La mort d'un panda a Tailàndia irrita els xinesos

La Xina enviarà un equip forense cap a Tailàndia per investigar una mort amb potencials efectes devastadors per a les relacions bilaterals. Es tracta del panda Chuang Chuang, mort aquesta setmana en estranyes circumstàncies al zoo de Chiang Mai. «Estava deambulant per allà quan de sobte va trontollar i va caure», ha sigut la lacònica explicació de Wutthichai Muangmun, director del zoo.

Chuang Chuang era una celebritat des que va arribar a la ciutat del nord el 2003 amb la femella Lin Hui. La seva inesperada defunció ha afligit els seus admiradors tailandesos, que aquest matí llançaven flors al seu cau. El duel ha arribat fins a la Xina, on el ’hashtag’ amb la seva mort arribava avui als 250 milions de visualitzacions. I molts assenyalaven a la incompetència dels seus cuidadors. «No més pandes per a Tailàndia», exigia un internauta. D’altres demanaven la immediata repatriació de Lin Hui per evitar més tragèdies.

No hi ha evidències d’incompetència. Chuang Chuang ha disfrutat a Chiang Mai d’unes instal·lacions espaioses amb aire condicionat per mitigar-li la calor extrema del sud-est asiàtic. Però als internautes xinesos els escamna que morís als 19 anys quan els pandes en captivitat solen superar la trentena i unes fotos que han circulat per les xarxes socials han apuntalat les sospites: mostren els cuidadors alimentant els peluts plantígrads amb branques seques de bambú en lloc de fresques. La Xina ofereix un quadro molt millorable de drets humans però exigeix un tracte exquisit amb els pandes. Els cuidadors d’un zoo xinès van ser vilipendiats sense pietat dos anys enrere per arrossegar amb escàs tacte uns cadells. Va importar poc que aclarissin que havien sigut mossegats minuts abans.

24 hores de retransmissió

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

L’afició per Chuang Chuang havia empès el zoo a instal·lar un circuit de càmeres per retransmetre les seves aventures durant les 24 hores. La seva abúlia sexual, exagerada fins i tot per als estàndards de la seva espècie, havia preocupat els seus admiradors. Ni una dieta baixa en carbohidrats ni els vídeos pornogràfics van aconseguir que mostrés cap interès per la parella amb la qual s’havia casat el 2015 en un casament tradicional xinès. Aquesta va donar a llum finalment a través de la inseminació artificial.

Existeixen pocs vincles tan estrets entre un país i un animal com el de la Xina i aquest fòssil vivent de taques negres sobre el seu pelatge blanc. Els seus naixements en zoos encapçalen els informatius i alguns exemplars reben l’atenció mediàtica de les estrelles de Hollywood. La diplomàcia xinesa recorre al panda com a símbol d’amistat. Fa ja molts anys que Pequín va deixar de regalar-los i ara només els lloga amb unes condicions jutjades com a excessives en alguns dels 20 països que els han rebut. La factura inclou un milió de dòlars per exemplar i any.