PROTESTES A FRANÇA

Embussos, bicicletes i patinets a París

Els parisencs busquen alternatives i s'organitzen per esquivar la vaga massiva a la xarxa de transport públic contra la reforma de les pensions

zentauroepp49837402 commuters wait to board a metro at the gare du nord subway s190913094651

zentauroepp49837402 commuters wait to board a metro at the gare du nord subway s190913094651 / CHRISTIAN HARTMANN

3
Es llegeix en minuts
Eva Cantón

Embussos monumentals de fins a 300 quilòmetres per entrar a París, andanes de metro col·lapsades, cops de colze per aconseguir un taxi i bicicletes, moltes bicicletes. Els efectes de la vaga dels treballadors de l’empresa pública de transports de la regió parisenca (RATP) eren notables a primera hora del matí als accessos a la capital, als carrers i a les principals estacions de tren.  No obstant, els parisencs se les han apanyat per esquivar el caos buscant mitjans alternatius per moure’s i disparant el lloguer de bicicletes i patinets elèctrics.

L’aturada és massiva i frega el 100%, segons UNSA, sindicat majoritari al sector. No es recorda res semblant des d’octubre del 2007, quan Nicolas Sarkozy va voler, com vol fer un altre cop el Govern francès, acabar amb els règims especials de jubilació.

Però l’advertència que s’acostava un ‘divendres negre’–deu línies de metro tancades, pocs autobusos i tramvies i servei mínim de trens de rodalies– ha permès als parisencs organitzar-se i buscar alternatives. Alguns han posposat reunions o viatges, d’altres han treballat des de casa i la majoria han recorregut a les aplicacions mòbils.

«Com que estava avisat havia fet la reserva. ¿Saps com funciona això?», pregunta Marc davant l’estació del Nord mostrant el codi de la ‘Velib’, les bicicletes metropolitanes disponibles en nombrosos punts de la ciutat. «La vaga em fastigueja una mica, la veritat. Tinc por de perdre la meva connexió a Montparnasse», comenta abans de sortir disparat. 

Les empreses de ‘free floating’,els operadors que ofereixen bicicletes i patinets de lloguer a través d’una aplicació mòbil, han fet l’agost. Segons l’empresa Fluctuo, que registra les dades de serveis de mobilitat compartida, entre les 6 i les 11 del matí, les ofertes de bicicletes de tres plataformes –Jump, Mobike i Oribik– va augmentar un 129% respecte a una setmana abans i el trànsit de patinets a la mateixa franja horària es va disparar un 208%. Entre les 7 i les 8 del matí, l’ús de bicis de lliure servei va augmentar un 378%, segons dades citades per ‘Le Parisien’.

La RATP ajudava els usuaris amb ofertes per pagar menys pels ciclomotors, amb determinades companyies d’automòbils amb conductor, una plataforma de cotxe compartit, bicicletes, patinets i pàrquings.

Així doncs, a mesura que passava el dia, es respirava més normalitat. A l’estació del Nord –que uneix la capital amb els aeroports principals– l’afluència de viatgers era fins i tot menor que qualsevol altre divendres. «Mai he vist l’estació així de buida», remarcava Claudette, de 48 anys i dependenta en una sabateria de la zona comercial.

A les portes d’una estació de metro tancada, Cindy, una californiana de 60 anys nouvinguda de Londres, es desesperava. «No sabíem res de la vaga, no hem trobat un taxi i ningú ens informa de com podem arribar a l’hotel». Al carrer, hi havia gent que esperava uns 20 minuts per aconseguir un taxi i les tarifes dels VTC es duplicaven.

Mentrestant, a la seu de la RATP els vaguistes es felicitaven per l’èxit de la protesta mentre rebien la visita del secretari d’Estat de transports, Jean Baptiste Djebbari, que intentava «rebaixar el nivell d’ansietat» dels treballadors.

 «La força d’aquesta mobilització demostra que aquest règim de pensions està alcor del nostre contracte social»,destacava Thierry Babec, d’UNSA. «Defensem els nostres drets, no els nostres privilegis», agregava per la seva part Bertrand Hammache, de la CGT. Una opinió que no comparteixen ni Charles Antoine, auditor de 30 anys, ni Vincent, treballador bancari de 35 anys.

«Defensen un interès purament corporatiu. La reforma hauria d’anar més enllà i basar-se en un sistema de capitalització», argumentaven. Claudette, la dependenta de la sabateria, creu, en canvi, que és ara quan cal lluitar per les pensions. «Calser solidaris. Demà em pot tocar a mi cobrar una pensió que no serà gran cosa».

Sistema universal

Notícies relacionades

La llei que prepara el Govern afectarà els nascuts després de 1963 i preveu unificar els 42 règims actuals en un sistema universal. Tot i que no es toca l’edat legal de la jubilació (62 anys) parla d’una «edat d’equilibri» i d’incentius per prolongar la vida laboral, així com d’augmentar els anys de cotització, ara situada als 41,5 anys.

El final dels règims especials és el que preocupa a determinats col·lectius, com la RATP. Segons el tribunal de Comptes, l’edat mitjana a la qual es jubila un treballador de l’empresa de transport de la regió parisenca és de 55,7 anys, davant els 63 dels treballadors del règim general.