comicis al país nord-americà

Trudeau aconsegueix un segon mandat al Canadà, però perd la majoria absoluta

Els independentistes del Quebec tripliquen els seus escons després d'una dècada en caiguda lliure

zentauroepp50521052 liberal leader justin trudeau and wife sophie gregoire trude191022180056

zentauroepp50521052 liberal leader justin trudeau and wife sophie gregoire trude191022180056 / Ryan Remiorz

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Justin Trudeau podrà governar quatre anys més al capdavantdel segon país més gran del móndesprés d’haver superat la revàlida d’unes eleccions que es van plantejar com un plebiscit sobre el seu lideratge. El Partit Liberal del primer ministre es va imposar clarament en escons als conservadors d’Andrew Scheer, però haurà de buscar recolzaments d’altres forces polítiques per governar després de perdre la majoria absoluta que va conquistar el 2015.

El resultat mostra un país més dividit i marca el final de la lluna de mel entre els canadencs i el seu carismàtic líder, colpejat per diversos escàndols i una política d’equilibris rebutjada per part de l’electorat. L’altre gran triomfador dels comicis és l’independentista Bloc Quebequès, que ha triplicat els seus escons per convertir-se en la tercera força del Parlament després d’una llarga travessia pel desert. 

«No volem que ningú passi dificultats, busquem la prosperitat per a tothom i, si ens unim entorn d’un objectiu comú, sé que podrem aconseguir-ho», va dir el primer ministre, de 47 anys, als seus seguidors a Mont-real, hores abans de matinar per dirigir-se a una estació de metro i agrair als canadencs el seu recolzament fent-se ‘selfies’ amb ells a l’andana.

Aprofitar la debilitat

El seu partit ha obtingut 157 escons, 13 menys dels necessaris per a la majoria absoluta i 27 menys que en les eleccions de fa quatre anys. També ha perdut en el nombre total de vots, superat pels conservadors de Scheer, que s’han quedat amb 121 escons, 22 més que el 2015. Malgrat tot, la incapacitat de l’antic president de la Cambra dels Comuns per aprofitar la debilitat de Trudeau podria posar en perill el seu lideratge al capdavant del centredreta. 

La decepció més gran se l’han emportat els partits a l’esquerra dels liberals de Trudeau, tant la Nova Democràcia (NDP) del sikh Jagmeet Singh,el primer polític no blanc a liderar un dels grans partits canadencs, com Els Verds d’Elisabeth May. El primer ha perdut gairebé la meitat del seu poder, particularment davant de l’avanç dels sobiranistes al Quebec, i s’ha quedat molt lluny de revalidar l’‘onada taronja» del 2011.

El segon ha millorat els seus resultats, però es queda amb tres escons, lluny de les previsions més optimistes. Els dos partits, en qualsevol cas, seran determinants perquè Trudeau pugui avançar la seva agenda legislativa, des de la pujada dels impostos a les emissions de carboni i les grans empreses a la cobertura pública dels medicaments. 

L’anvers de la decepció a les files de l’esquerra més purista és el Bloc Quebequès, que fa només un any lluitava per la seva supervivència sumit en una profunda crisi de lideratge. L’arribada al capdavant del partit d’Yves-François Blanchet, que ha aparcat el debat sobre la independència per centrar-se a reforçar l’autogovern del Quebec, ha acabat propiciant la resurrecció dels sobiranistes, que haurien aprofitat també les posicions d’Ottawa per qüestionar lleis aprovades a la província francòfona. El Bloc va obtenir 32 dels 338 escons a la Cambra dels Comuns, el seu millor resultat en una dècada que li servirà per recuperar la influència a la capital del país.  

Campanya aspra

Notícies relacionades

La victòria de Trudeau, encimbellat fa quatre anys com a heroi del progressisme per les seves ambicioses polítiques, la seva joventut i la seva rica oratòria, arriba després d’una campanya aspra i poc inspiradora, més centrada en la personalitat dels candidats que en els assumptes que més preocupen els canadencs. El primer ministre ha hagut de trampejar una infinitat d’atacs personals que han qüestionat la seva autenticitat i la solidesa dels seus principis. 

Des de la seva ferma actitud contra el canvi climàtic, que va quedar entelada quan el seu Govern va comprar per més de 3.000 milions de dòlars un enorme oleoducte, a la seva aposta per un lideratge transparent i ètic, que va volar pels aires quan el seu fiscal general el va acusar de pressionar-lo per interferir en la investigació criminal contra la constructora SNC-Lavalin.

Temes:

Canadà