REVOLTA POPULAR A L'ÀSIA

Entre criminals i heroics lluitadors

El Govern de Hong Kong i la Xina titlla de vàndals els joves que van assaltar el Parlament mentre que per a d'altres són considerats un exemple per les seves reivindicacions democràtiques

zentauroepp48896460 police walk next to the legislative council building in hong190702173023

zentauroepp48896460 police walk next to the legislative council building in hong190702173023 / HECTOR RETAMAL

4
Es llegeix en minuts
Adrián Foncillas
Adrián Foncillas

Periodista

ver +

Un grapat de joves recull sota la pertinaç pluja les restes de la batalla als voltants de la seu parlamentària amb escrupolosa atenció al reciclatge. En aquesta bossa, les ampolletes d’aigua. En aquesta altra, els ous que no es van llançar i altres restes orgàniques. I en aquella, els paraigües i cascos, potser per a la setmana que ve. Tot s’hi val en les revoltes hongkongueses, des del civisme britànic i l’ordre prussià fins al vandalisme mongol, però les anàlisis desatenen els matisos. Per a Pequín i el Govern illenc, aquells joves són criminals. Per a la resta del món, heroics lluitadors per la democràcia. Fins i tot si es tracta de la Xina trobarem la virtut amb més probabilitat al centre.

Va ser un dia de fúria en una ciutat desacostumada als sobresalts. Els joves van assaltar el Parlament. No hi va haver xocs perquè la policia l’havia abandonat minuts abans: segons les autoritats, perquè volien evitar més ferits; segons els trobadors dels xavals, per facilitar-los una orgia destructora que deslegitimés la seva protesta o justifiqués la resposta severa. Les gravacions revelen l’acarnissament contra les instal·lacions. Les portes de vidre i les proteccions metàl·liques estan rebentades i un cop d’ull a l’interior suggereix el pas d’Àtila. El relativitza Jessica Yeung, pertanyent al moviment prodemocràtic: “No va ser un vandalisme cec, només van destrossar els seients dels legisladors proxinesos. I van pagar les begudes i les galetes que van treure de les màquines expenedores”, explica.

Complicitat

Als voltants del Parlament s’hi apleguen els curiosos. Els joves defugen les fotos, ofereixen àlies i neguen la seva presència en la nit dels fets. És un contrast fort amb la despreocupada col·laboració durant les revoltes dels paraigües. Les sentències de presó dels seus líders recomanen precaució. “Ahir vaig estar a casa somiant que era aquí, ajudant els meus companys, passant-los aigua i les eines necessàries per entrar”, assegura una jove amb una ganyota còmplice.

El discurs entre els joves és monolític: l’assalt al Parlament va ser l’últim i desesperat recurs després de l’autisme de Carrie Lam, la cap executiva de l’illa. “ni un milió, ni dos milions de manifestants. S’ha negat a retirar definitivament la punyetera llei d’extradició. Quan et tanquen totes les portes, és comprensible que la gent esclati”, apunta un. Només un sacerdot catòlic, confés defensor del moviment, concedeix que la violència restarà suports. “Els proxinesos han recuperat terreny quan queien en picat, ara molts veuen que els legisladors prodemocràtics emparen els rufians d’ahir a la nit”, afirma. En la missa d’aquest matí, revela, ha resat a Déu perquè doni prou saviesa als joves i tornin al camí pacífic.

La policia, qüestionada

Una desena de policies supervisa la neteja de les instal·lacions. La policia hongkonguesa, la més admirada de l’Àsia per la seva modernitat, eficiència i pulcritud, ha sigut denigrada pels seus presumptes abusos durant aquestes setmanes pels joves. Un examen desapassionat no revela cap força que la que faria servir un cos antiavalots de qualsevol puificada democràcia en situacions anàlogues. Un exaltat els crida aquest matí a desenes de metres: per què van fugir, per què van permetre als joves destrossar el Parlament, per què tenen les armes. No s’intueix avui una feina més desagraïda que exercir aquí de policia: acusats per enganxar molt i per enganxar poc, per massacrar els joves i per deixar-los la via lliure.  

Aquesta llei d’extradició, descrita pels seus crítics com una passarel·la cap a la fosca justícia de l’interior, ha generat les setmanes més convulses de l’excolònia en dècades. Hong Kong ha encadenat dues manifestacions massives i els disturbis que van deixar una vuitantena de ferits abans de la presa del Parlament de dilluns a la nit.

Desconfiança cap a Pequín

Es desconfia de la influència creixent de Pequín en els afers propis pel desgast de la fórmula “un país, dos sistemes” que dècades enrere va imposar Deng Xiaoping. La foto d’Admiralty, el districte governamental, ofereix una metàfora imbatible: l’edifici gris de l’Exèrcit d’Alliberament Popular, d’arrogant altura i sobrietat soviètica, amb la seva façana frontal rematada amb una estrella vermella, i projectant la seva ombra sobre la seu del Legco o Parlament local, de suaus línies arrodonides i molts menys metres.

Notícies relacionades

La calma ha tornat a una zona que dilluns a la nit va concentrar els focus globals. Avui només hi han acudit uns quants periodistes per entrevistar activistes i polítics. Sota un dels múltiples passos elevats de l’excolònia, que protegeixen de la pertinaç pluja però també del sol tropical, s’ha improvisat un faristol per facilitar la tasca de la premsa. Entre la desfilada de líders prodemocràtics intervé, potser per cortesia, un de proxinès. Presideix el sector d’assegurances i, com tots els que fan negocis a l’illa, se sent proper a l’interior. El seu discurs acaba aviat. Un espontani l’interromp, l’increpa, l’acusa d’enganyar els ciutadans i d’enfonsar Hong Kong, el persegueix pel carrer després de baixar del faristol i corre a ocupar el seu lloc davant les cambres per seguir amb les seves proclames.

N’hi ha prou amb una passejada matutina per trobar-se una societat més plural i complexa que la caricatura d’una illa aixecada a l’uníson contra l’enemic. També hi ha hagut aquests dies manifestacions de sectors proxinesos, menys nombroses, però que no han merescut una línia en el relat. No és improbable que la violència d’ahir extremi més les actituds. S’acosten temps delicats perquè ni a Hong Kong ni a Pequín els satisfà la seva relació actual i a l’illa s’obre una inquietant bretxa social.

Temes:

Xina Hong Kong