El musulmà que sobreviu a l'odi

A l’estat federat de Turíngia viuen poc més de 100.000 ciutadans estrangers, un 4,9% de la seva població total, i al voltant de 7.000 musulmans, una de les xifres més baixes de la República Federal d’Alemanya. Aquestes estadístiques oficials contrasten ambl’èxit electoral que té el discurs antimigratori i islamòfob del partit ultradretà Alternativa per a Alemanya (AfD).

La formació, fundada el 2013, va obtenir gairebé més del 23% dels vots en les eleccions regionals de diumenge passat. Més de 250.000 persones van votar per AfD. El seu líder és Björn Höcke, un professor de secundària que ara és polític professional queno té objeccions a utilitzar en els seus discursos argot utilitzat pel nacionalsocialismeen la dècada dels 30 del segle passat i a desfilar al costat de militants del partit neonazi NPD i del moviment islamòfob Pegida. Höcke és un excel·lent demagog que aspira a liderar l’AfD a nivell federal.

«¿Què serà el primer que farem quan governem aquest estat? Llançarem la iniciativa d’expulsió el 2020. Aprofitarem millor l’aeroport d’Erfurt,organitzarem vols per expulsar refugiats i estrangers, i li mostrarem al Govern federal com es fan les coses». Aquesta va ser una de les seves promeses més aplaudides pel públic en un acte electoral celebrat la setmana passada al poble de Sömmerda.

A només 30 quilòmetres d’allà viu Suleman Malik, líder a Erfurt d’una petita comunitat islàmica d’Ahmadia, una branca heterodoxa i reformista de l’islam que té les seves arrels a l’Índia i el Pakistan, i que és perseguida a molts països musulmans al ser considerada heretge. Malik coneix bé Turíngia: viu en aquest estat germànic oriental des de fa 20 anys, quan el seu pare va arribar a Alemanya com a refugiat després de sortir del Pakistan fugint de la persecució que patia per ser ahmadi.

«Höcke és un feixista»

Malik és molt clar a l’hora de definir el líder de l’AfD. El líder musulmà va tenir l’oportunitat de conèixer-lo en persona i de parlar amb ell al Parlament regional de Turíngia. Ell i la seva comunitat han buscat repetidament el diàleg amb la força ultradretana més exitosa de la història de la República Federal. L’AfD és, en definitiva, un partitelegit  democràticament, argumenta, i per tant és necessari explicar les posicions teològiques de la comunitat que ell representa.

Malik va regalar un Alcorà a Höcke i va intercanviar impressions amb el líder ultra. No ha servit de gaire. El ciutadà musulmà continua rebent amenaces de mort a internet. Malgrat que les estructures radicals i neonazis són històricament fortes a Turíngia, el líder ahmadi remarca quel’aparició de l’AfD agreuja la situació de minories religioses com la seva i accelera el terrorisme ultra. «El llenguatge de Höcke és irresponsable, alimenta les pors i ho considero moralment responsable dels atacs terroristes com el de Halle».

Suleman Malik fa referència a l’últim episodi de terrorisme neonazi d’Alemanya: el 9 d’octubre, un aparent llop solitari va atacar amb armes de foc i granades una sinagoga a la ciutat de Halle, situada al també estat oriental de Saxònia-Anhalt. No va aconseguir matar cap dels 80 membres de la comunitat jueva congregats aquell dia. El terrorista va acabar assassinant dues persones que eren casualment a prop del temple.

Primera mesquita a l’Est

«Turíngia és casa meva i no la deixaré perquè hi hagiultradretans. No els penso regalar casa meva a aquells que volen dividir-nos». Això diu Malik quan se li pregunta sobre la sensació d’inseguretat que pateix la minoria musulmana als bastions de l’AfD. El seu pròxim projecte és construir la primera mesquita dels cinc estats federats d’Alemanya de l’est. La comunitat ahmadi ja va rebre el permís per posar la primera pedra a Erfurt.

Notícies relacionades

Auge de la violència feixista: el perquè de l'atemptat a Alemanya

L'extrema dreta es dispara a l'est d'Alemanya

La mesquita ha desencadenat protestes i una campanya ciutadana en contra liderada pel AfD. Davant de la porta del terreny han aparegut creus i caps de porc. Les amenaces de mort també s’han succeït. Potser aquests atacs no són (encara) majoritaris a Turíngia, però Malik és conscient del perill que corre i demana a la resta de conciutadans i partits que no es deixin endur pel discurs d’odi.

La història recent d’Alemanya demostra que aquesta dialèctica pot arribar a ser mortal, argumenta Suleman: «L’assassinat és nomésel final més extrem d’una cadena de violència que comença amb l’agressió verbal, es transforma en insults, continua amb danys materials i atacs físics abans que la mort de l’altre desemboqui en la satisfacció pròpia».