Les Filipines adverteixen a l'ONU que hi haurà "conseqüències" si investiga la guerra contra les drogues

"És una bogeria", ha dit Rodrigo Duterte. El president filipí al·ludia a la investigació encarregada per l’ONU sobre la guerra contra les drogues que ha sembrat el seu país de cadàvers. Tanta mesura per als paràmetres presidencials haurà decebut els seus seguidors, acostumats que qualifiqui d’idiotes els qui li exigeixen explicacions sobre la seva icònica campanya. Ni tan sols s’ha negat en rodó a la iniciativa. "Veurem quin propòsit tenen", ha avançat.

Però el seu ministre d’Exteriors, Teodoro Locsin, ja ha anunciat que "hi haurà conseqüències" que no ha aclarit i que rebatran un informe que intueix crític. "No acceptarem una resolució políticament parcial i desconnectada de la veritat", va revelar després de conèixer-se l’acord en el Consell de Drets Humans de l’ONU. Les Filipines s’havien esforçat a aturar-lo, però la seva diplomàcia no té tant de pes com la de la xinesa.

La mesura va ser proposada per Islàndia i va rebre 18 adhesions, 14 vots en contra i 15 abstencions. Entre els partidaris figuren presumptes aliats de Manila com el Regne Unit i Austràlia. El resultat va decebre Locsin i va precipitar un gir diplomàtic: "Passarem de ser amics de tothom i enemics de ningú a ser amics dels nostres amics, enemics dels nostres enemics i els pitjors enemics dels falsos amics".

Un any d’investigacions

La resolució facultaMichelle Bachelet, la presidenta de la comissió de Drets Humans, a investigar durant un any els milers d’assassinats i entregar les conclusions en un any. L’aplaudiment va ser unànime entre els activistes. Human Rights Watch va descriure la decisió com un pas "modest però vital" que marca l’"inici de la fiscalització de milers d’assassinats".

És "crucial" per Amnistia Internacional perquè "atorga esperança" a les famílies que s’oposen a les polítiques de Duterte. Aquesta organització havia descrit la guerra contra les drogues com "una empresa dedicada als assassinats a gran escala i en la qual els pobres sempre paguen el preu més alt" en un informe publicat aquesta setmana.

La guerra contra les drogues ha escandalitzat activistes i governs des que Duterte l’emprengués després d’arribar a la presidència el 2016. Va proclamar que seria feliç si pogués massacrar elsquatre milions de drogoaddictes filipins, va prometre omplir la badia de Manila de cadàvers, va aconsellar obrir funeràries i va concedir immunitat als policies que disparessin als drogoaddictes. Així va guanyar les eleccions i conserva un suport massiu. Fins i tot els seus fills han registrat recents victòries en eleccions locals.

Acabar amb els drogoaddictes

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Els activistes parlen d’entre 12.000 i 20.000 morts mentre Manila en reconeix només 5.200 i acusa els crítics d’ignorar la magnitud del problema nacional amb les drogues. La seva recepta és inèdita: acabar amb la droga acabant amb els drogoaddictes. La policia afirma que només dispara els que es resisteixen a l’arrest, l’oposició denuncia crims contra la humanitat i les organitzacions de drets humans parlen d’assassinats per vigilants i esquadrons de la mort emparats per l’Estat. La connivència de l’Estat i policia amb els emmascarats que sembren els carrers de cadàvers és una denúncia recurrent.

Només alguns episodis cíclics especialment brutals rebaixen durant algunes setmanes l’entusiasme social per la campanya. L’últim va passar el mes passat. Una nena de tres anys es va convertir en la víctima més jove després de rebre un tret al cap quan la policia buscava drogues a la seva vivenda. "Són coses que passen", va resumir Ronald de la Rosa, senador i antic cap policial.