CRISI POLÍTICA ALS EUA

Caos en l'estratègia de defensa de l''impeachment' de Trump

Mulvaney, cap de gabinet, admet que hi va haver quid pro quo en les pressions a Ucraïna

Forçat per la Casa Blanca, emet un comunicat provant de desdir l'admissió

zentauroepp43060298 file  in this april 18  2018  file photo  office of manageme180429195646

zentauroepp43060298 file in this april 18 2018 file photo office of manageme180429195646 / Manuel Balce Ceneta

2
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

L’argument central de Donald Trump per defensar-se en l’escàndol que ha portat a què s’obri una investigació d’impeachment en contra seu és assegurar que no va utilitzar l’ajut econòmic a Ucraïna com a eina de pressió perquè Kíev escometés investigacions que anaven en el seu interès polític personal. Dijous, no obstant, va ser des de la Casa Blanca que es va desarticular precisament la idea reiterada que no hi havia hagutquid pro quo. En una sorprenent roda de premsa, el cap de gabinet en funcions, Mick Mulvaney, va reconèixer que sí que hi va haver quid pro quo i ho va justificar. Tot i que menys de quatre hores després va ser forçat a emetre un comunicat reculant i desdient-se’n, l’episodi mostra el caos en l’estratègia de defensa de Trump.

La premsa, les càmeres i la transcripció oficial de la roda de premsa no deixen cap dubte del que va dir Mulvaney. Va reconèixer, per exemple, que Trump volia que Ucraïna investigués una teoria conspiradora, desacreditada, que assegura que Kíev i no Moscou estava al darrere del pirateig informàtic dels servidors del Comitè Nacional Demòcrata, un atac que va estar en la base de la investigació del fiscal especial Robert Mueller, que continua sent una obsessió per a Trump. «¿Em va esmentar de passada la corrupció relacionada amb el servidor demòcrata? Absolutament. No hi ha dubte sobre això», va dir Mulvaney, que a continuació va afegir la demolidora confessió de quid pro quo, que no és la primera que assenyala al presidentperò sí la primera que fa un càrrec oficial de la Casa Blanca. «Per això vam retenir els diners».

La tesi que va exposar Mulvaney és que aquesta retenció de 391 milions de dòlars per a Kíev seria «absolutament apropiada»i va defensar que elquid pro quo és una cosa que«es fa sempre en política exterior», sense reconèixer la diferència entre fer-ho per motius d’interès nacional o personals i polítics. I davant de les preguntes dels periodistes sorpresos per l’admissió, es va redoblar, desafiador. «Tinc notícies per a tothom: Acceptin-ho. Hi haurà influència política en la política exterior».

Forçat a recular

Notícies relacionades

Mulvaney, que en aquesta mateixa roda de premsa va anunciar la controvertida decisió de Trump de celebrar la pròxima cimera del G-7 en un dels seus hotels, no només va agafar per sorpresa la premsa, sinó també l’Ala Oest i el Departament de Justícia, que investiga la investigació de Mueller. Van començar a arribar declaracions desvinculant-se de les afirmacions del cap de gabinet. El mateix Trump va ordenar als seus assessors arreglar la barrabassada i, poc abans de les cinc de la tarda, la Casa Blanca enviava als periodistes un comunicat de Mulvaney en què feia marxa enrere en les seves declaracions.

«No hi va haver absolutament capquid pro quo entre l’ajuda militar a Ucraïna i cap investigació de les eleccions del 2016. El president mai em va dir que retingués diners fins que els ucraïnesos fessin res relacionat amb el servidor», va escriure Mulvaney. Així mostrava la seva clara oposició al que havia dit menys de quatre hores abans, però alhora s’atrevia a acusar als mitjans de «malinterpretar» els seus comentaris «per avançar una caça de bruixes política i partidista contra el president Trump».