EL DILEMA DEL REGNE UNIT

La decisió de Johnson, rumb als tribunals

El tancament del Parlament només té quatre precedents en tota la història del Regne Unit

zentauroepp41563278 file photo  britain s queen elizabeth waits before deliverin190429163455

zentauroepp41563278 file photo britain s queen elizabeth waits before deliverin190429163455 / TOBY MELVILLE

3
Es llegeix en minuts
A. Niubó

La decisió de Boris Johnson de tancar el Parlament d’aquesta forma només té quatre precedents: dos en la història moderna i unes altres dues en els segles XVII i XIX.  La penúltima va ser després de la segona guerra mundial, el 1948, quan el Govern laborista de Clement Attlee va suspendre el Parlament per una disputa amb els lords pel seu programa de nacionalització de la indústria del ferro i l’acer. La suspensió va durar poc més d’un mes i va acabar perdent les eleccions de 1950 en favor de Churchill. malgrat tenir una majoria de 147 diputats. Boris Johnson té majoria d’un. La segona va ser el 1997. Va ser John Major qui va utilitzar aquest poder, precisament per investigar un afer de corrupció. La suspensió va acabar amb Tony Blair en el poder.

Normalment la Cambra tanca durant uns dies quan hi ha un canvi de sessió. És a dir, quan tanca un any parlamentari i n’obre un de nou. En general , coincideix amb el canvi d’any. En aquesta ocasió, la sessió estava oberta des del 2018. No es va tancar perquè estava en marxa el procés del 'brexit', que havia d’acabar el 29 de març, primer; l’abril, després, i el 31 d’octubre després de la segona pròrroga. En total, amb aquesta sessió en portaven 405 de debat. El més normal era mantenir-la fins al final del ‘brexit’, però Johnson no ho ha permès.

El temps de tancament

Després hi ha la qüestió de la durada del tancament. El 2013 va estar tancat quatre dies i el 2016, 13, el màxim fins ara. El normal és que sigui entre tres i vuit dies parlamentaris. Clausurar-lo durant un mes no té precedents. Una vegada es tanca el Parlament, per llei, se suspenen també totes les propostes de llei que s’estan debatent i no es permet debatre’n de noves. O sigui, que si la setmana que ve aconseguissin posar en marxa una llei per frenar el ‘brexit’, aquesta seria suspesa automàticament el 9 o el 10 de setembre, o quan es clausurés la sessió. Algunes lleis poden passar a la següent legislatura, però requereixen el consens entre partits. En això consisteix l’estratègia de Johnson. La seva intenció és que el nou any parlamentari, que s’iniciarà el 14 d’octubre amb la lectura del programa de govern per part de la reina, totes les legislacions se centrin en el país després del ‘brexit’.

Diversos polítics, com ara l’ex primer ministre conservador John Major o l’exministre de Justícia Dominic Grieve, volen portar la decisió als tribunals. No és possible muntar una causa legal contra la potestat de la reina de fer servir els seus poders per suspendre el Parlament, però sí contra el consell de Govern, per permetre tancar la Cambra legislativa.

L’estratègia judicial

I és aquest assessorament el que pensen demandar: un consell que va ser donat a la reina per part del president del seu consell privat, l’euroescèptic Jacob Rees-Mogg. Va ser ell qui es va desplaçar a Balmoral, a Escòcia, per reunir-se amb la reina i assessorar-la en nom del Govern.

Notícies relacionades

La reina, com a cap d’Estat, sempre segueix els consells que li dona el seu Govern. El líder de l’oposició, Jeremy Corbyn, va escriure a la reina que el consell de l’Executiu no era l’adequat, però Elisabet II no hi podia fer res. D’alguna manera, demanant a la monarca que exercís aquesta prerrogativa, Johnson va posar la reina en un compromís. La monarquia britànica, per tradició, sempre s’ha mostrat neutral en assumptes polítics com per exemple el ‘brexit’.

Si el jutge entengués que el ‘premier’ va aconsellar la reina que utilitzés els seus poders amb la motivació oculta d’impedir el funcionament normal de la democràcia i del Parlament, podria declarar que aquests poders han sigut utilitzats incorrectament i, per tant, poden ser declarats il·legals. 

Temes:

Brexit Londres