RESPOSTA SOLIDÀRIA

40 mares i 10 pares per a Giovannino

Els pares biològics del petit, que pateix una rara malaltia a la pell, el van abandonar al néixer en un hospital de Torí

Generalment aquests nadons moren als pocs dies o setmanes de néixer, però Giovannino ha superat ja els quatre mesos de vida

zentauroepp2941467 j02  linares  jaen   09 05 05   beb  de unas 48 horas de vid191106180945

zentauroepp2941467 j02 linares jaen 09 05 05 beb de unas 48 horas de vid191106180945 / ENCUENTRAN BEBE ABANDONADO EN HOSPITAL DE LINARES

2
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech

Giovannino té ara, i de moment, 40 mares i 10 pares adoptius, tot i que sigui a distància, i d’altres s’hi estan afegint a hores d’ara. Els seus pares biològics el van abandonar a l’Hospital Santa Anna de Torí fa quatre mesos i quan, d’acord amb la llei, el tribunal de menors l’ha declarat adoptable, s’ha disparat una petita carrera nacional de solidaritat per cuidar-se d’ell.

Giovanni està malaltd’ictiosi, una patologia tan rara que no té un banc de dades internacional tot i que els metges estimen que afecta almenys un nadó de cada milió. La pell és tan fina que es trenca, provocant plaques que s’esquincen, impedint la hidratació i la regulació de la temperatura i causant infeccions. El simple moviment de la boca quan llepa el biberó o la mateixa respiració poden trencar-li la pell. Cap anàlisi durant l’embaràs havia detectat la patologia i els metges consideren que, després de quatre mesos de vida, «ha superat la fase més crítica».

La causa de la ictiosi és «una mutació en l’ADN que es manifesta al cutis», explica la professora de genètica, Sabrina Giglio, que en tota la seva carrera ha vist només dos casos. La malaltia, que requereix una assistència contínua que consisteix principalment en ungüents i cremes aplicats diverses vegades al dia, s’hereta d’uns pares que siguin portadors sans.

Cinc quilos de pes

Generalment aquests nadons moren als pocs dies o setmanes de néixer. Giovannino ha superat el diagnòstic fatal. A més, no presenta problemes neurològics o motors i ja assolit els cinc quilos de pes.

Metges i infermeres de l’hospital s’alternen per agafar-lo en braços, passejar-lo pels passadissos, fer-li escoltar música. La clàssica no li agrada i prefereix altres gèneres, des de les bandes sonores de Disney fins a les cançons de moda.

Quan la possibilitat d’adoptar-lo es va fer pública, la centraleta del departament pediàtric va començar a rebre trucades i correus constants. La majoria són persones grans que s’ofereixen com a avis, altres que desitgen enviar diners o roba i també hi ha els que es declaren disposats a adoptar-lo. El cotolengo ciutadà també s’ha manifestat disposat a acceptar-lo, tot i que els seus responsables reconeixen que «seria millor que estigués amb uns pares». La premsa italiana insisteix a explicar que una adopció de Giovannino no és senzilla, perquè els nous pares l’haurien de prendre com «una missió».

Reproducció assistida

Giovannino és fruit d’una reproducció assistida, perquè els seus pares volien intensament un fill. No obstant, al néixer i adonar-se del seu estat de salut, el van abandonar a l’hospital, circumstància que la llei permet en qualsevol cas i de manera anònima.

Notícies relacionades

Paolo Di Paolo, autor de novel·les, ha escrit una història semblant sobre tres parelles. Davant d’un fet com el de Giovannino, considera que no pot quedar-se sol amb la pregunta «¿per què?» i «assenyalar amb el dit» o acusar aquests pares. L’autor es pregunta si és vilesa, però la descarta per tractar-se d’«una simplificació». «No existeix ningú que pugui dir una cosa que sigui definitiva sobre aquell dolor» dels pares, assenyala, abans de desitjar que la «segona oportunitat» que se li presenta a Giovannino «sigui més generosa que la genètica».

Es tracta de la mateixa conclusió que reflecteixen els escrits dels cronistes de Torí: «Ningú a la ciutat s’atreveix ara a jutjar aquella mare i aquell pare que han fet enrere».

Temes:

Itàlia