ENTREVISTA

Evo Morales: «Aquesta és una qüestió de classes. «No accepten que un indígena hagi canviat Bolívia»

L'expresident bolivià assegura a El Periódico estar disposat a dialogar amb el Govern de facto.

zentauroepp50971720 inter evo191118185028

zentauroepp50971720 inter evo191118185028 / Aitor Saez

5
Es llegeix en minuts
Aitor Sáez

Evo Morales (Orinoca, 1959) no se separa del seu mocador per mocar-se repetidament. L’al·lèrgia és només un símptoma. Diu sentir-se expresident per haver complert el mandat del poble, però es considera jurídicament encara president de Bolívia. Durant 14 anys anys governant del país andí, se sent incòmode a 6.000 km de la seva terra, allunyat del frenesí polític, malgrat l’agitada agenda en el seu exili a la capital mexicana. 

Vostè hi va renunciar per evitar un vessament de sang pitjor, però la violència ha augmentat i s’ha aguditzat la crisi social.

Hi vaig renunciar per evitar més agressió al nostre moviment polític d’alliberament. No obstant, sota aquest cop d’Estat comença una dictadura: en cinc dies, 24 morts de bala, més de 150 detinguts que estan sent torturats a l’estil de les dictadures del segle passat.

La presidenta del Senat, Eva Copa, del seu propi partit Moviment al Socialisme (MAS), va demanar als moviments socials «deposar posicions» per «no viure del dol», mentre vostè continua atiant les bases. ¿Resulten contradictòries aquestes actituds?

Demanem que hi hagi una pacificació, però els moviments socials van assumir una responsabilitat que ja n’hi ha prou d’aquest cop d’Estat. No és que des d’aquí estiguem impulsant les bases; volem que hi hagi diàleg i des de dimarts que demanem una mediació. Acaben d’informar-me d’una reunió per establir un diàleg entre les Nacions Unides, l’Església, alguns països d’Europa i els ministres asilats a les ambaixades. Per això és tan important la pacificació, però el poble no accepta el cop i llavors es mobilitza.

Sobre aquest diàleg ja hi ha una taula de negociació i els diputats i senadores del seu partit ja han assumit funcions. S’han fet passos per aconseguir la pau i la restauració del poder. ¿Bolívia i el seu partit quant necessiten Evo Morales? ¿Estaria disposat a fer un pas enrere renunciant a participar en aquest diàleg?

La ruta del diàleg primer ha de ser identificar els autors intel·lectuals i materials d’aquests delictes de lesa humanitat. Segon: donar totes les garanties a autoritats, líders sindicals, assembleistes, perquè una de les amenaces és tancar l’Assemblea. I tercer, s’ha d’escoltar els companys mobilitzats sobre la petició de treure Jeanine Áñez. Això és per sobre del nostre control i seguiment. Personalment, estic aquí amuntegat. Qui sap si determinats sectors socials, no tots, em puguin escoltar a mi.

La pregunta era si és possible i viable un diàleg sense Evo.

És possible.

¿Per què ha nomenat, entre altres, l’expresident espanyol José Luís Rodríguez Zapatero com a possible mediador en aquest diàleg, sobretot quan la seva mediació a Veneçuela no va tenir tot l’èxit desitjat?

No va acabar [la crisi veneçolana], però va evitar el cop d’Estat; s’ha reconèixer. No només Rodríguez Zapatero, sinó que diversos facilitadors internacionals van evitar la intervenció militar. Jo agraeixo aquest gran esforç que va fer Rodríguez Zapatero; tinc molt respecte envers molts expresidents.

¿Què li sembla la falta de pronunciament públic tant d’Espanya com de la Unió Europea?

No tinc informacions d’última hora, però que jo sàpiga Europa sempre respecta les eleccions, les constitucions, i jo he rebut trucades no recordo exactament de quins països. Ahir vaig rebre una trucada de l’ex primer ministre d’Egipte, em va venir a visitar el canceller de l’Uruguai...

