Evo Morales es juga la reelecció en un clima de tensió

Bolívia ha tancat la campanya per a les presidencials de diumenge amb una dosi de tensió i incògnites. Si bé les enquestes afavoreixenEvo Morales Evo Moralesamb un avantatge de fins a 18 punts respecte del’historiador Carlos Mesa, queda saber si s’imposarà en la primera ronda. Perquè passi això, l’home que habita el Palacio Quemado des de 2006 necessitarà el 50% més un vot, o el 40% i una diferència de deu punts del seu rival.

Si no haurà de lluitar per la reelecció el 15 de desembre en un segon torn que inexorablement unirà tota l’oposició i polaritzarà encara més una societat no exempta de divisions i una violència latent.

El Moviment al Socialisme (MAS, al poder) no deixa de recordar tot el que es posa en joc a les urnes del país que va ser més pobre de Sud-amèrica, on els presidents eren enderrocats o fugien enmig d’aldarulls i hiperinflacions. Des de fa anys es parlad’Evonomics  per al·ludir a la Bolívia que ha crescut a un 4,9% anual de mitjana, amb una inflació molt baixa i el segon menor deute extern de la regió.

Vot indecís

Per inclinar els votants indecisos al seu favor, el partit de Govern no va trobar millor idea que suggerir-los que es miressin en els miralls de les crisis a l’Argentina i l’Equador. «¿Vols això per a Bolívia?», pregunta la publicitat oficial. «¿Voleu que torni l’FMI amb les seves privatitzacions?», va subratllar en aquest mateix to l’actual cap d’Estat.

«És una pena que un home humil de la societat boliviana s’hagi allunyat tant, tant volar en helicòpters [...], quina pena que hagi trencat vincles amb la base de la societat que el va elegir», va dir Mesa en una de les seves últimes intervencions.

Tots dos tenen un historiald’acords fràgils i enfrontaments que es remunten al 2005 quan Mesa, llavors president interí i avui candidat de Comunitat Ciutadana (centre), va haver de dimitir enmig de mobilitzacions camperoles que van assetjar La Paz. 

L’exsenador conservador Óscar Ortiz, que representa els interessos de la regió agroindustrial de Santa Cruz, i el pastor evangelista d’origen coreà i oberta simpatia per Jair Bolsonaro, Chi Hyun Chung, es repartiran els vots restants de l’oposició. Mesa vol reunir-los en una ronda.

L’ombra de Maduro

Ortiz no deixa de vincular Morales amb Nicolás Maduro, per això ha convocat als de Santa Cruz a castigar Evo a les urnes, però fins i tot The Washington Post ho ha desmentit: «Bolívia no és Veneçuela», diu la publicació. La principal diferència no és de l’ordre de la ideologia sinó dels resultats d’una gestió iniciada el 2006 i que immediatament va estar marcada per les nacionalitzacions dels hidrocarburs, les comunicacions i l’electricitat. En aquests 14 anys, la pobresa va passar del 60% al 34% i la pobresa extrema del 38% al 15%.

La transformació es va apuntalar no només al paper de l’Estat sinó a través de l’aliança de Morales amb el món dels agronegocis de Santa Cruz, que el 2008 va abandonar les aspiracions autonòmiques per transitar de mala gana un camí de coexistència amb La Paz.  

L’altre puntal del’‘Evonomics’ té a veure amb les polítiques del Govern cap als petits emprenedors que representen més de la meitat de la força del treball i en bona mesura funcionen en el mercat negre. Les ciutats s’han transfigurat positivament pel creixement.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Mentre Maduro incrementa els salaris un 375% perquè siguin immediatament devorats pel cost de la vida, Luis Arce Catacora, el ministre d’Economia des del principi, ret un emfàtic culte a una estabilitat macroeconòmica que considera «patrimoni del poble bolivià». La prova d’aquest desvetllament que se sol atribuir a l’ortodòxia són les reserves internacionals que acumula el Banc Central, que representen gairebé el 20% del PIB.

El bolivià, la moneda d’aquest país, té una estabilitat elogiada. Pot ser que la política no pugui dir el mateix. El Govern no descarta diumenge «pertorbacions» i fins i tot denuncia una que part de l’oposició vol crear condicions per a una «convulsió social». Part de les protestes, no obstant, provenen del que ha sigut la seva base social i estan relacionades amb els efectes dels incendis  que van arrasar quatre milions d’hectàrees. L’enuig es pot fer sentir a les urnes.