Trump dona suport a la Xina a Hong Kong i li demana una «solució humana» a la crisi

El recolzament dels Estats Units a la democràcia i als drets humans mai ha sigut consistent. Costa trobar un president que no els utilitzés de manera selectiva, ignorant els abusos dels seus aliats i brandint-los agressivament quan els excessos partien dels seus enemics. Amb Donald Trump a la Casa Blanca aquest patró s’ha mantingut; la diferència és que el republicà no intenta dissimular. En la prolongada crisi de Hong Kong, el líder nord-americà ha obviat les reivindicacions de fons delsmanifestants per expressar tota la seva confiança en la capacitat del president xinès per resoldre la crisi. Una actitud que ha dividit la seva Administració i ha sigut interpretada pels seus crítics com una mena de carta blanca al Govern xinès. 

“Conec molt bé el president Xi de la Xina. És un gran líder que gaudeix d’un enorme respecte del seu poble. És un bon home enfrontat a un assumpte difícil”, ha dit Trump en les xarxes socials. “No tinc cap dubte que si vol resoldre ràpidament i humanament el problema; pot fer-ho”.  El nord-americà no s’ha privat d’oferir les seves recomanacions al seu homòleg Xi Jinping, a qui ha instat a reunir-se amb els líders de les protestes a Hong Kong, les més serioses des que Londres va transferir la seva sobirania a Pequín el 1997. “No hi ha dubte que serviria per acabar amb el problema de manera feliç i il·lustrada”. 

Les massives mobilitzacions van començar a començaments de juny, després que el Govern autònom de l’excolònia britànica introduís una llei per extradir potencialment els imputats d’algun crímen a la Xina i a altres països amb els quals no té tractats d’extradició. Pequín ha acusat Washington d’estar darrere dels manifestants, després que el vicepresident Mike Pence o el secretari Mike Pompeo mantinguessin contactes amb estudiants i líders del moviment.  

Crítiques costantes

Trump manté una relació ambivalent amb la Xina, ancorada, d’una banda, en la seva bona sintonia personal amb Xi, al qual dedica freqüents paraules d’admiració, i de l’altra, en les seves constants crítiques al país, que acusa de gairebé tots els mals econòmics dels EUA. Aquesta tensió ha derivat en una cruenta guerra comercial que va començar fa més d’un any i que està tenint serioses repercussions en l’economia mundial i als dos països implicats. Els dos governs han fixat per al setembre la pròxima cita per continuar renegociant la relació comercial, un llarg procés que fins ara no ha donat fruits. I tot suggereix que Trump veu en el conflicte de Hong Kong una distracció que dificulta els seus plans per assolir un acord. 

“És clar que la Xina vol arribar a un acord. Deixem que s’ocupin humanament primer de Hong Kong”, va dir dimecres. Les reticències del president per criticar aquesta vegada Pequín o expressar el seu recolzament als manifestants, que es presenten com els garants de la democràcia a l’illa, contrasta amb l’actitud del seu Departament d’Estat. “Condemnem la violència i demanem calma a les dues parts, però continuem donant suport fermament a la llibertat d’expressió i d’associació pacífica a Hong Kong”, ha dit el seu portaveu abans d’afegir que és “legítima” la preocupació dels manifestants per l’“erosió de l’autonomia” hongkonguesa. Citant la intel·ligència, la Casa Blanca ha afirmat que la Xina està acumulant tropes a les fronteres de Hong Kong. 

Posicionament enèrgic

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

Trump també ha hagut de bregar amb la pressió dels falcons de la seva Administració, com John Bolton o algun dels seus assessors econòmics, que li reclamen un posicionament enèrgic a favor dels manifestants, segons publica ‘Politico’. Oficialment, la Casa Blanca afirma que es tracta d’un “assumpte intern” de la Xina. “No sé què podríem haver fet diferent; ¿què volen, que envaïm Hong Kong?”, ha afirmat el secretari de Comerç, Wilbur Ross. 

Però a la caixa de ressonància de Washington creixen les crítiques cap a un president que només invoca la democràcia quan es tracta de pressionar l’Iran, Veneçuela i Cuba, una interpretació selectiva de la qual gairebé ningú se salva a la capital. “Crec que és desafortunat que ni el president ni el seu equip hagin expressat alt i clar la seva simpatia cap als manifestants”, ha dit el general retirat, Jack Keane. “És difícil subestimar el risc devastador que implica que els EUA guardin silenci sobre els valors americans”, opinava el senador demòcrata, Chris Murphy.