VOT A L'ONU

El Brasil trenca la unitat llatinoamericana en la condemna de l'embargament a Cuba a l'ONU

La resolució que reclama el final del bloqueig torna a rebre l'aclaparador suport de la comunitat internacional

A7 VIENA  AUSTRIA   19 06 2017 - El ministro de Relaciones Exteriores de Cuba  Bruno Rodriguez  ofrece una rueda de prensa en Viena  Austria  hoy  19 de junio de 2017  Cuba protesto hoy por el  descaro  del presidente de EE UU  Donald Trump  al rodearse de  terroristas  el viernes en Miami para anunciar el endurecimiento de la politica de su pais hacia Cuba  en un  grotesco espectaculo salido de la Guerra Fria   EFE CHRISTIAN BRUNA

A7 VIENA AUSTRIA 19 06 2017 - El ministro de Relaciones Exteriores de Cuba Bruno Rodriguez ofrece una rueda de prensa en Viena Austria hoy 19 de junio de 2017 Cuba protesto hoy por el descaro del presidente de EE UU Donald Trump al rodearse de terroristas el viernes en Miami para anunciar el endurecimiento de la politica de su pais hacia Cuba en un grotesco espectaculo salido de la Guerra Fria EFE CHRISTIAN BRUNA / CHRISTIAN BRUNA (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain

Com cada any des que en fa 28, aquest dijous l’Assemblea General de les Nacions Unides ha aprovat aclaparadorament, amb 187 vots a favor, una resolució que condemna i demana l’aixecament de l’embargament «econòmic, comercial i financer» que els EUA tenen imposat des de fa gairebé sis dècades sobre Cuba. Per primera vegada des que el Paraguai es va oposar a la resolució en la primera votació el 1993, no obstant, s’ha trencat la tradicional unitat llatinoamericana en la repulsa al bloqueig. Sota la presidència de Jair Bolsonaro, el Brasil ha sumat el seu vot contrari a la resolució als dels EUA i Israel. Colòmbia, per la seva banda, s’hi ha abstingut (com Ucraïna).

Tot i que la resolució no té caràcter vinculant i l’embargament només el podria aixecar el Congrés a Washington, la votació a l’ONU, que es realitza anualment des de 1992, s’ha convertit en un exercici diplomàtic significatiu. Amb aquest exercici es recorda als EUA el seu aïllament gairebé absolut en la determinació de mantenir un bloqueig econòmic a l’illa que té dures conseqüències per a la població cubana.

Del desglaç a la congelació

Tot i que fa tres anys, durant la presidència de Barack Obama i en un moment històric de desglaç entre Washington i l’Havana, la resolució es va aprovar sense cap vot en contra (amb els EUA i Israel abstenint-s’hi), amb Donald Trump a la Casa Blanca la relació ha anat refredant-se fins a tornar a congelar-se. I Bruno Rodríguez, el canceller d’Afers Exteriors cubà, ha denunciat a l’ONU que l’Administració del republicà ha «intensificat agressivament» l’aplicació de l’embargament.

Els dos dies de debat han deixat el tradicional enfrontament dialèctic entre els representants de Cuba i els EUA, en aquest cas Rodríguez i l’ambaixadora de Washington davant de l’ONU, Kelly Craft. Ella ha assegurat que «els EUA no són responsables» dels problemes del poble cubà i ha criticat la comunitat internacional per qüestionar la sobirania nord-americana per imposar les seves polítiques comercials o per recolzar el Govern de l’illa en el tema de l’embargament. Rodríguez li ha replicat que «el Govern dels EUA no té la més mínima autoritat moral per criticar Cuba ni qualsevol altre país en tema de drets humans».

Bolsonaro i Duque

Notícies relacionades

Malgrat l’aclaparador suport a la resolució contra el bloqueig, Washington ha pogut apuntar-se la victòria del recolzament aquest any d’un aliat com Bolsonaro, sota la presidència del qual s’ha tensat la relació del Brasil amb Cuba, problemes exemplificats en episodis com la retirada de milers de metges de l’illa després de les crítiques de l’ultraconservador.

Colòmbia, per la seva banda, ha explicat la seva abstenció com a «manifestació política de rebuig a l’actitud hostil de Cuba cap a Colòmbia». Entre les crítiques a l’Havana que fa el govern d’Iván Duque hi ha la negativa cubana a extradir membres de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional que van acudir com a negociadors en les converses de pau a l’illa, així com el recolzament «actiu» a Nicolás Maduro a Veneçuela i el que assegura que és una «participació del règim cubà en intents desestabilitzadors a diversos governs de la regió».