Dimiteix el germà de Boris Johnson per «tensions irresolubles»

«Si el seu germà no li dona suport, ¿com poden fer-ho els altres?». Tres vegades els periodistes li van fer la pregunta a Boris Johnson durant un acte preelectoral dijous a la tarda a West Yorkshire. La dimissió deJo Johnson com a secretari d’Estat i diputat conservador poques hores abans havia causat commoció. En el missatge de renúncia, la condemna a la gestió de l’actual Govern hi anava implícita. Se n’anava, va dir en un tuit, per«la tensió irresoluble entre la lleialtat familiar i l’interès nacional». Un cop personal i polític de gran simbolisme per a un primer ministre acorralat.

«Jo no està d’acord amb mi sobre la Unió Europea. És una cosa que divideix les famílies i tothom. Però crec que Jo estaria d’acord que seguim endavant i solucionem això», va ser la resposta enganyosa de Johnson. El cert és que el seu germà, moderat, partidari de la permanència a Europa, vol que es doni sortida al ‘brexit’ amb unsegon referèndum. Aquesta va ser la raó per la qual ja va dimitir del govern deTheresa May.  A la renúncia d’ara, que el primer ministre li va pregar que no prengués la nit anterior per telèfon, ha pesat la recentpurga de diputats rebels conservadorsi el saqueig brutal d’un partit que ha fet fora algunes de les seves figures més preeminents i s’ha tornat irreconeixible. Des que Johnson va arribar al càrrec més de 25 diputats ‘tories’ s’han vist forçats a marxar o han anunciat que no es presentaran a la reelecció durant els pròxims comicis. Johnson, el més indolent dels polítics, va al·legar que «en determinades circumstàncies cal imposar la disciplina».

Eleccions sense data

El primer ministre va triar una escola de cadets de policia per aconseguir la foto amb els joves uniformats de fons i fer un discurs mig improvisat, en què va dir preferir«caure mort en una rasa»a demanar una ampliació del termini de sortida a la Unió Europea. Un altre cop va comminar Jeremy Corbyn a celebrar eleccions el 15 d’octubre. El Govern tornarà a presentar dilluns, per segona vegada, la petició, una vegada aprovada definitivament la llei que impedeix el ‘brexit’ sense acord. Corbyn i els seus assessors semblen disposats a acceptar aquesta data, però la pressió entre els laboristes és cada vegada més gran per deixar la cita amb les urnes fins al novembre, després de l’ampliació de l’article 50, si no s’arriba a un acord sobre el ‘brexit’.  

Farage, a l’aguait

Notícies relacionades

El parlament britànic frena el 'brexit' dur

La lliura es revaloritza després del veto del Parlament a un 'brexit' dur

De la posició difícil de Johnson també en vol treure profitNigel Farage, que contínuament li tira la canya. El líder del Partit del Brexit el va advertir que «no pot guanyar una elecció, sigui quan sigui, si el Partit del Brexit és el seu oponent». «Si unim forces no hi haurà qui ens aturi», va dir.

Johnson va rebre a Downing Street el vicepresident dels Estats Units,Mike Pence, considerat la mà dreta del president,Donald Trump. Pence va apressar «la Unió Europea a negociar de bona fe amb el primer ministre Boris Johnson i treballar per aconseguir un acord que respecti la sobirania del Regne Unit i minimitzi el trastorn en el comerç».