Els atacs a Warren en el debat demòcrata constaten la seva condició de favorita

Un dels senyals més clars que un candidat de primàries als Estats Units és favorit és que es converteix en diana principal dels atacs dels altres aspirants del partit. Sota aquest prisma, el quart debat del Partit Demòcrata, celebrat aquest dimarts a Ohio, va constatar indubtablement l’ascens de la senadora Elizabeth Warren fins alprimer lloc a les enquestes. La nit, no obstant, ha sigut un recordatori que queda encara molta batalla per davant, tant en la lluita pel lideratge progressista com en la definició de si és el camí més al’esquerra o el de centre el que prenen finalment els demòcrates.

Aquest ha sigut el primer debat que se celebrava després de l’obertura de la investigaciód’‘impeachment’contra Donald Trump, amb Warren primer en els sondejos per davant de Joe Biden i dues setmanes després del’atac al cor que va patir Bernie Sanders. I una de les notícies més grans de la nit ha arribat no des de l’escenari on es trobaven 12 candidats, sinó de fora, quan s’ha confirmat que Sanders rebrà el recolzament d’Alexandria Ocasio-Cortez, la nova jove congressista de Nova York que és icona del gir més progressista en la formació i que Trump ha demonitzat com a emblema de la suposada «radicalització» del partit.

Aquesta notícia (a la qual se suma el suport d’altres de les noves congressistes vilipendiades per Trump, Ilhan Omar i Rashida Tlaib) és un reconeixement important per a la candidatura de Sanders, que als 78 anys i després del problema cardíac havia vist multiplicar-se els dubtes sobre la viabilitat de la seva candidatura, tot i que a l’escenari del debat es va mostrar enèrgic i en perfecta forma, agut en les respostes i amb sentit de l’humor. És alhora un revés per a Warren, que haurà de continuar lluitant pel vot jove i més a l’esquerra. La senadora, no obstant, ha volgut restar importància a la notícia i en unes declaracions després del debat ha dit: «Quan acabin aquestes primàries tots estarem al mateix costat».

Warren, forçada a la defensa

Parla amb la seguretat de qui domina les enquestes i, amb això, el protagonisme. I en el debat ha sigut ella aquesta vegada qui ha hagut d’estar més a la defensiva davant d’una pluja d’atacs, interrogants i reptes als seus plantejaments. El més fort és com pensa finançar la seva proposta d’aplicar una cobertura sanitària universal i ha arribat a ser definida d’«evasiva» (per Pete Buttitieg) per negar-se a verbalitzar si pujarà impostos (fins a quatre vegades en el debat). Més airosa ha sortit de duels que li han plantejat rivals en qüestions com la seva proposta de taxar les grans fortunes o de dividir les grans tecnològiques que acusa de monopoli.

Entre els qui més l’han desafiat hi ha hagut Buttigieg i Amy Klobuchar, dos dels candidats moderats que han tingut actuacions destacables en el debat. Tots dos busquen i necessiten mantenir-se vius en la carrera i mostrar-se com a opcions per buscar el vot de centre i independent que ara més aglutina Biden, sobre la candidatura del qual floten les incerteses creades per la campanya de desprestigi de Trump, precisament la mateixa que ha portat el president a enfrontar la possibilitat d’un ‘impeachment’. L’exvicepresident, no obstant, de moment segueix dret, i molt a prop de Warren segons les enquestes, i no només ha defensat la seva actuació i la del seu fill Hunter sinó que s’ha beneficiat que els altres aspirants vegin la senadora com a favorita, sortint d’aquesta diana central d’atacs en la qual hi va haver en els tres primers debats.

‘Impeachment’, Síria, avortament...

El procés al Congrés contra Trump ha sigut el tema que ha obert el debat i també el que ha permès mostrar més unitat els candidats demòcrates, que han recolzat pràcticament amb unanimitat el judici polític. I totalment unànime ha sigut la condemna per l’abandonament dels kurds a Síria davant l’ofensiva de Turquia, tot i que a l’aprofundir en política exterior s’han exposat diferències entre els candidats.

Aquest dimarts s’ha parlat també, per primera vegada en aquests debats en la profunditat que permet el format, del dret al’avortament  o l’epidèmia d’addicció alsopioides, tot i que s’han deixat fora temes com a immigració i canvi climàtic o infraestructures i vivenda. S’han mostrat també actituds amb diferències en ocupació, el repte de l’automatització, les polítiques comercials o el control d’armes.

Els moderadors han preguntat a Sanders per la seva salut i per primera vegada els han plantejat explícitament la qüestió de l’edat tant a ell com a Biden (76 anys) i Warren (70), preguntant si no els fa massa grans per a la presidència. Sanders ha respost convidant a un míting dissabte a Nova York anunciant un convidat sorpresa (que després s’ha sabut que serà Ocasio-Cortez); Biden ha contestat parlant de la «saviesa» que dona l’experiència i Warren ha apel·lat a la seva energia. «Treballaré, organitzaré i duraré més que ningú i això inclou Trump, (el vicepresident), Mike Pence o qui sigui amb qui es vegin atrapats els republicans».

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

Un dels últims interrogants ha estat dedicat al pols que viuen els demòcrates, especialment des de la derrota de Hillary Clinton el 2016, entre l’esquerra i el centre, entre canvis estructurals profunds o transformacions graduals. Com s’esperava, a favor dels primers s’ha mostrat Sanders, que ha reclamat«coratge»,i Warren, que ha apostat per«somiar en gran i lluitar dur».Mentrestant, Buttigieg ha assegurat que és «una falsa elecció». «No podem tornar al que abans era normal. El normal no funcionava, en part és pel que som aquí», ha dit el mil·lennista veterà de guerra i gai alcalde de South Bend (Indiana), que havia passat les tres hores anteriors qüestionant propostes que considera «no realistes».

La recerca de l’ànima continua. El pròxim debat, el 20 de novembre.