Anar al contingut

Polèmic president

Els sis acomiadaments i renúncies més polèmics del Govern de Trump

Trump n'ha tingut prou amb dos tuits per desfer-se avui del seu assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton

EFE

STX17. WASHINGTON (ESTADOS UNIDOS), 09/08/2019.- El presidente estadounidense, Donald Trump, conversa con los medios este viernes antes de embarcar en el helicóptero presidencial en el exterior de la Casa Blanca, Washington D.C (Estados Unidos). Trump viaja a su club de golf en Bedminster para pasar allí varios días de vacaciones. EFE/ Shawn Thew

STX17. WASHINGTON (ESTADOS UNIDOS), 09/08/2019.- El presidente estadounidense, Donald Trump, conversa con los medios este viernes antes de embarcar en el helicóptero presidencial en el exterior de la Casa Blanca, Washington D.C (Estados Unidos). Trump viaja a su club de golf en Bedminster para pasar allí varios días de vacaciones. EFE/ Shawn Thew / SHAWN THEW (EFE)

El president dels EUA, Donald Trump, ha convertit els acomiadaments i renúncies del seu Govern en un autèntic ‘reality show’, en el qual els seus protagonistes no saben si segueixen o no en l’Administració fins que el mandatari es decideix a enviar un missatge a Twitter.

L’expectació que envolta els acomiadaments és un fidel reflex del popular programa ‘The Apprentice’ (‘L’aprenent’), que va llançar Trump a la fama televisiva al crit d’«¡estàs acomiadat!».

Aquests són els sis finalistes en la carrera per les renúncies i acomiadaments amb més polèmica:

1. JOHN BOLTON, EL «FALCÓ» QUE VA SUPERAR EN BEL·LIGERÀNCIA TRUMP

Trump n’ha tingut prou amb dos tuits per desfer-se avui del seu assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, un «falcó» amb fama d’intervencionista.

«Vaig informar ahir a la nit John Bolton que ja no es requereixen els seus serveis a la Casa Blanca», va anunciar Trump a Twitter.

En els seus 17 mesos a la Casa Blanca, Bolton va disparar la tensió amb l’Iran i va augmentar la pressió contra el que va batejar com la «troica de la tirania» a Veneçuela, Cuba i Nicaragua.

Feia mesos que la relació entre Trump i Bolton es deteriorava a causa de la frustració del president respecte a la falta de resultats en l’estratègia cap a Veneçuela. No obstant, la gota que va fer vessar el got va ser l’oposició de l’assessor presidencial a les negociacions de Trump amb els talibans.

2. ALEX ACOSTA, UNA SORTIDA FORÇADA PER UN ESCÀNDOL SEXUAL

Alex Acosta, secretari de Treball durant més de dos anys i l’únic hispà del Govern de Trump, es va veure forçat a dimitir a causa del seu paper en l’escàndol del magnat Jeffrey Epstein, acusat de tràfic sexual de menors i que es va suïcidar el passat 10 d’agost mentre era a la presó.

Quan era fiscal federal a Miami, el 2008, Acosta va negociar amb Epstein un acord extrajudicial que li va permetre esquivar un judici per suposadament abusar sexualment de diverses adolescents en una de les seves mansions, a Palm Beach (Florida).

En aquest cas, Trump va elogiar Acosta, però va dir que entenia que no volgués convertir-se en una «distracció» dins del seu Govern.

3. JAMES MATTIS, EL GENERAL QUE VA CAURE AMB HONOR

Si una renúncia ha impactat en els escacs mundials aquesta ha sigut la del general James Mattis, secretari de Defensa entre el gener del 2017 i el mateix mes del 2019.

Mattis va presentar la seva dimissió el desembre del 2018 després de no haver pogut persuadir Trump perquè mantingués les tropes nord-americanes a Síria.

La carta en la qual Mattis va anunciar la seva sortida va tenir un gran impacte mediàtic. El general hi va fer una fèrria defensa del sistema d’aliances dels EUA al món i va opinar que Washington ha «de tractar els seus aliats amb respecte», així com ser «resolt i inequívoc» amb els seus competidors, com la Xina i Rússia.

Aquesta carta no li va fer cap gràcia a Trump, que va forçar Mattis a abandonar el Pentàgon abans de temps. Va haver de sortir l’1 de gener, en comptes d’a finals de febrer, com tenia previst.

4. JEFF SESSIONS, DE L’AMOR A L’ODI

Com va passar amb Mattis, Trump també va passar de l’amor a l’odi amb Jeff Sessions, precursor del moviment populista que va col·locar el magnat a la Casa Blanca i que va exercir com a fiscal general entre el gener del 2017 i el novembre del 2018.

El president guardava un gran rancor a Sessions per la seva decisió d’apartar-se de la investigació sobre els suposats vincles entre Rússia i la seva campanya per a les eleccions del 2016. Trump va arribar a dir que d’haver sabut que s’apartaria no l’hauria elegit per liderar el Departament de Justícia.

En una infinitat d’ocasions, Trump va recórrer a Twitter per insultar Sessions: li va dir «molt dèbil» i es va burlar del seu «vergonyós» comportament.

5. JAMES COMEY O SABER QUE T’HAN ACOMIADAT PER LA TELEVISIÓ

James Comey, el defenestrat director de l’FBI, es va assabentar que Trump l’havia acomiadat quan es trobava en un acte privat amb agents de l’FBI a Los Angeles (Califòrnia). De sobte, les televisions de la sala es van il·luminar amb els rètols de CNN: «Comey surt de l’Administració».

En aquell moment, Comey va pensar que era una broma i va deixar anar una rialla abans de confirmar que la Casa Blanca havia informat els mitjans abans que ell.

No obstant, després, Comey es va cobrar la seva venjança i va airejar davant dels mitjans i el Congrés alguns dels draps bruts de Trump. Per exemple, va assegurar que el mandatari l’havia pressionat perquè tanqués la investigació sobre el seu llavors assessor de seguretat nacional, Michael Flynn, una de les figures claus de la trama russa.

6. JOHN KELLY, EL GENERAL QUE ES VA CANSAR D’INTENTAR POSAR ORDRE

Peu de foto / AUTOR FOTO (FONT)

Kelly va arribar a la Casa Blanca el juliol del 2017 amb la complicada missió de posar ordre a una Ala Oest marcada per les lluites de poder. Va aconseguir imprimir una mica de disciplina a l’entorn de Trump, però no al mateix mandatari, que va seguir amb el seu estil caòtic i els seus anuncis a cop de tuit.

La relació entre tots dos va arribar a un pic de tensió després que Kelly critiqués Trump davant d’un grup de legisladors, la qual cosa va provocar la ira del mandatari.

El resultat va ser un anunci del president a la premsa: «John Kelly se n’anirà cap a finals d’any». I així va ser.