La ultradreta intenta trencar el seu bloqueig a Alemanya

L’extrema dreta alemanya vol arribar al poder, però per això necessitarà arribar a pactes que, ara per ara, semblen impossibles. Així va quedar demostrat fa uns dies al petit municipi de Frankenstein, a l’oest del país. Va ser en aquesta localitat on Monika Schirdewahn, regidora de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), va decidir saltar-se les normes del seu partit per pactar amb Alternativa per a Alemanya (AfD), representats en el ple municipal pel seu marit, Horst Franz.

L’acord va ser pírric. Poques hores després de violar les regles, la regidora va ser expulsada de les files de la CDU. Encara que pugui semblar nimi, aquest cas il·lustra el creixent debat dins del conservadorisme alemany sobre el seu bloqueig alsultranacionalistes. En el congrés d’Hamburg del desembre passat els d’Angela Merkel  van descartar qualsevol tipus de "col·laboració" amb l’AfD per frenar les seves aspiracions.

No obstant, i a mesura que la distància electoral entre els dos partits es redueix, aquest cordó sanitari està sent posat a prova. Part del partit es nega a reconèixer els ultres com a oposició legítima, però d’altres, com l’excandidat a la secretaria generalFriedrich Merz, consideren equivocat excloure l’AfD, i asseguren que el seu bloqueig els regala un "rol de víctima" de què s’alimenten. La CDU es debat en aquesta fina línia.

Bretxes en el bloqueig

Més enllà de les directrius de la cúpula, la realitat és que elcreixent pes electoral de l’extrema dretacomença a seduir membres i part de l’electorat de la CDU. Una enquesta de finals de juny assenyalava que a l’est del país, territori més favorable per als ultres, una majoria del 49% demanava "no excloure la cooperació" amb l’AfD mentre que un 46% continua oposant-s’hi. La diferència amb l’oest alemany és aclaparadora, ja que allà és un 68% el que descarta qualsevol pacte amb els ultres, mentre que tan sols un 28% s’obre a aquesta possibilitat.

És precisament en un diminut poble de l’est comPenzlin, al land de Mecklenburg-Pomerània Occidental, on aquest cordó sanitari ha patit la seva primera bretxa. Allà, la CDU i l’AfD treballen de la mà des de les eleccions locals del maig malgrat la desaprovació de Berlín. A petita escala, el tabú s’ha trencat.

Pragmatisme ultra

Durant anys Merkel es va encarregar de vendre les seves polítiques com a 'alternativlos' (sense alternativa). D’aquest rebuig de la cancellera va néixer l’AfD, escissió dels sectors més conservadors, radicals i etnicistes de la CDU. Tot i que en els seus cinc anys d’existència el partit ha fet bandera de la crítica a la cancellera, ara veu com per poder arribar a les institucions necessiten "fer una política pragmàtica juntament amb d’altres", com ha apuntat el seu copresident, Jörg Meuthen.

L’AfD té el vent a favor de cara a les eleccions regionals que Alemanya celebra aquesta tardor. A Brandenburg, Saxònia i Turíngia el partit ultranacionalista aspira a obtenir més d’un 20% dels vots, que els convertiran en decisius per formar govern. Conscients d’això, han començat a moure fils per acostar-se als sectors més conservadors d’una CDU nerviosa, la directiva de la qual vol bloquejar tot tipus d’acord amb elspopulistes. “Mai", va dir l’hereva de Merkel, Annegret Kramp-Karrenbauer. Tot i que un pacte encara sembla lluny, Meuthen remarca que les converses "ja estan en marxa".

Lluita interna

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El caïnisme és inseparable de la política, però a l’AfD el conflicte intern s’ha convertit en l’essència del partit des de la seva fundació. Aquesta possibilitat d’obrir-se a un pacte amb els conservadors ha tornat a tensar una lluita entre les faccions més pragmàtiques i les més radicals que previsiblement s’accentuarà després de les eleccions de la tardor. Serà llavors quan el partit haurà de decidir què fer amb la seva posició de força: rebaixar el to davant de possibles acords o mantenir la bel·ligerància.

Per acabar-ho d’adobar, a finals d’any l’AfD celebra una nova cimera per triar la cúpula federal del partit en la qual aquestes dues cares xocaran. Meuthen es presentarà a la reelecció com a copresident, un camí en el qual es trobarà ambBjörn Höcke, cap del partit a Turíngia i representant de l’ala més pròxima al neonazisme. D’aquí sortirà la seva futura estratègia.