La primera vaga general en mig segle alenteix el pols de Hong Kong

Una vaga general a Hong Kong era un oxímoron. L’ètica del treball xinesa i l’eficiència britànica han greixat una maquinària fiable i harmoniosa que exerceix de far financer global. Cap iniciativa en les nou setmanes de protesta, ni tan sols l’assalt a la seu parlamentària, rivalitza en audàcia amb la paralització de la ciutat. És una altra fita en el desafiament a unes autoritats que buiden aigua sense saber on és el timó. Per a uns és una heroica guerra democràtica i un sabotatge irremeiable per als altres.

La primera vaga en mig segle va clausurar quatre dies consecutius de protestes i s’entenia com una prova del recolzament popular. El veredicte permet lectures oposades: l’excolònia va disminuir el seu frenètic pols sense arribar a aturar-se. Els joves van interrompre el suburbà durant el matí i l’aeroport va cancel·lar dos centenars de vols. Algunes de les més elitistes 'boutiques’ del centre van tancar mentre els restaurants del districte popular de Wanchai servien les seves crestes al vapor i les 'madames’ empenyien els turistes cap als bars foscos.

Les masses es van escampar per set concentracions a tot el territori amb aquesta estratègia que dificulta el control policial. Molts es van ajuntar als voltants del Parlament, un rar espai verd en una hostil ciutat embotida de ciment, gratacel, passos elevats i centres comercials. Una escena de càmping refinat, amb els paraigües contra el sol, les estores sobre la gespa i un ordre prussià per al reciclatge. “És el mínim que puc fer, asseure’m aquí. Estic massa gran per enfrontar-me a la policia”, assenyala Jane, comptable en una companyia mitjana de comerç internacional. El seu cap ha donat llibertat als treballadors per elegir. “Nosaltres no arruïnem l’economia, l’arruïna Carrie Lam”, assegura citant la cap executiva.

Conseqüències econòmiques

Seran necessàries més setmanes per calibrar les conseqüències econòmiques més enllà de l’intangible mal de la reputació. Ja és sabut que ha caigut el turisme des del continent i que la borsa va patir ahir l’ensorrament més gran en dues dècades. Hong Kong depèn de l’interior i el seu desafiament a Pequín no sortirà barat. Jennifer ven assegurances de vida al banc Standard Chartered i calcula que la facturació s’ha reduït en un 30%. “Molts xinesos del continent no s’atreveixen a venir, creuen que Hong Kong ja no és segur. El meu cap m’ha dit que vagi amb compte, que l’empresa recordarà que vaig anar a la vaga, però m’és igual. Trobar feina a la banca aquí no és difícil”. Calcula que un 80% dels empleats ha assistit avui a l’oficina. La reacció del sector financer, el principal pilar econòmic, s’havia escrutat amb atenció d’entomòleg durant la setmana per pronosticar l’èxit de la iniciativa. Algunes entitats van recomanar la vaga mentre d’altres van amenaçar amb l’acomiadament.

Yin calcula que els seus ingressos es retallaran aquest quadrimestre més d’un 30%. És representant de vendes en una multinacional sud-coreana de cosmètics que té els turistes xinesos com a clients principals. Ha sacrificat un dels seus 20 dies anuals de vacances, afegeix. Se la percep decebuda per la meva insistència a tractar qüestions que considera banals. “Vinc a lluitar pel futur dels meus fills”, remata amb solemnitat.

Lam, desapareguda dues setmanes

La vaga ha empès Lam a la feina. La cap executiva, enmig d’una crisi galopant, no havia aparegut en públic en dues setmanes. Ahir va desdenyar la petició de dimissió, va advertir els joves que estaven portant la ciutat a terrenys molt perillosos i va insinuar que darrere de la llei d’extradició que va disparar les protestes bateguen motius espuris.

Notícies relacionades

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

La jornada també va servir per publicar el balanç d’aquestes nou setmanes. La policia ha detingut 420 activistes d’entre 14 i 76 anys que afrontaran càrrecs de disturbis, assemblea il·legal, possessió d’armes i explosius, assalt i obstrucció a policia. Només el delicte de disturbis ja contempla fins a deu anys de presó. La policia va defugir les detencions en les primeres setmanes per la certesa que estimulen el ressentiment i alimenten futures protestes. Després de comprovar que no descendia l’empenta dels joves, van virar la seva estratègia: ara subratllen que apallissar-se amb la policia no surt gratis.

Les autoritats també van revelar que els agents han disparat un miler de granades de gas lacrimogen i 300 bales de goma. Els joves, que utilitzen cada cap de setmana mètodes més agressius, ja han deixat 139 agents ferits. El balanç no inclou els rutinaris disturbis en diferents punts de Hong Kong que es van registrar al fer-se fosc.