Irlanda destina 1.200 milions a pal·liar els efectes d'un 'brexit' dur

Irlanda ha començat a posar-se la bena davant de la previsió de patir una sagnant ferida que pot llastar la seva economia durant els pròxims anys davant d’una eventual marxa del Regne Unit de la Unió Europea sense cap acord. En aquest sentit, el Govern irlandès ha aprovat un pressupost per al 2020 amb una partida especial de 1.200 milions d’euros que es destinarien a frenar l’impacte econòmic que tindria un ‘brexit’ dur, una opció que comença a prendre cos de forma irremeiable.

«El ‘brexit’ és el risc més urgent i immediat per a la nostra economia. Estic anunciant una despesa total de 1.200 milions d’euros, exclosa l’ajuda europea, per complir el ‘brexit’», ha detallat el ministre d’Hisenda, Paschal Donohoe, al Parlament. I va especificar que en cas de recórrer a aquesta partida, s’injectarien 650 milions en sectors clau com l’agricultura (més de la meitat de les explotacions de boví podran veure’s afectades) o el turisme.

El problema de les fronteres

Una sortida de la UE sense acord restabliria les fronteres físiques entre Irlanda, membre de la UE, i Irlanda del Nord, província que forma part del Regne Unit, i podria afectar desenes de milers de treballadors irlandesos i enfonsar el PIB del país en un 6%, segons dades de l’Executiu. Irlanda és considerada la més vulnerable davant d’un ‘brexit’ dur entre els membres restants de la UE a causa dels seus estrets vincles comercials i la frontera terrestre compartida amb el Regne Unit. El Govern irlandès va advertir que el creixement econòmic podria gairebé aturar-se l’any que ve, posant en risc fins a 80.000 llocs de treball, si la Gran Bretanya cau del bloc. «Això no significa no arribar a un acord final, però igualment estem preparats per si passa». Políticament, la tornada de les fronteres també amenaçaria la pau amb Irlanda del Nord després de dècades de conflicte sagnant.

Per la seva banda, la líder del probritànic Partit Democràtic Unionista (DUP) d’Irlanda del Nord, Arlene Foster, considera que seria una «bogeria» mantenir a la província en la unió duanera després del ’brexit’, com vol la UE.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Foster va fer unes declaracions als mitjans després que la cancellera alemanya, Angela Merkel, deixés clar al primer ministre britànic, Boris Johnson, que només seria possible un acord del ’brexit’ si Irlanda del Nord continua en el mateix règim duaner que la República d’Irlanda.

«Els comentaris de la cancellera alemanya al primer ministre que Irlanda del Nord ha de seguir en la unió duanera europea per sempre revelen el veritable objectiu de Dublín i de la UE», diu la líder de la principal formació unionista de la província.