Bolsonaro envia l'Exèrcit a combatre els incendis a l'Amazònia

“Som un govern de tolerància zero amb el crim. I en l’àrea ambiental, no serà diferent”. Jair Bolsonaro va necessitar menys de cinc minuts per informar el Brasil i el món que va ordenar a l’Exèrcit combatre el foc que assola quatre estats i que ara serà estricte en la lluita contra la desforestació. Tot i que va ser més moderat del que acostuma, no va poder evitar el desafiament. “Hi ha incendis forestals a tot el món, i això no pot servir com a pretext per a possibles sancions internacionals”. Els analistes van entendre que es referia el·lípticament al francès Emmanuel Macron, que en vigílies de la cimera del G-7 va amenaçar amb no ratificar l’acord de lliure comerç arribat entre a la UE i el Mercosur si Brasil no modifica la seva política a l’Amazònia. “Diversos països desenvolupats no han aconseguit complir els seus compromisos en virtut de l’Acord de París”, va afirmar al dirigir-se al país. “Seguim oberts al diàleg però amb base en el respecte i conscients de la nostra sobirania [sobre l’Amazònia]”, va expressar.

Poc abans de pronunciar-se per la cadena nacional, Bolsonaro va haver d’escoltar els crits que es van escampar pels carrers d’algunes ciutats. Un en particular el va haver d’irritar “Cremin Bolsonaro, no l’Amazònia”. El president no els va passar per alt i va assenyalar, en al·lusió a les oenagés, objecte d’una personal malvolença, que “difondre dades i missatges infundats dins o fora del Brasil no ajuda a resoldre el problema”.

El capità retirat va assegurar que “el Brasil continuarà sent, com ho ha sigut fins avui, un país amic i responsable de protegir la seva selva amazònica”. El Govern, va remarcar, és “conscient” dels desafiaments i respondrà a qualsevol “amenaça que col·loqui l’Amazònia en risc”.

A més, va informar que un país que va evitar nomenar va prometre “portar la posició brasilera al G7”. La ultradreta va entendre que Bolsonaro es referia als Estats Units. Ara espera que Donald Trump funcioni en la reunió de Biarritz com a contrapès de Macron i fins i tot d’Alemanya. Abans de pronunciar un breu discurs, Bolsonaro va mantenir un contacte amb el seu col·lega nord-americà.

Més enllà del discurs públic, el Govern està preocupat per les derivacions de les crítiques internacionals que s’han escoltat els últims dies. El politòleg Samuel Leré li va dir al diari paulista ‘Folha’ que l’advertència de Macron pot ser el preludi de sancions comercials immediates contra productes brasilers comcarn de bou, la soia i el cafè. De fet, Finlàndia, que presideix actualment la Unió Europea, ja va proposar restringir importacions.

EL PROBLEMA DE LA SEQUERA

En aquests dies de desassossec per la propagació de milers de focus d’incendi, un 85% superiors als del 2018, Bolsonaro va dir que “sospitava” de la participació de les oenagé en maniobres conspiradores. Durant la seva compareixença televisiva, el president va dir que el nord del Brasil enfronta tradicionalment per aquesta època de l’any un període de sequera, calor i vents forts, per la qual cosa els incendis són recurrents. “Malgrat que no estan fora de la mitjana dels últims 15 anys, no n’estem satisfets i actuarem fortament per controlar els incendis”, va dir.

Els satèl·lits de la NASA han comprovat que la desforestació brasilera és un 84% més alta que l’any passat. Douglas Morton, el cap del Laboratori de Ciències Biosfèriques al Centre de Vol Espacial Goddard a Maryland, ha assenyalat que el foc té a veure essencialment amb la tala de boscos poc profunds, i no amb la neteja de pastures o la crema de rostolls. “No hi ha prou combustible per generar aquestes columnes de fum si només es tracta de netejar la pastura”, ha emfatitzat. D’acord amb Morton, l’última vegada que els satèl·lits de la NASA van detectar una situació semblant es remunta al període 2002-2004, quan la desforestació anual superava els 20,000 km² per any i encenia les alarmes de l’ambientalisme.

EL PAPER DE L’EXÈRCIT

Bolsonaro  va firmar un decret que permet l’enviament de membres i equips de les Forces Armades als estats amazònics que els sol·licitin per ajudar a frenar la desforestació i extingir les flames. Els uniformats podran participar en accions preventives i repressives contra els delictes ambientals en “àrees de frontera, a les terres indígenes, a les reserves federals de conservació ambiental i en altres àrees de l’Amazònia Legal”.

La decisió constitueix en els fets la primera mesura efectiva del Govern, que hores abans menyspreava la magnitud del problema i rebutjava les opinions d’altres països. Diumenge passat Bolsonaro havia compartit un vídeo de matança de balenes a les Illes Fèroe, l’arxipèlag dependent de Dinamarca

Notícies relacionades

Bolsonaro acusa Macron de colonialista per opinar sobre els incendis a l'Amazònia

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

FUM I CENDRES

Més enllà dels debats polítics, la vida quotidiana es trastorna a les ciutats més pròximes als desastres. Porto Velho i els seus 600.000 habitants es van tornar a despertar sota un cel ennegrit pel fum dels incendis forestals pròxims a la ciutat, capital de l’estat amazònic de Rondonia, que limita amb una Bolívia on també part de la selva està cremant. La fumarada generada per aquests incendis forestals conté un cert grau de toxicitat, que ha redoblat la feina en hospitals de Rondonia, on l’última setmana les atencions de pacients que presenten problemes respiratoris es van duplicar.