Von der Leyen, nova presidenta de la Comissió Europea

Úrsula von der Leyen serà, a partir de l’1 de novembre, la presidenta de la Comissió Europea en substitució de Jean-Claude Juncker i la primera dona a accedir al càrrec més rellevant de les institucions europees. Tot i que ho farà amb un suport molt ajustat, de 383 vots a favor, 327 en contra, 22 abstencions i un de nul, cosa que significa amb tan sols 9 de diferència respecte als 374 que necessitava.

La ministra de Defensa alemanya ha recorregut a les seves credencials més europeistes, socials i mediambientals per frenar la sagnia de vots i aconseguir un aval que se li havia posat costa amunt i que queda lluny del que va obtenir el luxemburguès fa cinc anys quan va ser aprovat amb 422 vots a favor. 

Els socialdemòcrates i liberals han mantingut la incertesa fins a l’últim minut, tot i que finalment el gruix d’aquests dos blocs ha tancat files amb el Partit Popular Europeu i el pacte sobre la nova cúpula institucional acordat a tres bandes–PPE, Socialistes i liberals– per líders de la UE el 2 de juliol passat. La família socialista ha patit, no obstant, algunes desercions importants i a la delegació alemanya s’han unit en contra de Von der Leyen la d’Holanda, França, Àustria, Bèlgica, Eslovènia, Grècia i part dels de Bulgària. 

Tot i així, els vots dissidents han sigut compensats amb el recolzament dels eurodiputats del Moviment 5 Estrelles italià, que s’asseuen entre els No Inscrits, i els ultraconservadors polonesos de Llei i Justícia, la delegació més nombrosa dels Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), que han retirat el seu bloqueig malgrat el veto de la comissió d’ocupació de l’Eurocambra a elegir a la seva exprimera ministra, Beata Szydlo, com a presidenta i han sigut clau en la seva elecció. Tant els Verds/Aliança Lliure Europea,l’Esquerra Unitària i la ultradreta d’Identitat i Democràcia, inclosa la Lliga Nord, hi han votat en contra.

Missatge europeista

L’alemanya era conscient del molt que es jugava en la seva intervenció inicial i ha acudit amb tota l’artilleria pesant que ha pogut, inclòs el seu bagatge més europeista. “Em vaig sentir europea abans de tenir consciència que era alemanya i de la Baixa Saxònia. Per a mi només hi ha un principi: unir Europa. Qui vulgui que Europa es reforci em tindrà com a aliada i una lluitadora apassionada, però qui vulgui debilitar-la, dividir-la i rebaixar els seus valors toparà amb la seva pitjor enemiga. Visca Europa”, ha proclamat tot just prendre la paraula des del grup on habitualment s’asseuen els comissaris europeus però sense l’alè de cap dels membres de l’actual escola de comissaris ni de cap assistent en un clar gest d’independència.

En francès, anglès i alemany ha tingut paraules d’agraïment per a la primera presidenta del Parlament Europeu fa 40 anys, Simone Veil, per la seva audàcia i coratge. Ha recordat que el seu pare va ser un alt eurofuncionari, que va néixer a Brussel·les i també ha explicat que va acollir fa quatre anys a casa seva un refugiat sirià que va arribar traumatitzat per la guerra civil i sense parlar cap paraula d’alemany i que, en el dia d’avui, és un home compromès amb la seva comunitat que parla diversos idiomes. Anècdotes que han permès mostrar la seva cara més personal durant una intervenció en la qual ha posat l’accent en la política mediambiental, la política social  i la igualtat de gènere, l’economia i l’estat de dret.

Pacte pel clima

Von der Leyen ha promès un nou pacte pel clima  durant els primers 100 dies del seu mandat perquè “el més urgent és mantenir el planeta saludable”, amb objectius més ambiciosos per arribar a la neutralitat climàtica el 2050, i amb un augment de la reducció d’emissions de CO₂fins al 50% o 55%  per a l’any 2030 perquè l’actual 40% és “insuficient”.

També ha apostat per inversions a gran escala i fons per als països més endarrerits, que necessitin recolzament per aconseguir una transició justa i la mobilització d’un bilió d’euros. “No deixarem ningú a la cuneta”, però “la contaminació ha de tenir un preu que canviï la nostra conducta”, ha anunciat proposant també una taxa fronterera al CO₂perquè les empreses europees no estiguin en desavantatge davant les de tercers països. 

Subsidi d’atur i salari mínim

L’alemanya també ha esmentat la seva intenció de promoure més flexibilitat en les regles sobre el pacte d’estabilitat i creixement, un salari mínim que permeti als ciutadans europeus “viure dignament” als països que encara no el tenen i un mecanisme de subsidi d’atur per millorar la protecció dels treballadors als països les economies del qual pateixin xocs sobtats adversos. “No és la gent qui ha d’estar al servei de l’economia, sinó l’economia al de la gent”, ha reivindicat en una clara picada d’ullet els socialistes.

La igualtat de gènere també jugarà un paper central en els seus plans. Des de 1958, segons ha explicat, hi ha hagut 183 comissaris, però només 35 han sigut dones, fet que representa menys del 20%. “Representem la meitat de la població i volem la part que ens correspon”, ha reclamat. La seva intenció és formar una escola de comissaris paritària, amb la meitat homes i la meitat dones i, si els Estats membres no proposen un nombre suficients de comissàries "no dubtaré a demanar nous noms”, ha avisat.

Violència contra la dona

En aquest terreny ha anunciat la seva intenció de proposar la inclusió de la violència contra les dones com a delicte al Tractat de la UE. “Si una de cada cinc dones ha patit violència física o sexual a la UE i el 55% de les dones han sigut assetjades sexualment clarament no és un problema només de les dones”, ha avisat.

Notícies relacionades

Von der Leyen ofereix una assegurança europea d'atur per als treballadors

Von der Leyen ho aconsegueix

Quant a la política migratòria, una de les grans assignatures pendents de la UE, ha anunciat que promourà un nou pacte migratori. Ha reconegut que “en els últims cinc anys més de 17.000 persones s’han ofegat al Mediterrani”, que “la nostra obligació és salvar vides” i que és necessari promoure “corredors humanitaris”. Però de moment no ha plantejat propostes concretes més enllà del seu compromís amb el reforç de l’agència Frontex, la lluita contra la immigració il·legal i la modernització del sistema d’asil. “Necessitem una nova manera de compartir la càrrega”, ha dit.

L’alemanya tampoc ha sigut massa precisa quant als mecanismes per lluitar contra els països que vulneren les regles de l’Estat de dret però ha avisat que “no hi pot haver cap concessió” en aquest terreny i que serà ferm. “Garantiré que utilitzem totes les eines que tenim a nivell europeu”, ha assegurat prometent també dret d’iniciativa a l’Eurocambra, una convenció sobre el futur d’Europa i la millora del sistema dels caps de llista a presidir la Comissió Europea.