Johnson envia un missatger a Brussel·les per exigir la supressió de la salvaguarda irlandesa

El mateix dia en què Boris Johnson ha traspuat a Irlanda del Nord, el punt final de la minigira que ha realitzat pel Regne Unit després de prendre possessió del càrrec, el primer ministre ha enviat un emissari a Brussel·les per transmetre la seva exigència de suprimir la salvaguarda irlandesa ('backstop'), la solució pactada per la seva predecessora, Theresa May, i que té l’objectiu d’evitar una frontera dura entre les dues Irlandes.

El conseller per a Europa de Johnson, David Frost, s’ha reunit aquest dimecres amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, i el negociador cap del 'brexit', Michel Barnier, per comunicar-los que "el Regne Unit abandonarà la UE el 31 d’octubre, siguin quines siguin les circumstàncies". "Treballarem dur per arribar a un acord, però la salvaguarda ha de ser abolida", ha traslladat Frost, segons un comunicat de Downing Street. La Unió Europeaja ha manifestat en més d’una ocasió la seva negativa a renegociar el 'backstop'.

La visita de Johnson a Belfast no ha aconseguit calmar els ànims en aquesta regió i els nacionalistes del Sinn Féin li van advertir que un 'brexit' sense acord obriria la via cap a la reunificació d’Irlanda. "El canvi constitucional està en l’aire. Que després no digui que no l’hi hem dit", va afirmar la líder del partit, Mary Lou McDonald, després d’entrevistar-se amb el primer ministre britànic.

Johnson ha celebrat trobades bilaterals amb els cinc principals partits polítics nord-irlandesos i les discussions s’han centrat en la restauració del govern autonòmic, suspès fa dos anys i sis mesos, i les implicacions del 'brexit'. Als voltants del Parlament de Stormont, diversos petits grups de manifestants han protestat per la seva presència, una escena molt similar a la de jornades anteriors.

Canvi dramàtic

Els nord-irlandesos van votar massivament en favor de la permanència (55,8%) i la sortida ara, ja sigui amb acord però especialment si no hi ha cap pacte,"suposa un canvi dramàtic en les circumstàncies en aquesta illa", ha assenyalat McDonald. "Seria impensable en aquestes circumstàncies que la gent no tingui l’oportunitat de decidir unida el seu futur". D’acord amb Arlene Foster, líder del Partit Unionista Democràtic (DUP), Johnson ha desestimat per complet la idea d’un referèndum sobre la reunificació. "És una cosa que no està considerant discutir".  "Ens ha reiterat que, amb el tema de la unió, mai serà neutral".

El primer ministre britànic havia sopat la nit anterior en privat amb Foster, dels diputats del qual a Westminster depèn la precària majoria del Govern conservador. L’exclusió d’altres líders nord-irlandesos en el sopar ha sigut criticada i ha posat en qüestió la "completa imparcialitat" del Govern britànic, promesa per Johnson a l’hora de supervisar les negociacions per acabar amb la paràlisi del govern autònom compartit entre el DUP i el Sinn Féin.  "Ens ha dit que actuarà amb absoluta imparcialitat", ha comentat McDonald. "Li hem dit que això no s’ho creu ningú". Johnson també ha sigut acusat per Nichola Mallon, cap dels nacionalistes moderats de l’SDLP, de desconèixer, "les complexitats i la fragilitat" d’Irlanda del Nord i "de veure la situació a través dels ulls del DUP".

Notícies relacionades

Boris Johnson diu que el 'brexit' serà el 31 d'octubre "passi el que passi"

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Banc d’Irlanda estima que el país pot perdre 34.000 llocs de treball a conseqüència d’un 'brexit' sense acord. En un to cada vegada més tens, el primer ministre, Leo Varadkar, ha advertit en una entrevista a un diari local que "Irlanda no es deixarà intimidar sobre aquest assumpte, ni com a govern ni com a país, i ens mantindrem en la nostra posició", que compta "amb el recolzament total" dels països de la Unió Europea.

Amenaça de bloqueig

Des de Washington un poderós grup de congressistes ha indicat que el Congrés bloquejarà qualsevol futur acord comercial entre els Estats Units i el Regne Unit si l’efecte del 'brexit' posa en perill la pau a Irlanda del Nord i l’Acord de Divendres Sant del 1998, en les negociacions del qual els Estats Units juga un paper principal. "La dimensió americana de l’acord de Divendres Sant és indispensable", ha declarat el congressista demòcrata per Massachusetts, Richard Neal, al capdavant del grup Amics d’Irlanda al Congrés. "Nosaltres supervisem tots els acords comercials com a part de la nostra jurisdicció de taxes. Hi haurà molt poc entusiasme per un acord bilateral amb el Regne Unit que amenaci l’acord (de Divendres Sant)".