MEDI AMBIENT

Una marea negra de tres mesos al Brasil

El vessament accidental d'un petrolier a l'agost afecta 3.000 quilòmetres de costa al Brasil

Bolsonaro admet una «catàstrofe ambiental» per l'abocament de cru

zentauroepp50741097 topshot a volunteer cleans oil from the sand on a beach ne191105100554 / ANTONELLO VENERI

zentauroepp50741097 topshot   a volunteer cleans oil from the sand on a beach ne191105100554
zentauroepp50714434 municipality workers clean oil as men play beach volley at a191105103610
zentauroepp50744780 a volunteer shows his protective gloves encrusted with crude191105101752

/

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El nen va sortir del mar embolcallat del dolor de la natura. A l’Everton el cobria el petroli que va voler treure amb les seves mans enguantades alcap de Santo Agostinho, Itapuama, com si en aquests 10 dits pogués cabre tot el desastre que s’escampava per les costes del nord-est brasiler.  Els voluntaris que van anar a retirar els residus de cru incrustats a les roques o barrejats amb la sorra van tenir aquesta mateixa sensació d’impotència i perplexitat.

Gairebé 90 dies després del desastre, Jair Bolsonaro va parlar sobre el vessament que ha afectat més de 300 platges al llarg d’uns 3.000 quilòmetres. «El pitjor encara ha d’arribar», va dir el capità retirat. La seva predicció d’«una catàstrofe» ambiental «molt més gran» va coincidir amb els temors d’una comunitat estupefacta des que les taques negres van començar a aparèixer a Paraíba a finals d’agost.  «El que ha arribat fins ara i que va ser recollit és una petita quantitat», ha reconegut Bolsonaro quan la viscositat va tenyir 77 municipis que representen el 40% de tota la costa atlàntica.  L’Institut Nacional d’Investigacions Espacials (INPE) no va descartar que el vessament s’estengui cap al sud i arribi a Rio de Janeiro.

«¿Què pot ser el pitjor?» es pregunta Miriam Martínez. «Neteges les platges i les taques tornen. Ens estan faltant voluntaris». Ella era executiva d’Inditex. Va deixar Espanya i va anar a buscar el paradís. El va trobar a l’illa de Boipeba, al litoral de l’estat de Bahia, on ha muntat un hotel ecològic amb cases de fang. Ara, com a integrant del Comitê Boipeba Limpa li toca, igual com altres comunitats, presenciar el teatre de la indolència dels homes que han de prendre decisions. «La posició del Govern és la de no ajudar. No creu en el medi ambient», diu a EL PERIÓDICO. «No s’entén que no s’hagi dut a terme un pla d’emergència a partir dels primers vessaments ni que tampoc se n’hagi anat a alta mar a buscar les taques abans que apareguin a les platges. Ni tan sols van convocar Petrobras, que té la tecnologia adequada per afrontar aquestes situacions».

Calamitat

Uns 2.350 uniformats participen juntament amb 15 vaixells i tres drons en les tasques de neteja i prevenció, però han rebut severes crítiques dels ambientalistes per la lleugeresa amb què enfronten la calamitat. Fins ara van ser majoritàriament les comunitats del nord les que han recollit més de 4.000 tones de petroli, equivalents al que l’estatal Petrobras produeix en poc més de 10 minuts.

L’inventari provisional del desastre espanta. Només al Parc Nacional Abrolhos, un dels principals bressols de la biodiversitat marina de l’Atlàntic Sud, amb els seus santuaris de balenes, van ser trobats amb vestigis de l’hidrocarbur desenes d’animals, majoritàriament tortugues marines. La majoria han mort. L’arxipèlag acull alguns dels principals esculls de corall de la costa brasilera, incloent-hi espècies en perill d’extinció. «Tot això és una tragèdia», va dir Gustavo Duarte, biòleg de la Universitat Federal de Rio de Janeiro.

Les «boletes negres de la mida d’una moneda», com les va denominar el vicealmirall Silva Lima, van trastocar les rutines econòmiques i turístiques de nombroses localitats. El mar les va portar una plaga fosca a balnearis com el de Suape, a l’estat de Pernambuco.  La gent no vol menjar peix. Tem intoxicar-se. Els visitants estrangers s’han reduït a la meitat. «No va arribar cap ajuda per als pescadors», va dir un d’ells, Ademar Senna. Les ‘boletes’ van arribar fins als manglars per barrejar-se entre els crancs i les ostres.

El vaixell sota sospita

Notícies relacionades

Les autoritats parlen d’una «acció criminal» i assenyalen amb el seu dit Delta Tankers Ltd, la naviliera responsable del petrolier grec‘Bouboulina’ que ha quedat en el focus de les sospites. La companyia, que va estar involucrada tres anys enrere en un vessament a Rússia, ha assegurat que el vaixell en qüestió va arribar a la seva destinació asiàtica «sense registrar cap fuga».

El Govern d’ultradreta no es va poder privar de convertir el desastre en un altre camp de batalla ideològica. El ministre de Medi ambient, Ricardo Salles, va  recordar que ‘Bouboulina’ va vessar «petroli veneçolà» i, de passada, va suggerir que un vaixell deGreenpeacehavia navegat en aigües internacionals davant la costa brasilera. L’organització ambiental va rebutjar l’acusació i la va considerar com una mena de venjança de Salles amb les crítiques que rep la seva gestió. Segons la revista Piauí, s’haurien necessitat almenys deu naus de Greenpeace per provocar només els danys preliminars al litoral. En un d’aquests punts de somni, Boipeba, Martínez consumeix part de la seva energia en la neteja de la platja. S’adormirà exhausta amb la pregunta sense resposta: quanta negror arribarà l’endemà.