La crisi veneçolana

La utopia de la sabata pròpia

Segons la patronal del calçat, els veneçolans en compren 0,5 parells a l'any

El negoci s'esfondra i floreix l'adquisició de la sabata utilitzada

zentauroepp49131589 acompa a cr nica  venezuela crisis   ame8011  caracas  venez190826135310

zentauroepp49131589 acompa a cr nica venezuela crisis ame8011 caracas venez190826135310 / Rayner Pena

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert

“Quiero salir esta tarde a comprar / entre montones tendré que elegir / unos zapatos que me hagan subir / unos centímetros más”. Les veneçolanes solien moure’s alegrement al ritme de 'Zapatos de tacón alto’. La cançó de Karina va ser tan popular a mitjans dels anys 80 que fins i tot la va escoltar el papa Joan Pau II. Una compilació dels grans èxits de la peruanoveneçolana que alguna vegada va ser també figura dels serials, la inclou com a número essencial. Poques cançons semblen tan inoportunes en un moment en què el consum per càpita de sabates és de0,5 parells l’any.  Segons Luigi Pisella, el president de la Cambra Veneçolana del Calçat i Components (Cavecal), abans del desgavell econòmic les vendes eren quatre vegades més elevades. "És una situació de calamitat", li va dir al portal de notícies ‘Contrapunto’. La Cavecal integra 110 empreses fabricants però en l’actualitat només s’utilitza el 20% de la capacitat instal·lada.

"Me acuerdo de mi primer par de zapatos / ganado en un concurso de poemas", cantava Alí Primera, un tradicional cantautor de protesta que després de la irrupció del chavisme, i molt més després de la seva mort, es va convertir en una mena de música estatal. No obstant, part de la població sembla haver perdut la referència de l’última vegada que va entrar a un negoci a renovar-se. "No hi ha diners", remarca Pisella. El salari mínim que perceben tres persones és de 40.000 bolívars (2,6 dòlars). Ells reben a més un bo d’alimentació de 25.000 bolívars (1,6 dòlars).

En l’actualitat, un parell desabatilles Niketé un cost mínim de 48 dòlars, les botes Timberland ascendeixen a una suma prohibitiva de 75 dòlars, mentre que les sabates de vestir s’aconsegueixen a partir dels 15 dòlars. Els productes que venen de la frontera colombiana són de mala qualitat i duren poc. Per això, els veneçolans proven d’evitar-los.

D’un peu a l’altre

El negoci de la sabata utilitzada troba en canvi el seu floriment en aquests dies d’una penúria que el Govern atribueix exclusivament a les duríssimes sancions econòmiques del’Administració Trump. El portal Mercado Libre ofereix una àmplia gamma de possibilitats. El rang d’ofertes va de "com nous", "bones condicions" i "bon preu" al pietós "li queda vida", com es van promocionar unes sabatilles esportives a 0,3 dòlars. 

Els pedaços també són un problema. Les soles de goma –gastades de tant caminar i fins i tot travessar la frontera– poden costar tres dòlars. La imaginació i la necessitat van de la mà. Per això s’adeqüen soles d’un model en un altre o es tallen pneumàtics per dissenyar-les i després adherir-les amb la pega industrial Hércules. Quan es torna impossible la combinació entre la sabata que existeix i el recanvi que es necessita s’arriba a l’extrem de generar un objecte nou de la unió entre una mitja i el cautxú d’una roda.

Les botes de Chávez

Notícies relacionades

El 2015, Nicolás Maduro va presentar durant un míting un prototip de les "botes de Chávez". Era un disseny similar a les Converse All Star de lona vermellaque es compren a Caracas per 14 dòlars. "Les botes del socialisme bolivarià de la joventut", com les va anomenar Maduro, substituïen l’estrella de cinc puntes pel logo del Partit Socialista Unit de Veneçuela (PSUV). No obstant, el producte mai va arribar als peus de ningú. Davant les vidrieres de Total Calzados, Aldo, Kyoto Damas o els centres comercials es repeteix una situació: els consumidors miren les ofertes de reüll i si s’atreveixen a entrar, surten en silenci.

El calçat falta als peus però flueix en el llenguatge. Ha esdevingut metàfora política. Per alguns analistes, Juan Guaidó, el diputat a qui els EUA i 54 governs més van reconèixer com a "president encarregat" és, a gairebé vuit mesos de la seva autoproclamació, una "pedra a la sabata" per a Maduro. Les paraules poden tornar-se extemporànies enmig de l’escassetat. "Pensar que tu no eres així", canta el grup de rock Zapato 3, famós als anys 80 i rearmat per celebrar la nostàlgia, la mateixa a la qual li canta Karina quan li diu a les seves oients: "Un par de zapatos de tacón alto / quiero ser tan alta como tú / para que me acerque más a tu labios / para que me beses mucho más / aún mucho más".