L'exalcalde de Teheran, condemnat a mort per l'assassinat de la seva dona

L’exalcalde de Teheran i exministre reformista Mohamad Ali Nayafí ha sigut condemnat a mort en primera instància perl’assassinat  el maig passat de la seva dona, segons va informar aquest dimarts el Poder Judicial iranià.

El portaveu del Poder Judicial, Gholamhosein Esmailí, va explicar en roda de premsa que Nayafí va ser trobat culpable de dos dels tres càrrecs que se li imputaven: assassinat premeditat, agressió i possessió d’una arma de foc il·legal.

El tribunal el va sentenciar a la pena capital per l’assassinat premeditat de la seva segona dona, Mitra Ostad, i a dos anys de presó per la possessió il·legal d’una pistola, va detallar el portaveu, citat per la televisió estatal iraniana.

Esmailí va apuntar que la sentència no és definitiva i podria ser apel·lada davant del Tribunal Suprem.

Cas controvertit

La primera sessió del judici contra Nayafí, que ha despertat una gran atenció a l’Iran, igual com controvèrsia, es va celebrar el passat 13 de juliol.

L’exalcalde va confessar l’assassinat el passat 28 de maig de la seva dona, a la qual va disparar al seu apartament, situat en una torre del luxós barri del nord-oest de la capital iraniana Saadat Abad.

Segons va dir llavors el superintendent del Tribunal de Crims de Teheran, Mohamad Shahriarí, la dona va morir a causa de diversos trets, alguns dels quals li van impactar al cor.

En la seva confessió, difosa per la televisió estatal, Nayafí va precisar que li havia proposat prèviament el divorci i que ella no havia acceptat, i que aquell dia van tornar a discutir sobre les seves diferències.

"Em vaig enfadar i vaig treure el revòlver per espantar-la mentre ella anava cap a la banyera (...) Vaig cometre un error i ella va perdre la vida", va explicar l’exalcalde.

Polític prestigiós

Nayafí, de 67 anys, era un polític i catedràtic d’universitat prestigiós que va ser elegit alcalde de Teheran l’agost del 2017, tot i que només va ocupar el càrrec durant set mesos. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Amb un màster en Matemàtiques per l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), va ser ministre de Ciència i Educació en les dècades del 1980 i el 1990 i cap del Centre de Planificació i Pressupost iranià. 

Durant el primer mandat del president moderat, Hassan Rouhani, (2013-2017), va ser de nou proposat per ocupar la cartera d’Educació, però no va aconseguir la confiança del Parlament, i va exercir durant un temps d’assessor del mandatari.