Rússia i la Xina acusen els EUA de provocar una cursa armamentística després del seu últim assaig amb míssils

La carcassa de seguretat aixecada durant la guerra freda per reduir els riscos d’una guerra nuclear s’està enfonsant a un ritme implacable. Només uns dies després de retirar-se formalment d’un dels tractats que componien aquella arquitectura, els Estats Units han provat per primera vegada en molts anys un míssil de creuer d’abast intermedi, un assaig que hauria estat prohibit fa només unes setmanes. El Pentàgon ha confirmat el llançament des de Califòrnia d’un míssil Tomahawk modificat que "va impactar en el seu objectiu" després de més de 500 quilòmetres de vol. L’assaig nord-americà ha sigut condemnat per Rússia i laXina, que han acusat el Pentàgon de promoure "una nova cursa armamentística". Una cursa que, segons els experts, fa anys que està en marxa.

Tant Moscou com Washington, que posseeixen conjuntament més del 90% de les armes atòmiques existents, estan embarcats en costosos projectes per modernitzar els seus arsenals nuclears. Una estratègia seguida també per la Xina, tot i que el gegant asiàtic no té cap dels seus caps nuclears desplegats en míssils ni en bases militars, segons l’International Peace Research Intitute d’Estocolm. També l’Índia i elPakistan, embrancats en l’explosiu conflicte del Caixmir, continuen engreixant els seus arsenals. Cadascun d’ells va afegir l’any passat 10 caps nuclears, segons la mateixa font. El rearmament de les grans potències arriba en ple auge del nacionalisme, amb tensions territorials creixents i un clima de minvant cooperació internacional.

El llançament del Tomahawk nord-americà es produeix a penes 15 dies després que Donald Trump donés el cop de gràcia al Tractat de Forces Nuclears d’Abast Intermedi. Aquell tractat de desarmament, firmat el 1987, va servir perquè les superpotències de la guerra freda eliminessin tots els seus míssils terrestres balístics i de creuer amb un abast entre 500 i 5.500 quilòmetres, tant els convencionals com els nuclears. I alhora va servir per establir mecanismes de verificació. Fins aleshores, els míssils havien estat desplegats gairebé exclusivament a Europa.

Equilibri trencat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’arribada de Trump al poder va trencar l’equilibri. El seu país feia sis anys que acusava Rússia de vulnerar el tractat amb el desenvolupament del míssil 9M729, una opinió compartida per l’OTAN i negada per Moscou, que limita el seu abast als 300 quilòmetres. "No entrarem en provocacions", va respondre la cancelleria russa. "Nosaltres reiterem el nostre compromís a una moratòria unilateral per no desplegar els nostres míssils terrestres intermedis fins que els EUA no els despleguin". Des de la Xina, el seu Ministeri d’Exteriors va afirmar que "les accions dels EUA posaran en marxa una nova cursa d’armes, que portarà a una escalada de la confrontació militar". 

Tot i que Pequín no formava part del tractat, se sent amenaçat perquè la cúpula del Pentàgon ha declarat que pretén desplegar a Àsia (més aviat que tard) els míssils d’abast intermedi fins ara prohibits. Però no és l’única preocupació en l’horitzó. La Casa Blanca ha posat en dubte el futur del tractat New Start, que limita a 1.550 els caps nuclears desplegats pels EUA i Rússia al voltant del món. El tractat expira a començaments del 2021 i l’Administració Trump ha dit que és "poc probable" que es renovi. Això deixaria el món sense les salvaguardes que han servit en les últimes dècades per restringir la cursa nuclear.