Rússia i Ucraïna pacten un full de ruta per posar fi a la guerra del Donbass

Després de tres anys de bloqueig polític i diplomàtic, Ucraïna i Rússia rellancen el diàleg per posar fi a la guerra del Donbass, un conflicte que ha causat la mort de més de 13.000 persones i el desplaçament de centenars de milers més. Representants dels dos països han acordat a Minsk, capital de Bielorússia, un calendari per a la implementació de dues de les provisions contingudes en els acords de pau firmats fa cinc anys: la celebració d’eleccions en zones sota control rebel de Donetsk i Lugansk i l’aprovació d’una llei que concedeixi als dos territoris un ’estatus especial’ dins d’Ucraïna.

El pla, denominat ’fórmula Steinmeier’ ja que va ser el ministre d’Exteriors alemany del moment, Frank-Walter Steinmeier, el seu inspirador, feia molt temps que estava oblidat en un calaix, mentre les relacions entre Moscou i Kíev experimentaven un net deteriorament a causa de la falta d’entesa entre els seus dos presidents, Petró Poroixenko i Vladímir Putin, i el conflicte continuava generant un incessant degoteig de morts malgrat estar vigent un alto el foc violat en infinitat d’ocasions.

L’arribada de Volodímir Zelenski a la presidència d’Ucraïna ha alterat l’estatus quo actual. Es va imposar en els comicis presidencials de la primavera passada amb la pacificació de l’est del país com una de les seves principals promeses electorals, i en el temps que fa que és en el poder, ha negociat un intercanvi de presoners amb Rússia que incloïa el cineasta Oleg Sentsov, condemnat per «terrorisme» tot i que considerat per les oeneges com un pres de consciència.

Nova reunió del ’Quartet de Normandia’

El principi d’acord al qual van arribar els negociadors russos i ucraïnesos a Bielorússia obre la finestra perquè se celebri en les pròximes setmanes una nova cimera del denominat ’Quartet de Normandia’, integrat pels caps d’Estat de França, Rússia i Ucraïna, i la cancellera d’Alemanya L’última ocasió en què es van reunir els membres de l’esmentat format negociador es remunta a l’ octubre del 2016 a Berlín.

Notícies relacionades

Scholz reclama a Xi el final del dúmping i una competència justa

Un incendi arrasa l’històric edifici de la Borsa de Copenhaguen

Davant de les crítiques que les cessions de Zelenski ja estan generant entre els sectors nacionalistes de Kíev, el mateix Zelenski s’ha afanyat a aclarir que en cap cas se celebraran comicis mentre tropes irregulars recolzades per Moscou es trobin en territori ucraïnès i mentre el seu Govern no controli la frontera est, per on Rússia subministra a les milícies prorusses material, recolzament i homes. «Si volem eleccions d’acord amb la llei ucraïnesa, entenem que la frontera ha de ser nostra», ha assegurat en una roda de premsa a Kíev.

Tot i que a Moscou, el president de Rússia, Vladímir Putin, encara no s’havia pronunciat sobre això, el seu portaveu, Dmitri Peskov, ha qualificat els avenços experimentats a Minsk com «un factor positiu» i un «important pas» per posar fi al conflicte. Per la seva banda, Maria Zakhàrova, portaveu del Ministeri d’Exteriors, ha desitjat que aquests progressos creïn «l’atmosfera adequada» per rellançar el procés de pau.