L'Índia juga amb foc al Caixmir

El Caixmir, el paradís que enverina les relacions entre dues potències nuclears, torna a desestabilitzar la regió. La decisió unilateral del primer ministre indi, Narendra Modi, de posar fi a l’autonomia especial que gaudia des de 1948 l’estat de Jammu i el Caixmir, situat a les faldes de l’Himàlaia, ha enfurismat el Pakistan, sorprès el món i sembrat l’estupor entre els mateixos caixmirs.

La posada en escena va seguir un pla acurat. A finals de juliol, l’Índia va enviar a la zona desenes de milers de soldats suposadament per una amenaça terrorista. El 2 d’agost va elevar el to d’intimidació i, en plena estació turística, va exigir la sortida immediata de tots els estrangers i turistes nacionals. A continuació, va tancar les escoles i va prohibir l’agrupament als carrers de més de quatre persones. El 4 d’agost va tallar les telecomunicacions: ni internet ni telèfon. La sorpresa va arribar el 5, quan va anunciar la derogació de l’article 370 de la Constitució, que concedeix al Caixmir una àmplia autonomia i impedeix a persones alienes accedir a la propietat de la terra.

La disputa per l’antic estat principesc del Caixmir, de majoria musulmana tot i que el governava un maharajà hindú, es remunta a la independència de l’Imperi britànic i la partició de l’Índia i el Pakistan, el 1947. Amb tres àrees diferenciades tant per la geografia com per la religió –Jammu, la part sud poblada per hindús; la gran vall del Caixmir, predominantment musulmana, i la zona muntanyosa de Ladakh, poc poblada i de religió budista–, el maharajà, d’acord amb els britànics, va maniobrar per unir-se a l’Índia. Dos mesos més tard, l’octubre de 1947, el Pakistan va envair l’estat en un intent fallit d’arrabassar-lo al seu veí, amb el qual ha mantingut quatre guerres des d’aleshores.

Línia de control

El 1948, Nacions Unides va delimitar la línia de control que deixava un terç del territori sota domini pakistanès fins que un referèndum decidís el futur de tota la regió. L’Índia mai va acceptar la consulta. L’aparició el 1989 del grup armat Front d’Alliberament de Jammu i el Caixmir (JKLF), que lluitava per la independència o la unió amb el Pakistan, va complicar enormement la situació, amb brutals enfrontaments amb les tropes índies que han costat milers de vides.

Ara, Modi ha proposat i ho han avalat les dues cambres del Parlament, on el nacionalista hinduista Partit Bharatiya Janata (BJP) té majoria absoluta, el final de l’autonomia i la divisió de l’estat en dues regions dependents de Nova Delhi. Una, Jammu i Caixmir; l’altra, Ladakh. Amb els carrers tallats per tancades amb filat i patrullats per vehicles blindats, els musulmans estan convençuts que l’objectiu d’aquesta decisió és permetre a qualsevol indi comprar terres caixmirs per incrementar la població hindú.

A ningú se li escapa que el triomf devastador de Modi en les eleccions del maig passat es va deure en gran mesura en el fet que, al febrer, va ordenar a les Forces Aèries penetrar al Pakistan per bombardejar els camps d’entrenament de Jaish-e-Mohammad, el grup que es va atribuir un atac suïcida, ocorregut dues setmanes abans, contra una caserna índia al Caixmir en què van morir 44 soldats. Islamabad no es va acovardir i va fer caure dos caces indis. En aquesta nova escalada de tensió, la seva primera reacció ha sigut expulsar l’ambaixador indi i suspendre el comerç bilateral, situat en uns 2.000 milions de dòlars.

Feia dècades que els seguidors ultranacionalistes del BJP demanaven l’abolició de l’article 370 (inclòs a la Carta Magna el 1952) per acabar amb qualsevol privilegi musulmà i inserir definitivament el Caixmir en la Unió Índia. Al contrari, l’opositor Partit del Congrés i analistes indis independents consideren que l’abrogació vulnera la Constitució, perjudica la democràcia i suposa una provocació. Per al partit fundat per Nehru, la mesura és una “monstruositat constitucional” que tindrà “conseqüències catastròfiques”.

Indignació de la Xina

A la indignació s’hi ha afegit la Xina. Aliat tradicional del Pakistan, també manté una disputa fronterera amb l’Índia en aquesta zona per la qual es van enfrontar en una guerra el 1962. Pequín ocupa Aksai Chin, reivindicat per Nova Delhi, i una petita part del Caixmir pakistanès cedit per Islamabad el 1963. El portaveu d’Exteriors xinès ha considerat “inacceptable i no vinculant” la resolució del Govern indi, a qui va recordar que l’àrea de Ladakh involucra el territori que es disputen els dos països.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Des que Modi va ascendir al poder fa cinc anys ha recorregut a polítiques nacionalistes hinduistes per guanyar-se el recolzament dels votants davant la dificultat de dur a terme la promesa agenda econòmica reformista i el creixent malestar de la joventut per la falta de feina en un país amb 1.300 milions d’habitants, que molt aviat superarà la Xina com el més poblat del món. En la decisió actual també hi ha influït el reforçament de la democràcia pakistanesa sota el Govern d’Imran Khan i el seu acostament als EUA com a facilitador d’un acord de pau a l’Afganistan. Durant la reunió a la Casa Blanca a finals de juliol, Trump va oferir a Khan intervenir en el conflicte del Caixmir, cosa que va desfermar la ira de Nova Delhi.

L’Índia i el Pakistan tenen cadascun d’ells un arsenal nuclear d’entre 130 i 150 caps, suficient per destruir-se mútuament diverses vegades, segons les estimacions del SIPRI (Institut Internacional d’Estudis per a la Pau d’Estocolm). La decisió sobre el Caixmir afegeix gasolina a un foc que només pot apagar la contenció i la diplomàcia.