Els últims bombardejos a Idlib

Reyhanli ha canviat molt des del 2011. Ara el 80% de la població és siriana i a penes queden restes de la població anodina que havia sigut. Actualment està poblada de botigues, restaurants i supermercats que han sorgit del no-res per cobrir la demanda de la nova societat. Reyhanli, la porta d’entrada i sortida natural d’Idlib, és la ciutat siriana que representa l’últim reducte del que va ser la revolució que va arrossegar a aquest país dins de les primaveres àrabs al desastre humanitari que ja ha causat mes de mig milió de morts i cinc milions de desplaçats.

Idlib és constantment bombardejat pel règim i els russos, i envoltat amb combats d’infanteria d’Assad als afores, com explica Abdullah al-Hussein, que acaba d’arribar d’aquest lloc amb males notícies: han mort dos dels integrants dels ‘White Helmets’ (una organització de 3.500 voluntaris fundada el 2014 per a la protecció i assistència de civils, que opera en la ja exigua part rebel) que passen a engrossir les morts diàries de població civil que se succeeixen diàriament a Idlib.

El responsable de l’ONG Kahatayn, fundada el 2011 a Síria, explica que actualment hi ha moltes famílies atrapades a la frontera de Baba Al Hawa sense poder creuar-la. A més, en els últims mesos 40.000 orfes i 12.000 ferits han passat a la llista de víctimes d’aquest conflicte que ja entra el novè any.

El drama diari 

La Galia (pseudònim), amb quatre nens, explica com el seu marit va morir en un dels bombardejos. Dos dels seus fills tenen malalties cròniques que han degenerat en els últims mesos per la falta de tractament. Ella treballa cuidant nens i guanya 200 dòlars al mes, del tot insuficient per mantenir la seva família. Va arribar aquí una mica abans del final de Ramadà, però fins i tot conserva al seu telèfon vídeos i fotos de la ciutat d’Idlid. Ens en mostra un en què es veu un grup de gent en un lloc que sembla una plaça i de sobte hi ha una explosió en un dels edificis. La gent fuig de terror davant de la imminent possibilitat que hi hagi més detonacions. “Això és el mercat d’idlib”, explica.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

La història de la Rania (també un pseudònim) s’assembla a la de Galia: també vídua amb cinc nens, relata com, mentre estava embarassada de Mustafa (ara té 4 anys), va patir en primera persona un dels atacs químics perpetrats pel règim d’Assad. Com a conseqüència, el seu fill pateix episodis d’esvaïment instantani a més de molts altres problemes mèdics  – “gasto més de 300 dòlars al mes només en medicaments”, ens diu–, cosa insostenible per a una dona que ha de sustentar cinc nens. Abans vivia a la província d’Idlib. Un dia van bombardejar el seu poble i ella va aparèixer a la televisió explicant el que havia passat. Poc temps després la temuda ‘muharabat’ (serveis d’intel·ligència del règim) van venir a interrogar-la. Com que no era a casa van anar a veure la seva mare, de 74 anys.

Va tenir la sort de poder fugir de la ciutat i ha acabat el seu viatge a Turquia, juntament amb alguns nens acollits actualment per l’ONG Alwafarelief, amb diverses malalties que en certa manera els han salvat la vida perquè eren el motiu per poder abandonar Idlib. En qualsevol cas, com ha dit el doctor Mohamed (un dels pocs que encara queden a la ciutat en un dels dos hospitals que continuen dempeus) només podrem aguantar un altre mes com a màxim. Després d’això, Déu dirà