La crisi política boliviana

Tres morts i desenes de ferits en els xocs entre partidaris i detractors de Morales

L'oposició, liderada pels sectors més intransigents, exigeix la dimissió del president

Morales assegura que s'ha posat en marxa un cop d'Estat per evitar el seu nou mandat

BOL11 COCHABAMBA (BOLIVIA).- 06/11/2019.- Un hombre sale herido cuando grupos de manifestantes se enfrentan entre si este miércoles en Cochabamba (Bolivia). La ciudad boliviana de Cochabamba, una de las principales urbes del país, registra este miércoles choques entre partidarios y detractores del presidente de Bolivia, Evo Morales, que se prolongan durante varias horas. EFE/Jorge Ábrego

BOL11 COCHABAMBA (BOLIVIA).- 06/11/2019.- Un hombre sale herido cuando grupos de manifestantes se enfrentan entre si este miércoles en Cochabamba (Bolivia). La ciudad boliviana de Cochabamba, una de las principales urbes del país, registra este miércoles choques entre partidarios y detractores del presidente de Bolivia, Evo Morales, que se prolongan durante varias horas. EFE/Jorge Ábrego / Jorge Ábrego (EFE)

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

Els enfrontaments de carrer entre partidaris i detractors del president bolivià Evo Morales ja han deixat tres morts i almenys 34 ferits. Limbert Guzmán, de 20 anys, va perdre la vida després d’una baralla al departament de Cochabamba i després de patir greus ferides cerebrals. Ubicada a gairebé 400 quilòmetres de La Paz, Cochabamba s’ha convertit en un dels escenaris de més virulència política. Una turba va incendiar l’alcaldia de la ciutat de Vinto, l’alcaldessa del qual, l’oficialista Patricia Arce, va ser arrossegada pel carrer, on la van ruixar pintura i li van tallar els cabells, fins que va ser rescatada per la policia. El linxament, que es va conèixer a través de les xarxes socials, va ser condemnat pel Govern.  «Quina part de respectar drets de dones no van aprendre? ¿Quina part d’acceptar el que és diferent expressió bàsica de democràcia no els entra? Acceptin l’elecció del 20/10!», va dir la ministra de Salut, Gabriela Montaño.

Morales no va trigar a pronunciar-se a través del seu compte a Twitter. «Tota la meva solidaritat amb la nostra germana alcaldessa de Vinto, Patricia Arce, segrestada i vexada cruelment per expressar i defensar els seus ideals i els principis dels més pobres. Condemnem les accions violentes que causen dol i dolor en la família boliviana». La mort del jove Guzmán va obeir, segons el cap d’Estat, a la mateixa matriu. Es tracta d’una «víctima innocent de la violència promoguda per grups polítics que encoratgenl’odi racial entre germans bolivians. Reitero la meva crida a la pau social per tornar la tranquil·litat al nostre poble».

Les protestes se succeeixen des de fa més de dues setmanes a Bolívia després que oposició i moviments ciutadans encolumnats darrere de Santa Cruz, la regió més rica de Bolívia i al seu torn la principal fàbrica conspiradora contra Morales, denunciessin frau en el recompte de vots que van donar la victòria del president a les urnes. Les autoritats van acceptar un recompte dels vots sota la supervisió de l’Organització d’Estats Americans (OEA). Però aquesta possibilitat va ser rebutjada pels opositors, que van sortir al carrer per forçar la sortida de Morales del palau Quemado, la seu de l’Executiu a La Paz.

Notícies relacionades

El dirigent ‘cruceño’ Luis Fernando Camacho va arribar a la capital dimecres a la nit amb el propòsit d’entregar al mandatari la carta que va redactar en la qual li exigeix la dimissió. Camacho vol que «la Bíblia i Déu» tornin a regnar al palacio Quemado. Aquesta és la seva principal consigna. En els fets, ha relegat a un segon pla Carlos Mesa, el candidat que va competir contra Morales en els comicis.

Les accions de Camacho i els seus seguidors han provocat la inquietud de l’Església Catòlica, que no simpatitza necessàriament amb el Govern. Per a l’arquebisbe de Sucre, monsenyor Jesús Juárez, demanar la renúncia del president Evo Morales és una «mesura radical» que no es pot  plantejar a la «lleugera» en «temps de democràcia».  Juárez va dir que el bisbat està disposat a «facilitar» el diàleg» entre les parts enfrontades.