Xile suspèn dues cimeres mundials per les manifestacions

«Ha sigut una decisió molt difícil i dolorosa». Enmig d’una nova jornada de mobilitzacions, el presidentSebastián Piñerava reconèixer que no pot controlar els carrers de Santiago i va anunciar que Xile no organitzarà la reunió anual del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC), prevista per al 16 i 17 de novembre, ni la cimera contra el canvi climàtic,COP 25, que s’havia d’inaugurar el 2 de desembre. El Govern de dretes considerava que el seu caràcter d’amfitrió de les dues cites suposava un reconeixement internacional. No obstant, va assenyalar el portal El Mostrador, aquesta estratègia «s’ha enfonsat» com a conseqüència de l’esclat social que va explotar el 18 d’octubre i les sacsejades del qual amenacen d’enquistar-se.

La realitat xilena ha entrat en una altra dimensió. Segons diferents analistes, costa encara comprendre com el Govern va desatendre el malestar que s’estava acumulant en la societat, fins al punt que ni tan sols els serveis d’intel·ligència van advertir de les convulsions que apareixien a l’horitzó i van desembocar en la presència de mésd’1,2 milions de xilens a pocs carrers del Palau de la Moneda, divendres passat.

En aquest punt de la crisi, Piñera, que ja va reconèixer la seva «sordesa» als reclams, va prometre una mòdica agenda de canvis i va renovar el seu equip de ministres, es troba sense eines per reprendre l’ofensiva política. La suspensió de les cimeres apareix davant dels ulls dels analistes com una prova de la seva impotència. L’única certesa que té el president ha vingut de la consigna amb què s’han convocat a les noves manifestacions a les principals ciutats del país: «això no ha acabat».

Acusacions contra la policia

La mobilitzacions integren la festa i la desimboltura de les majories, d’una banda i la violència d’un sector minoritari, que ocupen l’espai públic encaputxats. La policia militaritzada (Carabineros) va quedar a més al centre de les denúncies per l’ús excessiu i indiscriminat de la repressió. «Ha passat una cosa completament intolerable, s’ha disparat a mansalva», va denunciar el director de l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH), Sergio Micco. 

El flamant ministre de l’Interior, Gonzalo Blumel, va lamentar la situació. «He demanat a la policia que es realitzin les investigacions corresponents», va dir. Blumel acaba de reemplaçar en aquest càrrec Andrés Chadwick, cosí del president Piñera, que està a punt d’afrontar una acusació constitucional per les 20 morts reconegudes i els 1.233 ferits que va deixar l’esclat socialdes del seu inici, així com les imatges d’acarnissament dels uniformats amb homes i dones de diferents edats que van portar a la memòria l’accionar durant l’última dictadura militar (1973-90). «Ens volen criminalitzar per complir un mandat constitucional», va reaccionar el director de la força de seguretat Mario Rozas. 

El futur del conflicte

La possibilitat que el conflicte es mantingui latent guanya cada vegada més acceptació. El poderós sindicat dels treballadors miners li va donar un cop de porta a la cara al Govern i va assegurar que el diàleg només serà possible si s’aclareixen assassinats i violacions als drets humans. Unitat Social, l’aliança que agrupa els diferents moviments socials que lideren les marxes, es prepara per entregar al Govern una sèrie de reivindicacions que considera essencials perquè es desactivi el malestar. Luis Mesina va parlar d’un salari mínim de 500.000 pesos (615 euros), una pensió mínima d’una suma equivalent, reconeixement ple de la llibertat sindical, serveis bàsics protegits, reducció de la jornada de treball i la convocatòria a una Assemblea Constituent que elimini tot vestigi institucional del pinochetisme.

«Cada vegada és més forta la idea que cal revisar la Constitució. Això és legítim i jo crec que cal conversar-ne», va dir el president de Renovació Nacional (RN), Mario Desbordes, una de les formacions que integren el Govern. Aquest full de ruta podria contribuir a desactivar part de la protesta.

Bonn es perfila com a substituta

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La cancel·lació de la cimera del clima a Santiago no implicarà que no se celebri. L’organització està estudiant diverses opcions, però a causa del poc temps que falta perquè comenci (el 2 de desembre) es necessita una ciutat que compti amb unes infraestructures i una capacitat organitzativa potents.

Fa unes setmanes, quan va esclatar la crisi xilena, s’hi va oferir Costa Rica. No obstant, l’opció que compta amb més possibilitats és la de Bonn, que ja ha acollit diverses cimeres i múltiples reunions sobre medi ambient per ser la seu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic.