L'oposició republicana al control d'armes xoca amb la posició dels seus votants

El febrer passat la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar en primera instància la llei més ambiciosa de l’últim quart de segle per endurir els controls d’armes. Només uns dies abans, un pistoler de 19 anys havia assassinat a boca de canó 14 estudiants i tres educadors en un institut de Parkland (Florida) durant els sis minuts que van passar abans que fos detingut. La nova normativa pretenia universalitzar els ‘background checks’,que obliguen les botigues d’armes a contrastar amb l’FBI l’historial del comprador per assegurar-se que no té antecedents criminals, condemnes per maltractament o malalties mentals severes. Tant les vendes privades a través d’internet com les que es tanquen a les fires d’armes estan exemptes de qualsevol control. I són més del 20% del total. 

El projecte de llei va superar el tràmit de la Cambra baixa amb el recolzament de la majoria demòcrata i el recolzament de vuit diputats republicans, però mai va arribar a votar-se en el Senat, controlat pels conservadors. El seu líder, Mitch McConnell, fins ara s’ha negat a acceptar la votació a la Cambra alta, malgrat que la majoria de votants del seu partit recolzen la iniciativa. D’acord amb una enquesta de Quinnipiac del març passat, el 80% dels electors republicans (i el 86% dels demòcrates) són partidaris d’estendre els ‘background checks’ a totes les operacions de compra d’armes. Passa el mateix amb altres propostes similars, com la que obligaria tots els propietaris d’armes a registrar-les davant de la policia, una norma només vigent en alguns estats. 

Càlcul polític

Els resultats dels sondejos demostren que el rebuig dels últims anys a endurir les lleis no respon als desitjos de l’electorat republicà, sinó al càlcul polític, els interessos i la fal·làcia dels seus líders, que es limiten a prescriure “condolences i oracions”, cada vegada que un nou grup d’innocents són assassinats en un tiroteig. Des que va entrar en política fa tres dècades, McConnell ha rebut 1,2 milions de dòlars en donacions per a les seves campanyes del’Associació Nacional del Rifle (NRA), segons la base de dades del Centre per a la Política Responsable. Com altres dels seus correligionaris ha fet seva la cultura demagògica del ‘lobby’ dels fabricants d’armes, que sosté que qualsevol regulació, per mínima que sigui, és un pas cap a la destrucció de la Segona Esmena. 

“No és que els votants republicans s’oposin rotundament al control d’armes. És el Partit Republicà com a institució el que és hostil a la regulació”, ha escrit el portal FiveThirtyEight, especialitzat en el periodisme de dades.  

Després delstirotejos del cap de setmana passat a El Paso (Texas) i Dayton (Ohio), en què van morir 31 persones i més de mig centenar van resultar ferides, ha tornat a intensificar-se la pressió perquè McConnell desbloquegi el projecte de llei i Donald Trump prengui alguna iniciativa per frenar la violència que dessagna el país. “Aquest matí he parlat amb el president sobre aquesta proposta i s’ha mostrat molt predisposat”, va dir dimarts el senador republicà Lindsey Graham, un dels seus aliats més estrets. 

Promeses buides

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

No obstant, entre els grups cada vegada més poderosos que fan pressió pel control d’armes, les expectatives són mínimes. Com molts dels seus correligionaris, Trump culpa les malalties mentals o els videojocs dels tirotejos en lloc dels més de 300 milions d’armes en mans de la població civil. “D’acord amb el seu caràcter, el president ofereix promeses buides i res indica que prengui mesures”, ha dit Peter Ambler, director del Centre Giffords.

Solucions màgiques, en qualsevol cas, no n’hi ha. Els estudis afirmen que els estats amb controls més durs per als compradors registren menys homicidis, però sovint els autors dels tirotejos compren les armes legalment després de superar sense problemes els ‘background checks’. Així va ser en els casos d’El Paso i Dayton.