PRÒXIM ORIENT

Espanya, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit adverteixen que el pla de Netanyahu viola el Dret Internacional

Els països europeus critiquen la pretensió del primer ministre israelià, que està en plena campanya electoral, d'annexionar a Israel part de Cisjordània

zentauroepp49816830 an ultra orthodox jewish man walks past a likud party electi190912223755

zentauroepp49816830 an ultra orthodox jewish man walks past a likud party electi190912223755 / AMMAR AWAD

2
Es llegeix en minuts
Europa press

Espanya, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit han advertit aquest dijous que el pla del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, d’annexionar al país la vall del Jordà, la zona fronterera amb Jordània i que es troba a la Cisjordània ocupada, suposaria una violació «greu» del Dret Internacional.

En un comunicat conjunt, els cinc països europeus han traslladat la seva profunda preocupació per l’anunci d’una possible annexió d’àrees a Cisjordània, particularment la vall del Jordà i la costa nord del mar Mort, segons ha informat el Ministeri d’Exteriors.

En aquest sentit, han reclamat a totes les parts que s’abstinguin de prendre «mesures contràries al Dret Internacional que posarien en perill la viabilitat d’una solució de dos Estats, basada en les fronteres de 1967 i dificultarien aconseguir una pau justa i duradora». També  han traslladat el seu compromís «amb el dret d’Israel a la seva seguretat» i han condemnat enèrgicament els recents atacs contra Israel des de Gaza.

Sobirania israeliana

El dirigent israelià va anunciar dimarts que pretén annexionar al país la vall del Jordà, la zona fronterera amb Jordània i que es troba a la Cisjordània ocupada, si guanya les eleccions previstes per al 17 de setembre. El cap de Govern ha promès posar sota «sobirania israeliana» tots els assentaments jueus a Cisjordània si és reelegit, especificant que «un lloc on es pot aplicar immediatament la sobirania israeliana després de les eleccions és la vall del Jordà». «El pròxim Govern aplicarà la sobirania israeliana a la vall del Jordà», ha afirmat.

No obstant, ha aclarit que esperarà a fer el pas fins després de les eleccions per respecte a l’Administració de Donald Trump i la seva esperada proposta de pla de pau entre israelians i palestins, que Washington ha avançat que es coneixerà després de la cita amb les urnes a Israel.

Així doncs, ha demanat als votants israelians «un mandat clar per posar sota sobirania israeliana tots els assentaments». Segons Netanyahu, el país «no ha tingut aquest tipus d’oportunitat» de poder definir les seves fronteres des de la Guerra dels Sis Dies el 1967 i «pot no tenir-la en 50 anys més».

Els successius governs israelians han assegurat en tot moment que mai renunciaran al control sobre la vall del Jordà. El primer ministre ha defensat que, amb un mandat clar a les urnes, Israel podrà «definir per fi les seves fronteres permanents, prometent que Judea i Samaria [Cisjordània] no es converteixen a Gaza».

Principals reivindicacions

La vall del Jordà abasta 2.400 quilòmetres quadrats que van des del mar Mort, al sud, a la ciutat israeliana de Bet-Xean, al nord. Representa el 30% del territori de Cisjordània. A la vall del Jordà i la zona nord del mar Mort viuen uns 65.000 palestins i 11.000 colons jueus, d’acord amb l’ONG israeliana B’Tselem. La principal ciutat palestina del lloc és Jericó, amb unes 28 localitats i petites comunitats beduïnes.

Notícies relacionades

Israel va ocupar Cisjordània en la Guerra dels Sis Dies is’ha resistit a renunciar al territori, malgrat que la tornada a les fronteres anteriors a 1967 és una de les principals reivindicacions dels palestins per firmar la pau.

En una entrevista concedida al juny al ‘New York Times’, l’ambaixador nord-americà a Israel, David Friedman, va dir que «sota certes circumstàncies» l’Estat jueu tenia «dret a retenir part de Cisjordània, però no tota».