La frontera de les dues Irlandes, el gran escull en la negociació del 'brexit'

El principal escull en les llargues i complexes negociacions del 'brexit' ha sigut la qüestió de la frontera de les dues Irlandes. L’acord assolit per l’ex primera ministra britànica Theresa May i Brussel·les, que va ser rebutjada fins a tres vegades per la Cambra dels Comuns, incloïa la salvaguarda fronterera (‘backstop’ en anglès). Una proposta amb què es pretenia evitar que després del "brexit" es restablís una frontera física entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda, la qual cosa aniria clarament en perjudici de les seves economies i del procés de pau nord-irlandès. El pacte suposava mantenir Irlanda del Nord alineada amb certes normes del mercat únic i la unió duanera, mentre que la resta del Regne Unit quedaria fora d’aquests espais econòmics.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

L’ala dura dels 'tories’, que representa l’actual primer ministre, Boris Johnson, sempre s’ha oposat a la salvaguarda, ja que, de fet, significaria que la regió d’Irlanda del Nord seguiria subjecta a les lleis de la Unió Europea i li impediria establir relacions comercials per separat amb països de fora de la Unió. El nord-irlandès Partit Democràtic Unionista (DUP), del qual continua depenent l’Executiu britànic per governar en minoria, gràcies als 10 escons que té a la Cambra dels Comuns, argumenta que un 'blackstop' deixaria Irlanda del Nord aïllada de la resta del Regne Unit, la qual cosa només afavoriria els nacionalistes republicans nord-irlandesos.

Acords de pau

Durant els trenta anys que va durar el conflicte nord-irlandès, la frontera va estar segellada, amb controls militars i duaners. La desconfiança entre la comunitat catòlica republicana i la protestant unionista era total. La firma dels acords de pau el 1997, coneguts com els del Divendres Sant, van fer que a poc a poc s’anés aixecant la frontera física, la qual cosa ha contribuït a millorar i molt la convivència entre les dues comunitats. El 'brexit' ha canviat les coses, i la por d’una sortida sense acord ha ressuscitat els temors que sorgeixi de nou la violència a Irlanda del Nord.