¿Ha rebut alguna trucada del Govern espanyol o d’algun partit polític?

Sí d’alguns amics, alguns moviments socials. De l’Estat, no.

¿Entra en els seus plans acceptar la invitació d’asil del president electe de l’Argentina, Alberto Fernández, que assumeix el seu càrrec el 10 de desembre, i d’allà entrar per terra a Bolívia?

Un voldria tornar com més aviat millor al seu país. Per més que hi hagi un Govern de facto, demano garanties. Agraeixo que el Govern de Mèxic m’hagi salvat la vida. Però, sí, sento que podria estar millor a prop del meu país, tot i que no està decidit. El meu respecte i admiració per aquest oferiment del president electe de l’Argentina.

La presidenta interina, Jeanine Áñez, adverteix que si torna a Bolívia haurà d’enfrontar-se a la Justícia per frau electoral i corrupció. Davant aquestes acusacions, ha respost que no té por ni res a amagar. ¿Es presentaria davant la Justícia per poder tornar a Bolívia?

Sempre he respost davant la Justícia des que soc dirigent sindical. La història es repeteix: em van expulsar del Congrés el 2002 per inhabilitar-me per instrucció de l’ambaixada dels Estats Units i ara m’expulsen de Bolívia. Són mentides i acusacions per voler-me acovardir i no m’intimidaran per a res.

¿S’asseuria llavors al banc dels acusats?

¿Quantes vegades m’hi han fet asseure? Aquesta és la nostra lluita, és la lluita del món indígena, però vull que sàpigues que aquesta és una qüestió de classes. No accepten que un indígena juntament amb el poble hàgim canviat Bolívia.

Alguna vegada ha assegurat que només vostè pot encapçalar aquesta transformació de Bolívia. ¿Encara creu que el seu partit no té cap líder vàlid?

Només deia que potser jo tingui més experiència. Per fer política s’ha de saber unir el poble i jo vaig començar des de molt jove. Tenim líders de sobres, però un és una referència. En tot cas, és la meva obligació acompanyar aquests nous líders. El meu gran desig és com pacificar i, si serveixo una mica per pacificar, aquí ens tenen per començar el diàleg amb els opositors, amb els moviments socials o també amb el Govern de facto.

En 14 anys de Govern va obtenir una àmplia popularitat, però que es va començar a apagar el 2016, com vostè mateix ha reconegut a algun mitjà. ¿Va ser un error desobeir la voluntat del poble que va rebutjar la possibilitat de la seva reelecció en el referèndum el 2016?

Era un referèndum partint de la mentida; ens van guanyar per pocs vots. Si haguéssim tingut 60 o 70 vots més, hauríem guanyat nosaltres. Però al marge del referèndum, si alguns consideren que era candidat il·legal i inconstitucional, ¿per què es van presentar a competir [en les eleccions de l’octubre d’aquest any]?

¿Confiaven que aquesta vegada sí que es respectarien els resultats i el mandat popular...?

Però, si volien que es respectés, llavors no haurien de presentar-s’hi. Però ells saben que la nostra candidatura és constitucional, perquè mitjançant una sentència constitucional s’habilita. I no només a Bolívia, també en alguns països de l’Amèrica Llatina.

Una sentència aconseguida mitjançant subterfugis legals almenys qüestionables, a través d’una dubtosa interpretació de la Constitució i basada en tractats internacionals...

No era desig meu, sinó voluntat del poble, que amb certa jurisprudència internacional va acudir al Tribunal Constitucional (TC), i ens habilita. I la sentència del TC es respecta perquè és part de la Constitució.

Notícies relacionades

¿A partir d’aquesta sentència es polaritza encara més la societat boliviana?

En tema de gestió anava sobre el 70-80% [d’aprovació]. Evidentment, en tema d’elecció rondava el 40%. En tema d’enquestes per a la reelecció, en teníem més del 50%. No tenim res per mentir.