RELLEU A ALEMANYA

Les dones de Merkel

La cancellera perfila el seu llegat situant la seva hereva, AKK, al capdavant de la Defensa d'Alemanya i la seva aliada Von der Leyen, com a presidenta de la Comissió Europea

zentauroepp49100869 reunion bellevue190719122256

zentauroepp49100869 reunion bellevue190719122256 / FABRIZIO BENSCH

3
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Un saló presidencial i tres cadires blanques per a les tres dones més poderoses d’Alemanya. Aquest dimarts el Palau de Bellevue de Berlín va ser escenari d’un moment únic al reunir el triumvirat femení destinat a marcar el futur del país més influent de la Unió Europea (UE).

Somrient com qui és conscient que està deixant el seu llegat polític a bones mans, la cancellera Angela Merkel observava la presa de possessió del Ministeri de Defensa, un acte protocol·lari que instantàniament es va transformar en una metàfora visual del canvi de lideratge per al qual es prepara Alemanya.

En tan sols dos frenètics dies, la cancellera ha pavimentat el camí de dues de les seves més estretes col·laboradores cap a posicions estratègiques que alleugereixen el seu adeu. D’una banda, i malgrat no ser la seva primera opció, Ursula von der Leyen es va convertir dimarts en la primera dona presidenta de la Comissió Europea. De l’altra, la seva hereva i secretària general de la Unió Demòcrata Cristiana (CDU), Annegret Kramp-Karrenbauer assumia dimecres el lideratge d’un món tan masculinitzat com el ‘Bundeswehr’, l’Exèrcit alemany.

Merkel es prepara

Tot i que la cancellera espera acabar un quart mandat que finalitza el 2021, aquest pla pot pecar d’optimista. Mentre Merkel dissenya el futur d’una CDU sense ella, el SPD s’ofega en un sostingut declivi que sembla no tocar fons. Actualment apunten a un 14% dels vots. Davant de tal fracàs, les possibilitats que aquests trenquin la Gran Coalició per primera vegada en la història són reals. Les tres eleccions regionals que se celebren a l’est del país a la tardor –i que amb tota probabilitat seran un nou fiasco socialdemòcrata– poden ser la gota que faci vessar el vas.

Aquest escenari ha fet que Merkel perfili des de fa mesos la seva successió. El desembre passat, el partit va elegir la seva delfina, AKK, com a nova secretària general dels conservadors alemanys. La seva victòria va ser clau, però per fer el salt definitiu a la cancelleria molts veien necessari assumir abans responsabilitats en el Govern. Tot i que al principi va rebutjar aquesta via,l’elecció de Von der Leyen li ha obert les portes a la que probablement és la cartera més complicada de gestionar de l’Executiu (fins a un 73% dels alemanys ja veuen malament aquesta elecció, segons assenyala ‘Der Spiegel’).

Amb això, la cancellera traça les línies perquè, després del seu adeu, el‘merkelisme’prevalgui; això és, un estil de Govern pragmàtic, enginyosament estratègic i negociador, allunyat dels escarafalls i la sobrereacció testosterònica. Un model que li ha permès ser la política més ben valorada d’Alemanya fins i tot 14 anys després d’arribar al poder i que tant AKK com Von der Leyen representen. “Tres dones tenen el poder de reorientar la política de defensa alemanya i impulsar la UE”, apuntava el ‘Neue Osnabrücker Zeitung’.

Una relació simbiòtica

Des dels seus inicis en política, Merkel s’ha envoltat d’un estret i poc conegut seguici d’intel·ligents dones que l’han catapultat a convertir-se en l’estadista europea més rellevant del segle XXI. A la rereguarda, als despatxos posteriors del poder sempre l’ha acompanyat Beate Baumann, el seu fidel ‘spin doctor’ i mà dreta des de 1992 amb qui estableix la seva estratègia política. Els pocs detalls que han transcendit l’assenyalen com la segona dona més poderosa del país i descriuen la seva relació amb la cancellera com a simbiòtica.

Notícies relacionades

La tercera branca d’aquest triumvirat femení és Eva Christiansen, la seva propera assessora en comunicació que modela la seva imatge davant dels mitjans des de finals dels noranta. Totes dues van ser clau en l’ascens de Merkel dins de la viril CDU deHelmut Kohl  –mentor polític a qui van destronar després d’un cas de corrupció– i ho han sigut en la seva exitosa trajectòria de 14 anys al comandament de la locomotora econòmica de la UE.

Juntes van crear un estil polític assossegat poc habitual i el van transformar en una norma que agrada molt a les dones alemanyes. Així, no és estrany que el 2017 la CDU fos qui més vot femení va captar, fins a un 36%. No obstant, el partit dista de ser un exemple en igualtat de gènere, ja que tan sols un 20,7% de les seves diputades són dones, la segona xifra més baixa del Parlament, només per darrere de l’extrema dreta d’AfD. La política alemanya ja no és la d’abans, però el conservadorisme segueix hipermasculinitzat. Això sí, són les dones les que ara ostenten el poder.