75 ANYS DE L'OPERACIÓ VALQUÍRIA

Merkel recorda l'"obligació de desobeir" la tirania

La cancellera ret homenatge als militars que van intentar matar Hitler el 1944

zentauroepp49143769 homenaje merkel190720143906

zentauroepp49143769 homenaje merkel190720143906 / FELIPE TRUEBA

2
Es llegeix en minuts
Efe

 La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha homenatjat aquest dissabte els membres de la conjura militar que el 20 de juliol de 1944 va intentar assassinar Adolf Hitler com uns "patriotes", moguts per l’"obligació de desobeir" la dictadura nazi.

"Hi ha moments en què la desobediència és obligatòria", va apuntar la líder alemanya, en el 75è aniversari de l’anomenada operació Valquíria, l’atemptat fallit contra Hitler que va tenir com a autor material el coronel Claus Schenk von Sttaufenberg.

Merkel va cridar a "cuidar la seva memòria perquè les lliçons de la història no s’esvaeixin" i va recordar que el "dret a la resistència" en defensa de l’ordre democràtic està contemplat a la Constitució alemanya, redactada cinc anys després de la capitulació del Tercer Reich.

"Van ser soldats models que es van aixecar contra la tirania", va destacar la ministra de Defensa, Annegret Kramp-Karrenbauer, que va assumir aquesta cartera aquesta setmana després de l’elecció de la seva antecessora, Ursula von der Leyen, per presidir la Comissió Europea (CE).

Sttaufenberg està considerat un heroi de l’oposició a Hitler sorgida a la cúpula militar, mentre que els germans Sophie i Hans Scholl, dos estudiants membres del grup Die Weisse Rose –La Rosa Blanca–, guillotinats el 1943, simbolitzen la resistència social.

La conjura militar va evidenciar que l’oposició a Hitler havia assolit la Wehrmacht, tot i que, segons va reconèixer en un missatge previ a l’homenatge el president del país, Frank-Walter Steinmeier, aquesta resistència al nazisme va ser massa feble.

La cerimònia va seguir la tradicional jura de la bandera al Bendlerblock, seu del Ministeri de Defensa i lloc on va ser executat Von Stauffenberg.

Maletí amb una bomba

El coronel va ser qui va col·locar un maletí amb una bomba activada sota la taula on Hitler es reunia amb l’Estat Major, a la seva caserna de Prússia Oriental, a Ketrzyn, una trama minuciosament preparada durant mesos per un grup d’aristòcrates i militars.

A l’interior del maletí hi havia dos artefactes, però només en va esclatar un i va provocar la mort de quatre de les 24 persones presents, mentre que Hitler va patir a penes ferides lleus i es va dirigir unes hores després per ràdio al país.

Stauffenberg va abandonar la caserna poc abans de l’esclat i va tornar a Berlín sense saber encara que Hitler continuava viu, disposat a seguir amb el seu pla de negociar el final de la guerra amb els aliats.

Aquella mateixa nit va ser executat amb alguns dels seus, i centenars d’implicats en l’operació Valquíria van ser assassinats en els dies següents, mentre que els seus familiars van patir la repressió nazi.

Stauffenberg era llavors un oficial de 36 anys, casat i pare de família, que havia perdut un ull, la mà dreta i dos dits de l’esquerra a l’Àfrica.

La seva figura segueix envoltada de controvèrsia, sigui pels qui el titllen de traïdor o pels qui sostenen que els conjurats no van actuar moguts per l’horror davant de la monstruositat del nazisme, sinó frustrats davant del discórrer d’una guerra que veien perduda.

Notícies relacionades

Alguns havien sigut fervents nazis, enardits per les primeres ofensives contra Polònia i Rússia, i van veure en Hitler un instrument per recuperar la dignitat perduda després de la primera guerra mundial.

S’estima que, en cas de no haver fallat, s’haurien pogut evitar els milions de morts caiguts entre aquell 20 de juliol de 1944 i la capitulació del Tercer Reich, el maig de 1945.