Mesa demana noves eleccions i Morales denuncia un intent de cop d'Estat

Bolívia, llançada sense frens cap al precipici polític. Carlos Mesa va reclamar aquest diumengenoves eleccionsi la dimissió del tribunal electoral i es va plegar als sectors més durs de la regió de Santa Cruz que busquen el desplaçament del poder d’Evo Morales. El president, va dir, «té a les seves mans la pacificació del país i la sortida democràtica a la crisi». No obstant, va assenyalar el candidat de Comunitat Ciutadana, «no té el valor per fer-ho i està provocant la petició de la seva renúncia». Morales, per la seva part, considera que Santa Cruz, la regió més pròspera d’aquest país, encapçala un nou intent decop d’Estatque ha arrossegat el mateix Mesa. «Hi ha frau (deien els opositors), ¿ara, què diuen?: ‘Fora Evo’. Ja no és tema de frau, és un tema de cop», va dir i va anunciar una «reunió d’emergència» amb el moviment obrer i els moviments socials per enfrontar les noves circumstàncies derivades del no reconeixement per part de l’oposició del resultat dels comicis del 20 d’octubre.

D’acord amb el Tribunal Electoral, Morales es va imposar en primera volta amb el47,08% dels vots, contra el 36,51% de Mesa, que immediatament es va oposar a reconèixer el resultat. L’Organització d’Estats Americans (OEA) està realitzant una auditoria de les urnes a petició del Govern, però els líders de Santa Cruz primer, i Mesa després, tampoc accepten aquesta via de solució de l’enfrontament. «Coincidim amb la majoria del poble que el risc més gran per a la democràcia és la permanència d’Evo Morales en el poder», va dir l’expresident interí (2003-2005).

L’enfrontament que sacseja Bolívia malgrat el seu creixement econòmic sostingut i la seva reducció històrica de la pobresa, va començar a covar-se el 2016, quan Morales va perdre una consulta popular amb què aspirava a obtenir el dret a lluitar a les urnes per un nou període de Govern. El president va ser autoritzat a competir pel Tribunal Constitucional. «Malgrat això, amb l’objecte de preservar la democràcia, vam decidir participar en les eleccions en les condicions més adverses, amb lleis a la mesura de l’oficialisme, amb un òrgan electoral sotmès al Govern i en condicions d’inequitat extremes», va dir Mesa. «Amb totes aquestes circumstàncies en contra, ens vam enfrontar amb èxit al Moviment al Socialisme (MAS) a les urnes, però ells van executar un frau i pretenen robar-se l’elecció».

El lideratge de Santa Cruz

Mesa és un historiador que té una vella disputa personal amb Morales. Les controvèrsies sempre l’han ubicat al centre polític. Tot i que va ser el candidat opositor, en els últims dies és la dirigència de Santa Cruz la que dissenya l’estratègia amb què vol buscar el desplaçament de l’actual president. El Comitè Cívic d’aquesta regió li ha donat un ultimàtum de 48 hores a Morales. Fernando Camacho, el principal referent d’aquest sector, ha dit que el compte regressiu acaba aquest dilluns.

La tradició conservadora de Camacho el porta a anhelar el retorn de Déu al Palau Quemado, la seu de l’Executiu. El dirigent i empresari ha expressat el seu desig de comptar amb una llibreta «com la de Pablo Escobar», l’extint narcotraficant colombià, per anotar els noms dels traïdors a la causa contra Morales. Mentre el veneçolàNicolás Maduroveu Luis Almagro, el secretari general de l’OEA, com un «agent de l’imperi», Camacho creu que l’exfuncionari uruguaià és un populista que defensa el cap d’Estat.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

D’acord amb Morales, l’oposició vol retornar al passatneoliberali tirar per terra les conquestes socials aconseguides des del 2006. Morales sap que Mesa i Camacho no són el mateix tot i que de moment uneixin les seves veus. «Faig una crida a defensar la pàtria, faig una crida a l’oposició, no ens enfrontem entre bolivians, li demano a alguns grups a Santa Cruz que no vagin a pegar les nostres mares, això no els portarà a cap camí», va demanar el president amb poc èxit.

Els anys 2007 i 2008, Morales i Santa Cruz van vetllar per primera vegada les seves armes. La intervenció llavors de la comunitat sud-americana va evitar el xoc tan anunciat per aquestes hores. Una de les grans diferències entre els fets de fa 12 anys i el present de tensió és que l’UNASUR ha deixat d’existir i els països veïns observen impassibles com Bolívia entra en una zona de foscor.