França fixarà quotes d'immigrants econòmics

Al gener, en plena crisi dels armilles grogues, Emmanuel Macron va plantejar obertament als francesos una qüestió durant molt temps tabú. «¿Vol que el Parlament fixi objectius anuals en matèria d’immigració quan s’hagin complert les nostres obligacions d’asil?», va preguntar el president.  Deu mesos després el Govern sembla que en té la resposta.

El primer ministre, Edouard Philippe, anunciarà aquest dimecres l’establiment de quotes per a immigrants econòmics a partir de l’estiu del 2020, una mesura aplaudida per la dreta i la ultradreta que va intentar sense èxit tirar endavantNicolas Sarkozy el 2007 i que veurà la llum en plena croada de Macron per impedir que la política migratòria sigui un tema exclusiu de Marine Le Pen. Una aposta que molts veuen arriscada.

Quan la reforma estigui activa, l’entrada d’immigrants extracomunitaris a França estarà vinculada a les necessitats de mà d’obra a cada sector d’activitat. «Es tracta de tenir objectius xifrats per dir que ens falten oficials paletes aquí o topògrafs allà. Podem acceptar una immigració professional modesta en termes numèrics, però que serà un complement per al país», ha explicat a BFMTV la ministra de Treball, Muriel Pénicaud.

La immigració professional representa actualment uns 30.000 permisos de residència del total de 260.000 concedits a l’any. La ministra va descartar que el país d’origen sigui un criteri de selecció en l’establiment de quotes. «Es fixaran les necessitats per oficis i territoris», ha afegit la titular de Treball. Els agents socials i les oficines d’ocupació identificaran els sectors demandants de mà d’obra i un programa estadístic permetrà conèixer les necessitats de les empreses en temps real.

Carències per als refugiats

L’aplicació de quotes és una de les 20 mesures del pla que l’Executiu presentarà en un comitè interministerial sobre immigració i integració. Entre aquestes n’hi ha una d’especialment polèmica, la que estableix un període de carència de tres mesos abans que els sol·licitants d’asil puguin accedir a la sanitat pública.

L’argument del Ministeri de Sanitat és que s’ha d’evitar el «turisme mèdic», però les associacions humanitàries han posat el crit al cel, perquè és la primera vegada que es qüestiona el principi de l’assistència sanitària universal a persones que han viscut situacions dramàtiques. Mentrestant, l’esquerra denuncia una «estigmatització» dels demandants d’asil.

Tot i que de moment no es toca, també es revisarà l’anomenada Ajuda Mèdica d’Estat (ESTIMI), de la qual ara es beneficien 300.000 persones sense papers, una subvenció que la ultradreta somia a eliminar. Del pla governamental recollit per la premsa francesa es desprèn un enduriment de les condicions de la immigració familiar i una reducció del nombre de concessions d’asil.

Gir a la dreta

A cinc mesos de les eleccions municipals, el sector més progressista de La Republique en Marche (LREM) veu amb alarma la dretanització del president i la urgència amb què aborda temes en els quals competeix clarament amb Le Pen.

Notícies relacionades

Macron obre la porta a un sistema de quotes per a la immigració professional

França endureix la seva llei d'immigració

Amb l’excusa que s’ha de parlar amb tothom, Macron ha arribat fins i tot a concedir una entrevista a Valeurs Actuelles, un setmanari ultradretà. Tots els analistes coincideixen que la seva estratègia és convertir les pròximes presidencials (2022) en un duel amb la líder ultradretana.

Macron confia en aquesta maniobra per obrir de nou les portes de l’Elisi si, com fins ara, s’activa el front republicà que talla el pas al Front Nacional (anomenat ara Reagrupament Nacional) en un sistema electoral a dues voltes que impedeix tradicionalment al partit de Le Pen arribar al poder.