Mor als 86 anys l'expresident francès Jacques Chirac

«Un don Joan de la política, més preocupat per conquistar el poder que per exercir-lo». Això deia de Jacques Chirac, mort aquest dijous a París als 86 anys, l’expresident de l’Assemblea Nacional ja desaparegut Philippe Séguin. Amb la mort de l’expresident francès s’esvaeix una forma d’entendre la V República, una figura camaleònica que, seguint fidelment una arrelada tradició de la política francesa, va trair i va ser traït.

Un polític contradictori que es movia amb la mateixa facilitat a les moquetes palatines que entre les vaques del Saló de l’Agricultura, cita gairebé religiosa que a França estarà sempre associada a la seva imatge. El seu metre noranta d’altura i els seus aires de galant de cine va seduir els francesos, els mateixos que després el van detestar i van tornar a enyorar-lo quan era Nicolas Sarkozy qui ocupava l’Elisi.

Chirac ho va ser gairebé tot en la vida pública francesa.  Alcalde de París (1977);  president de la dreta gaullista Unió per la República (RPR); primer ministre en dues ocasions –del 1974 al 1976 i entre el 1986 i el 1988, període de la primera cohabitació amb el socialista François Mitterrand– i dues vegades cap de l’Estat, del 1995 al 2007. La seva carrera política és igual de dilatada que les versions discrepants sobre el balanç del seu mandat.

Fill únic d’una família burgesa de províncies nascut a París el 29 de novembre del 1932, el jove Chirac va militar en el Partit comunista i es va formar a Sciences Po i a la prestigiosa Escola d’Administració Nacional (ENA). Es va unir a les files del gaullisme el 1958 després de tornar del seu servei militar a Algèria i el seu bateig polític es produeix el 1967 a l’entrar en el govern del primer ministre George Pompidou. A ell li deu el sobrenom de ‘buldozer’, pel seu frenètic activisme. Quan el seu mentor arriba a l’Elisi, Chirac continua pujant els esglaons del poder igual que caminava, amb enormes gambades.

Al col·laborar en la victòria presidencial de Valéry Giscard d’Estaing el 1974 és recompensat amb Matignon, però dimiteix com a primer ministre dos anys més tard per discrepàncies amb el president en la gestió econòmica després del ‘crac’ petrolier del 1973.

L’alcaldia de París, a la qual arriba el 1977, serà el seu trampolí per a l’Elisi. Derrotat el 1981 per François Mitterrand, de qui serà primer ministre, aconseguirà finalment la direcció de l’Estat el 1995 amb un lema robat a l’esquerra: la fractura social.

Discursos històrics

Chirac ha deixat dos discursos per a la història. El primer el 1995 al Velòdrom d’Hivern, quan en un gest inèdit fins aleshores reconeix la responsabilitat de l’Estat francès en la deportació i extermini dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. El segon és el 2003 al rebutjar secundar les aventures bèl·liques del president nord-americà George W. Bush a l’Iraq.

Va ser qui va donar el 2002 la veu d’alarma sobrel’emergència climàtica durant la cimera de Johannesburg al posar sobre la taula el que disset anys després continua lamentablement d’actualitat.  «La nostra casa es crema i nosaltres mirem a un altre costat». Una frase que malgrat la seva contundència no va anar acompanyada de polítiques ecològiques.

No era un europeista convençut, sinó un europeista pragmàtic que va reforçar l’eix francoalemany i es va oposar a l’entrada d’Espanya en la llavors Comunitat Econòmica Europea per temor de danyar els interessos del potent ‘lobby’ agrícola francès.

Immobilisme

En les eleccions presidencials del 2002 una carambola inesperada –la classificació en la segona volta de l’ultradretà Jean Marie Le Pen– converteix Chirac en el mur de contenció del Front Nacional i el porta de nou a l’Elisi amb el recolzament de l’esquerra. No obstant, el seu últim mandat estarà marcat per un creixent immobilisme i nombroses crisis socials.

Les banlieues s’inflamen el 2005 després de la mort de dos nens a Clichy sous Bois i el president  es veu obligat a decretar l’estat d’emergència. El seu primer ministre, Dominique de Villepin, el mateix que va captivar el món amb un al·legat antibèl·lic a les Nacions Unides, s’enfronta a la contestació més greu del mandat per una reforma laboral.

Chirac té un ictus i està políticament debilitat. El ‘no’ a la Constitució Europea votat en referèndum va acabar de donar-li el cop de gràcia marcant l’ocàs del chiraquisme. Chirac acaba sent la personalitat preferida dels francesos malgrat un balanç contrastat i haver-se convertit en el primer president francès condemnat per la justícia. Va ser el 2011 pel cas dels suposats llocs de treball ficticis a l’alcaldia de París.

Apassionat de l’art asiàtic, no es perdia cap torneig de sumo japonès i a ell se li deu la creació del Museu Branly de París dedicat a l’art primitiu, que avui porta el seu nom.

Era també un ‘bon vivant’ d’apetit pantagruèlic que preferia la cervesa al vi. Els seus banys de masses eren antològics. Tutejava els desconeguts, besava les dones i feia carícies als nadons, recorria bistrots, pobles i granges mentre cremava quatre paquets de Winston diaris.

Estava casat amb Bernardette Chirac, a la qual va ser infidel sempre que va poder i de qui va dir que «la seva dona era un home polític». Va tenir dues filles, Claude i Laurence. Aquesta última va morir el 2017 després d’anys de lluitar contra l’anorèxia. «Va ser el drama de la meva vida», confessaria Chirac.

«Ni un instant heu deixat d’estar en el meu cor i en el meu cap. Ni un minut vaig deixar d’actuar per servir aquesta França magnífica. Aquesta França a la qual estimo tant com vosaltres».Va ser el seu discurs de comiat de la vida política pronunciat l’11 de març del 2007 des de l’Elisi.

Homenatge unànime

Durant tota la jornada s’han succeït els homenatges de la classe política nacional i internacional. El president rus, Vladímir Putin ha destacat el seu «esperit visionari» i la cancellera alemanya, Angela Merkel,  ha elogiat «un soci formidable» i «un amic».

El seu successor a l’Elisi, Nicolas Sarkozy, ha destacat «la seva tenacitat i la seva empatia natural» mentre que el socialista François Hollande ha remarcat  el «vincle personal» que va saber establir amb els francesos així com el seu caràcter humanista».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El president Emmanuel Macron, que ha anul·lat una visita a Rodez per llançar una consulta sobre la reforma de les pensions, es dirigirà als francesos a través de la televisió a les 20 hores.

Entre els centenars d’homenatges que s’han succeït durant la jornada, figura el dels guinyols de Canal Plus, la marioneta dels quals va ser durant anys la més famosa de la cadena. Malalt i afligit d’Alzheimer, feia cinc anys que Chirac estava allunyat de l’escena pública.