França, Alemanya, Itàlia i Malta pacten una proposta de repartiment d'immigrants

Els governs d’Itàlia, Alemanya, França i Malta, sota la presidència de Finlàndia, han arribat aquest dilluns a La Valletta a un principi d’acord per repartir els immigrants rescatats al Mediterrani Central. L’acord –el text del qual no s’ha difós per informar abans a la resta dels països de la UE– ha sigut presentat com un primer pas cap a «una reforma de la política europea sobre l’asil i la migració», segons el ministre de l’Interior alemany, Horst Seehofer. Espanya, que no va ser a la reunió, ni tampoc Grècia, s’oposa a un acord que només es refereix al Mediterrani Central.

En els seus punts més significatius, el principi d’acord contempla la creació d’un mecanisme «temporal» que assegura que part dels immigrants rescatats siguin assignats, «en un termini màxim de quatre setmanes», a altres països de la UE, segons fonts italianes. Es van elaborar «directrius clares per als procediments» i «terminis clars» per al repartiment, ha precisat així mateix Seehofer, a l’advertir que el nombre exacte de quotes es fixarà quan es conegui el nombre de països implicats.

El preacord preveu, així mateix, la rotació dels ports d’atracada dels barcos que rescaten i que, una vegada ressituats, immigrants i sol·licitants d’asil ja no siguin responsabilitat del primer país al qual han arribat, una cosa que implica de facto la cancel·lació del polèmic reglament de Dublín III. «Algunes de les qüestions més delicades han sigut resoltes», ha celebrat Luciana Lamorgese, la nova ministra de l’Interior italiana.

«Treballem en un reglament temporal per a una zona reduïda, el Mediterrani Central, però volem una reforma més ambiciosa en la qüestió de dret d’asil a Europa, una reforma més ambiciosa que també ens permeti ajudar Xipre, Grècia i Espanya», ha afegit el ministre francès de l’Interior, Christophe Castaner.

 

El 8% del total

De la mateixa manera, alguns observadors han posat èmfasi en el fet que el pacte, en la versió actual, no preveu el repartiment dels migrants que arriben sols a Itàlia o Malta, sinó només dels rescatats, que en l’actualitat són amb prou feines el 8% del total, segons els càlculs de l’Institut per als Estudis de Política Internacional de Milà. En aquest escenari, l’acord es tornarà a discutir el 8 d’octubre, a la pròxima reunió del Consell de Ministres de Justícia i d’Interior de la UE.

Tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu han celebrat positivament el pacte. «Finalment ens movem en la direcció apuntada pel Parlament Europeu», ha destacat el seu president,David Sassoli, que espera que l’acord s’ampliï ara a altres estats membres i estableixi les bases per reformar una política que aquests últims anys s’ha demostrat ineficaç i insolidària. 

Notícies relacionades

Espanya es mostra contrària a «parcel·lar» el Mediterrani

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

«Estic segur que la Comissió i el Parlament treballaran per ampliar-lo a altres països de la UE» perquè «la redistribució dels sol·licitants d’asil entre tots els estats membres hauria de tenir lloc d’una forma regulada i no ser una cosa ad hoc o voluntària», ha reivindicat el socialista italià. 

Fins a ara, segons fonts de l’Executiu comunitari, són 15 els estats membres que han participat en l’esquema de reubicació d’immigrants –Finlàndia, França, Alemanya, Portugal, Espanya, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Holanda, Bèlgica, Lituània, Romania, Bulgària i Eslovènia– al qual també s’hi ha sumat Noruega. Des del juliol de l’any passat, la Comissió Europea ha coordinat unes 20 operacions.