L'ascens dels 'cholos' i les 'cholas' a Bolívia

‘Cholo’ era la històrica manera despectiva d’anomenar les poblacions originàries a la regió andina.L’Inca Garcilaso de la Vega ja s’hi refereix en els ‘Comentarios Reales de los Incas’, obra publicada el 1609. «Evo chola de (Hugo) Chávez», li deien a Santa Cruz a Morales en els dies de disputes regionals entre l’orient i l’occident bolivians. A mesura que el Moviment al Socialisme (MAS) es va consolidar, la disputa política va començar a donar-se també en el llenguatge. Una llei contra el racisme va tenir l’efecte d’atenuar-ne l’ús desdenyós en l’espai públic.

En els últims anys, en canvi, s’ha dut a terme una apropiació orgullosa de la paraula. Al compàs del creixement econòmic han sorgit els ‘cholets’, vocable que barreja‘cholo’ i ‘xalet’ i que fa referència a un estil arquitectònic. Es tracta d’edificis de fins a set pisos que criden l’atenció per la seva policromia fluorescent i la seva plasticitat. Els ‘cholets’, que tenen en general pistes de ball, locals comercials i fins i tot escoles de moda ‘chola’,floreixen com asímbols de l’èxit de la nova burgesia aimara a El Alto, la ciutadella que envolta La Paz a 4.000 metres sobre el nivell del mar. Els dissenys de l’arquitecte Freddy Mamani han concitat l’interès internacional.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El ‘cholet’ no és a la Bolívia actual l’única manera d’ascens. L’activista ‘cholita’ María Isabel Córdova recorda que fa una dècada «era gairebé impossible que una ‘chola’ fos advocada o periodista, o que presentés un programa a la televisió nacional».  Un grup de ‘cholas’ ha adquirit fama per convertir en realitat el seu amor a les altures. Elles han pujat als pics més alts del país i fins i tot van arribar a la cimera del’Aconcagua (6.962 metres) a l’Argentina. «S’han apoderat de les muntanyes», va dir el diari de La Paz ‘La Razón’ a propòsit de ‘Cholitas escaladores’,el documental d’Arena Comunicación que es presentarà el desembre a Espanya i reuneix els testimonis de Dora Magueño Machaca, Analía González Magüeño, Cecilia Llusco Alaña i Elena Quispe Tincutas. «Al principi deien: ‘¡¡Però com escalarà una ‘chola’ una muntanya!!’. Bé, ¡¡estaven equivocats!!», diu una d’elles.

No tot és qüestió d’alpinisme. Bolívia és actualment el tercer país del món amb més dones al Congrés, moltes d’elles en representació de les comunitats originàries. Adriana Salvatierra és la presidenta del Senat més jove de la història i líder del moviment feminista que s’ha enfortit en un país que va reduir la pobresa del 60 al 35%. A la Bolívia que encara té la segona taxa de feminicidis de la regió (2,16 cada 100.000 dones), les ‘cholas’, mestisses i aquelles que reivindiquen a orient la seva «pura» ascendència europea o descreuen dels llinatges, hauran sigut decisives amb el seu vot en les presidencials del diumenge que tenen Morales com a favorit. Passi el que passi, alguna cosa ha canviat en gran part d’elles per sempre.