CRISI POLÍTICA

Crisi política al Perú després de la dissolució del Congrés

El Parlament, controlat per l'oposició, suspèn el president Vizcarra per «incapacitat moral»

Els militars donen suport a Vizcarra i s'obre un període de fortes licitacions

peru-congreso-efe

peru-congreso-efe

4
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

La inestabilitat institucional ha tornat al Perú. En un país on tots els presidents electes després de la caiguda d’Alberto Fujimori fa 19 anys van ser encausats per corrupció (Alejandro Toledo, Ollanta Humala i Pedro Pablo Kuczynski) i un altre, Alan García, es va disparar un tret per evitar la presó, l’actual mandatari, Martín Vizcarra, sent que la terra tremola sota de les seves sabates i ha anunciat la dissolució del Congrés.

A més, el mandatari va convocar a nous comicis parlamentaris. La legislatura es troba sota control de l’oposició fujimorista, en aliança amb els hereus de García, que no van dubtar a acusar Vizcarra de tirar endavant un cop d’Estat i van respondre amb un projecte de buit de poder. Mercedes Aráoz intentava assumir el càrrec com a presidenta «encarregada» després que el legislatiu suspengués Vizcarra per «incapacitat moral». D’aquesta manera, el Perú es mira al mirall veneçolà: té Vizcarra a la seu del poder executiu i Aráoz en la legislatura. El diputat Jorge del Castillo va fer una crida a la policia i als militars per recolzar la segona, però els comandants de les Forces Armades s’han quedat al costat de Vizcarra.

L’Organització d’Estats Americans (OEA) va instar les parts enfrontades a realitzar «gestos que propiciïn la calma davant la crisi». L’OEA, que en el cas veneçolà es va inclinar sense matisos a favor del Congrés que lidera el diputat Juan Guaidó, insta els peruans a mantenir el seny perquè «la ciutadania no sigui exposada a fets de violència en un marc de conflictivitat i fragilitat política observable en els últims mesos». També va considerar que les eleccions es realitzin «conforme als terminis constitucionals i que la decisió definitiva recaigui sobre el poble peruà». La «polarització política» ha de ser resolta «a les urnes».

Control del Constitucional

Vizcarra, que va arribar a la presidència el març del 2018 després de la dimissió de Kuczynski, va decidir passar a l’ofensiva quan va advertir que es consumava la designació de nous membres del Tribunal Constitucional (TC) que acabarien empenyent-lo a una situació similar a la del seu predecessor.

Força Popular, el partit de Keiko Fujimori, actualment en presó preventiva per blanqueig de diners, busquen copar el Tribunal amb el suport parlamentari. Un canvi en la correlació de forces en el TC podria frenar el curs d’algunes causes de corrupció sensibles als adversaris de Vizcarra. La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va advertir dels perills que planen sobre el Tribunal Constitucional si l’oposició avança pel camí que s’ha traçat.

«Desvergonyiment»

Vizcarra va anticipar que no es quedaria de braços plegats. Després de l’elecció del primer integrant nou del TC en un tràmit exprés, el president va comunicar als peruans que l’actual Congrés no té raó de ser. Al seu torn va acusar de «desvergonyiment» una «majoria parlamentària» que treballa «per blindar els seus».

La Carta Magna dissenyada el 1993 sota la primera presidència d’Alberto Fujimori estableix que si la legislatura rebutja la confiança a dos gabinets del mateix Govern, el Poder Executiu està facultat per dissoldre’l i cridar a nous comicis. És el que ha passat.

«Que sigui finalment el poble el que decideixi. El tancament que disposo està dins de les meves facultats contingudes a la Constitució i dona fi a aquesta etapa d’entrampament polític. Que es defineixi a les urnes el futur del país», va dir Vizcarra. «Estem fent història i espero que entenguin la importància d’aquesta lluita», va afegir.

Reacció de l’oposició i la premsa

La resposta del fujimorisme no es va fer esperar. Alguns dels seus representants parlamentaris van portar endavant la moció de buit de poder de Vizcarra perquè prengui la mateixa medicina que va ennuegar Kuczynski. La congressista de Força Popular, Yeni Vilcatoma, va ser qui va adduir en «la incapacitat moral» del cap de l’Estat.

Héctor Becerril va assegurar que «el temor de les 46 investigacions per corrupció que té Vizcarra el va portar a dissoldre el Congrés. L’abril del 1992, Alberto Fujimori també va tancar el Parlament , va donar inici a una dictadura i 17 anys més tard els simpatitzants del fujimorisme van sortir als carrers a defensar les institucions.

Notícies relacionades

Pel diari de Lima El Comercio, amb la dissolució del Parlament «es concreta un dels fantasmes que va planar en l’ambient polític nacional des del 2016, quan el vot popular va determinar que els poders de l’Estat quedessin repartits entre diferents forces polítiques, anticipant una convivència que, en principi, apareixia com un enorme repte democràtic per al nostre país però que, al final, ha acabat depassant-nos». En un editorial titulat «Hi hem perdut», afegeix que Vizcarra s’ha instal·lat en «un terreny perillós, en el qual la discrecionalitat d’un president preval per sobre d’allò assenyalat taxativament per l’ordre legal».

Segons El Comercio, la situació és més complexa des del moment en què la Defensoria del Poble ha considerat que el cap de l’Estat «s’allunya de la Constitució» i ha cridat a trobar «una sortida política que recondueixi al país per la via constitucional». El diari reconeix que el Congrés actual és «una exhibició diària i ininterrompuda de desvergonyiment, prepotència i obstruccionisme». No obstant, ‘El Comercio’ considera lamentable que el Perú es prepari per al bicentenari de la seva independència «sense mai haver pogut registrar més de tres dècades consecutives d’alternança democràtica».

Temes:

Perú