La vicepresidenta del Perú renuncia al càrrec

Mercedes Aráoz ha renunciat a la vicepresidència del Perú i al càrrec de  «presidenta encarregada»  que li havia assignat el mateix Congrés la dissolució del qual va ser disposada pel cap d’Estat Martín Vizcarra. Per mitjà d’una carta difosa en el seu compte de Twitter, Aráoz es va dirigir al titular del dissolt Parlament, Pedro Olaechea, per informar-lo sobre els seus passos de caràcter «irrevocable» argumentant que «s’ha trencat l’ordre constitucional» al país.

Aráoz va afegir que espera que la seva dimissió «condueixi a la convocatòria d’eleccions generals en el més breu termini pel bé del país». L’Executiu va anunciar dilluns que l’elecció del nou Parlament serà el 26 de gener del 2020, d’aquí a quatre mesos, tal com ho estipula la Constitució Política. 

Però el gest d’Aráoz està lluny d’aquietar les aigües. El president del Consell de Ministres, Vicente Zeballos, va considerar que segons la Constitució Aráoz continua sent vicepresidenta de la República perquè la seva renúncia ha de ser presentada davant del ple del Congrés i en l’actualitat la legislatura no funciona. 

La també legisladora havia sigut nomenada reemplaçant de Vizcarra en l’últim moment per un Parlament amb majoria del fujimorisme i els seguidors d’Alan García, l’exmandatari que es va suïcidar abans que la policia el detingués en el marc d’una causa per corrupció. No obstant, va estimar que no existeixen «les condicions mínimes per exercir l’encàrrec» que li van donar els legisladors rebels. Aráoz va expressar la seva conformitat amb el pronunciament de l’Organització d’Estats Americans (OEA) en favor que el Tribunal Constitucional (TC) dirimeixi la legalitat de la mesura presa per Vizcarra dilluns passat. 

CRÒNICA D’UNA CRISI ANUNCIADA

En aquestes hores de repetida crisi institucional al Perú, la correlació de forces sembla afavorir l’home que ocupa la seu del Poder Executiu, que es prepara per reformar el seu equip de ministres. La tensió política és latent a Lima, però a ningú el sorprèn el que ha passat. «Si tenim en compte que fa poc més de tres anys inauguràvem una administració amb un Executiu i un Legislatiu liderats per diferents forces polítiques, i que avui tenim al primer d’ells decretant la dissolució del segon, i a aquest últim dictant la suspensió en el càrrec del primer (i juramentant una presidenta encarregada que finalment va acabar renunciant) és evident que alguna cosa no vam fer bé com a país», va dir el diari ‘El Comercio’. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Al seu entendre, el president «ha creuat una línia sense retorn» i la seva aposta de convocar eleccions «podria acabar costant-li car, a més d’ell, al país, al deixar un nefast precedent perquè en el futur la interpretació d’una llei quedi subjecta a l’arbitrarietat d’una autoritat abans que a les institucions pertinents». El que correspon, va assenyalar ‘El Comercio’, és que el TC resolgui si Vizcarra ha superat les atribucions que la llei li dona. «Tampoc s’hauria de descartar la possibilitat d’explorar una sortida negociada o d’acord amb la conducció d’organismes com l’OEA, que podria, per exemple, disposar que les eleccions parlamentàries establertes pel gener vinent, s’acabin convertint en comicis generals o alguna altra proposta».

El diari ‘La República’ va donar suport a Vizcarra. «Hi ha un Govern, un Congrés dissolt d’acord amb les regles de joc democràtiques, un calendari electoral i un país que recolza majoritàriament el nou temps que s’obre per superar la crisi i el bloqueig polític. Amb calma, s’imposa la maduresa democràtica d’un país els habitants del qual tenen dret al futur». La disputa també se sent al carrer.