La violència policial s'agreuja en una nova onada de protestes a Xile

Un fort sisme es va percebre al caure dilluns a la tarda al nord de Xile. Les seves sacsejades es van sentir a Santiago per confondre’s amb la tremolor política. Les noves manifestacions contra el Govern van concloure una altra vegada amb incidents i acusacions creuades. Les forces que convoquen les protestes van tornar a posar l’accent en la repressió indiscriminada de la policia militar, els Carabineros. L’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) va denunciar alhora les «greus i nombroses violacions» que perpetren agents de l’Estat a 18 dies de començar l’esclat social. El conflicte que va començar a les estacions de metro, en rebuig de l’augment del preu del bitllet, i va saltar immediatament als carrers per convertir-se en un qüestionament general al president Sebastián Piñera i a la desigualtat econòmica, ha deixat fins a 20 morts, tot i que la fiscalia investiga tres morts més.

El Govern, per la seva banda, va denunciar que dues funcionàries de Carabineros van resultar ferides després de patir un atac amb còctels Molotoval centre de la capital. «Aquesta és una agressió salvatge, brutal i violenta contra dues dones que estaven complint amb el que els mana la llei», va dir el ministre de l’Interior, Gonzalo Blumel. «Aquests episodis –va afegir– no tenen res a veure amb les llegítimes demandes dels ciutadans. Aplicarem tots els recursos que ens permet la llei per sancionar els culpables d’aquests actes tan covards». 

Gravetat de la situació

Unitat Social, el conglomerat d’agrupacions que lidera les mobilitzacions, ha condemnat la violència de grups aïllats i va demanar al Govern no desviar el centre d’atenció de les denúncies formulades pel mateix INDH. «No hi ha categoria de víctimes en igual nivell de dany. Totes mereixen igual deferència, tracte i justícia. Però per declaracions d’algunes autoritats (en particular el silenci selectiu de la Ministra de la Dona) sembla que hi ha víctimes de primera i altres de segona categoria», va assenyalar el diputat Gabriel Boric.

Les estimacions de Micco són en aquest sentit contundents. El funcionari va revelar que hi ha 142 querelles per tortures. S’està «davant una situació d’enorme gravetat». A més, va detallar que s’ha constatat que hi ha més de 4.000 persones detingudes, almenys 1.600 de ferides  i 160 d’elles amb greus lesions als ulls.

Per la seva banda, la seva antecessora en aquest càrrec, Consuelo Contreras, va considerar que la quantitat de denúncies «donen compte que no són casos aïllats». Segons Contreras, «ens han instal·lat una falsa dicotomia del control de l’ordre públic versus la protecció dels drets humans. Es pot controlar l’ordre públic amb afecció i respecte als DDHH», va dir.

Notícies relacionades

Santiago de Xile, tela de la indignació

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En aquest context, advocats de diferents organitzacions defensores dels drets humans van presentar una querella contra Pilera per delictes de lesa humanitat en un jutjat de Santiago. Els demandants van assegurar en la seva presentació que ha tingut lloc «un atac sistemàtic i generalitzat contra la població civil que ha sortit als carrers durant aquestes dues últimes setmanes, exigint canvis estructurals». El cap d’Estat, van afegir, «lluny de controlar i condemnar» aquests episodis, «ha declarat públicament la seva felicitat i el seu suport a l’actuació de les forces militars, d’ordre i seguretat en els mitjans de comunicació nacional».

Reforma Constitucional

En aquest context d’alta conflictivitat, la comissió de Constitució de la Cambra baixa va començar a discutir els camins que podrien conduir a un procés constituent capaç de desmuntar els vestigis institucionals que encara queden de la dictadura del general Augusto Pinochet. L’eliminació de la Carta Magna escrita a imatge i semblança del Pinochet en 1980 i la redacció d’un nou text a to amb les necessitats dels xilens és un dels reclams fonamentals dels manifestants. Ara per ara, la idea de la reforma és rebutjada per sectors influents de la coalició governant, tot i que d’altres van començar a acceptar el seu caràcter irreversible si es vol refredar el conflicte social.