L''impeachment' eixampla la bretxa entre Trump i l'espionatge

Una de les constants de la presidència de Donald Trump ha sigut la seva relació tortuosa amb els serveis d’intel·ligència, les 17 agències que componen l’opac entramat de l’espionatge dels Estats Units. Des dels seus temps de candidat, quan els serveis secrets van concloure que Rússia va interferir a la campanya del 2016 per beneficiar la seva candidatura, Trump ha vist en la intel·ligència una molèstia permanent, quan no una quinta columna dedicada a forçar la seva caiguda. Ningú ha demostrat, no obstant, un esforç concertat de l’espionatge per sabotejar la seva presidència. Tot indica més aviat que la frustració del republicà es deriva de la seva incapacitat de posar els espies al servei dels seus objectius polítics. Uns espies que no deuen la seva lleialtat a l’Executiu, sinó a la Constitució.  

L’últim exemple està en la denúncia anònima que va servir per destapar l’escàndol d’Ucraïna, la munició feta servir pels demòcrates per posar en marxa el procés d’‘impeachment’  contra el president. Tot i que la identitat del seu autor continua sent un misteri, la premsa ha conclòs que es tracta d’un analista de la CIA que va estar assignat a la Casa Blanca i va recollir la seva informació de les comunicacions creuades entre les diferents agències governamentals. A la denúncia suggereix que Trump va abusar del seu poder «al demanar la interferència d’un país estranger a les eleccions del 2020» durant la trucada que va mantenir amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, i després va provar d’encobrir-ho quan la Casa Blanca va ordenar que la transcripció s’amagués en un servidor dedicat a la informació reservada. 

El president està furiós. Ha demanat el cap del missatger i les seves fonts, als quals, des del costat contrari, es compara amb Daniel Ellsberg, l’analista militar i heroi del pacifisme que va airejar els Papers del Pentàgon durant la guerra del Vietnam. «Vull saber qui és aquesta persona i qui li va donar la informació», va dir aquesta setmana abans d’afirmar que haurien de ser tractats com traïdors i jutjats d’acord amb això.

«Corrupte i dement Estat profund»

Trump ha definit alguna vegada els serveis secrets com el «corrupte i dement Estat profund». S’ha burlat dels seus errors desastrosos a la guerra de l’Iraq, ha negat les seves conclusions sobre la interferència russa o ha dit que els seus líders «haurien de tornar a l’escola» després que contradiguessin la seva actitud sobre l’Iran i Corea del Nord. «En la meva carrera professional no he vist mai una relació tan disfuncional i nociva entre la Casa Blanca i la intel·ligència», diu a aquest diari Kent Harrington, que va treballar durant 26 anys a la CIA.

Però Harrington no creu que la denúncia de l’informant formi part d’una conspiració de l’espionatge per fer caure el president. Una opinió que comparteix Douglas Valentine, autor de diversos llibres sobre la CIA, tots molt crítics. «L’informant no representa els interessos de l’agència, els militars o l’Estat. Diria que és un llop solitari, un idealista que ha posat la lleialtat a la llei per sobre de la lleialtat a Trump», assegura en una entrevista telefònica. De fet, durant moltes setmanes, la cúpula de l’espionatge es va avenir als dictats de l’Administració al negar-se a compartir amb el Congrés la denúncia anònima, en contra del que marca la llei. 

Ja aquesta setmana, no obstant, un dels seus caps va defensar les accions del ‘whistleblower’. «Hem de protegir aquells que demostren valor per informar sobre presumptes irregularitats, sigui en el camp de batalla o als despatxos», va dir Joseph Maguire, director interí de la Intel·ligència Nacional, al testificar al Parlament.

Una altra batalla perduda

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Per molt dramatisme que Trump hagi introduït en la seva relació amb la intel·ligència, no ha deixat d’augmentar el seu pressupost des que va arribar al poder. Mentre provava d’instal·lar els seus lleials en les posicions de comandament. Només tres dies després de la seva conversa amb Zelenski, va acomiadar el director de la Intel·ligència Nacional, Dan Coates, amb qui havia mantingut unes discrepàncies sonades. I ho va fer després que la Casa Blanca esbrinés que el contingut de la trucada havia fet saltar les alarmes entre alguns professionals dels serveis secrets, segons va publicar ‘The New York Times’.

Trump va provar de reemplaçar Coats amb John Ratcliffe, un congressista texà sense gairebé experiència en seguretat nacional, més conegut pel seu recolzament sense fissures al president. No va durar gens. Trump va haver de renunciar a la seva nominació després de descobrir-se que Ratcliffe havia inflat el seu currículum amb falsedats. Al final el càrrec va ser per a Maguire, un veterà de l’aparell de seguretat. En la seva guerra per controlar els espies, Trump havia perdut una altra batalla.