixen a un enemic: els EUA de Donald Trump.

«Desenes de persones han mort i moltes més han sigut ferides durant les protestes en almenys vuit províncies. 1.000 persones han sigut detingudes. Estem molt preocupats per les violacions de les normes i estàndards d’ús de força policial, inclòs l’ús de munició real contra els protestants», ha dit Ruper Colville, un dels portaveus de l’ONU en matèria de drets humans.

«Reclamem que les autoritats iranianes evitin l’ús de la força per dispersar les manifestacions que siguin pacífiques. I en cas de les que siguin violentes, es controlin al màxim dins dels límits que marca la legalitat», ha continuat Colville.

L’ofec de les sancions

L’onada de protestes, que va començar divendres passat, s’ha estès per tot el país: aquell dia, sense avisar, el Govern va aprovar la pujada d’impostos a la gasolina d’entre el 50% i el 300%, en funció de la quantitat que es vulgui comprar.

Molts iranians, que viuen en una situació econòmica pèssima –la inflació és a prop del 40% i l’economia del país, segons les perspectives del’FMI, decreixerà un 9,5% aquest any–, van sortir al carrer per protestar i intentar parar la mesura. Entre altres motius, les sancions imposades pels Estats Units ofeguen els ciutadans del país persa, que pateixen les conseqüències del bloqueig comercial nord-americà diàriament.

Des d’aleshores, en cinc dies de protesta, s’han cremat 100 sucursals bancàries57 botigues, algun edifici governamental i diversos cotxes de policia, segons mitjans locals. Però es desconeix, de moment, el nombre de manifestants i l’amplitud d’aquestes protestes perquè des del cap de setmana internet està completament bloquejat.

Aturar la violència

Aquest dimarts, el portaveu del Govern iranià, Ali Rabiei, ha dit que les protestes ja s’han calmat, unes paraules amb certesa difícil de calibrar perquè Teheran repeteix des de diumenge que tot està més tranquil.

Però Rabiei ha afirmat també que internet no es restablirà fins que no parin del tot. Teheran intenta aturar les manifestacions. «La gent té el dret a protestar, però les protestes són diferents delsenrenous. No podem deixar que la inseguretat s’apoderi de la societat», va dir diumenge passat el president iranià, Hassan Rouhani. El seu discurs va tenir lloc just abans que el Govern anunciés, com a pastanaga per apaivagar els ànims dels manifestants, la promesa de donar diners a 60 milions dels seus ciutadans –l’Iran té 80 milions d’habitants–en programesd’ajuda familiars.

Notícies relacionades

El pal, mentrestant, segueix als carrers: «Estem alarmats que les autoritats iranianes hagin tancat internet per crear una apagada informativa a la seva repressió brutal a les manifestacions –ha dit Amnistia Internacional aquest dimarts en un comunicat. Basant-nos en informes oficials, hem observat que les forces de seguretat de l’Iran han matat desenes de persones i detingut a diversos milers. Algunes estimacions fins i tot parlen de gairebé un centenar de morts».

De moment, el Govern iranià només ha confirmat la mort de dos manifestants i quatre policies. Tres d’ells, la matinada passada. Segons mitjans iranians, van morir apunyalats per un grup de protestants.

Temes:

Iran